Pugó de la fava
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pugons a la tija de les faves
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aphis fabae Scopoli, 1763 |
||||||||||||||
El pugó de la fava (Aphis fabae) és un pugó de l'ordre Hemiptera.[1] Està àmpliament distribuït a la natura i com a plaga agrícola.
Taula de continguts |
Distribució [modifica]
Es troba a Europa occidental, Àsia, Àfrica i Amèrica.[2]
Descripció [modifica]
La seva boca té parts especialitzades en enganxar i xuclar la saba de les plantes. fa uns 2 mm de llarg i l'abdomen és bulós. El cos és negrós o de color verd fosc. Les potes i antenes són de color groc clar.[3]
Biologia [modifica]
Els seus ous passen l'hivern sobre certes plantes hoste que inclouen Euonymus europaeus, Viburnum i Philadelphus. Els ous que eclosionen a la primavera són femelles sense ales anomenades femelles fundadores. Aquestes femelles són capaces de reproduir-se asexualment per partenogènesi.[4] Durant l'estiu apareixen les formes alades que es dispersen cap altres plantes i a la tardor migren a les plantes hostes principals.
Plantes hoste [modifica]
Es troba el pugó de les faves a la fava, remolatxa, patatera, gira-sol i tomaquera. A més colonitza unes 200 espècies de plantes més cultivades o silvestres. Entre les silvestres prefereix a Papaver somniferum, Arctium tomentonum, Chenopodium album, Atriplex rosea, Matricaria recutita i Cirsium arvense.[2]
Danys [modifica]
Per la infestació d'aquests pugó les fulles de la remolatxa s'enrotllen i deixen de créixer. Les arrels es desenvolupen poc i el sucre es redueix. Es produeix una melassa i es pot formar fumagina. A més els pugons són vèctors de certs virus de les plantes.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pugó de la fava |
