Puig-reig
|
|||||
| Localització | |||||
| Municipi del Berguedà | |||||
| Vista del poble de Puig-reig des del castell | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Berguedà |
||||
| Gentilici | Purreigenc, purreigenca | ||||
| Superfície | 45,75 km² | ||||
| Altitud | 455 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
4.347 hab. 95,02 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 407245 4647524(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
7 Antoni Clement i Guitart |
||||
| Codi postal | 08692 |
||||
| Codi territorial | 081751 |
||||
| Web | |||||
Puig-reig és un municipi de la comarca del Berguedà. El nom significa "muntanya reial"; està situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet divisar-hi un bon tram del riu. El terme municipal s'estén a ambdós costats del riu, al sector meridional de la comarca. Compta amb dues fortaleses medievals, amb un important conjunt d'esglésies romàniques, amb dos exemples de pintures murals, i amb una interessant casa conventual gòtica (segle XII - XIV). De l'època moderna (segle XVI - XVIII) destaquen les masies i també una àmplia mostra d'arquitectura industrial, en el context de les colònies industrials (fàbriques, habitatges pels treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles, baixadors de tren, etc.).
| Casserres | Gironella i Olvan | Sagàs |
| Viver i Serrateix | Santa Maria de Merlès | |
| Navàs, al Bages | Navàs, al Bages | Gaià, al Bages |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Ametlla de Merola, l' | 269 |
| Cal Marçal | 150 |
| Cal Pons | 135 |
| Cal Riera | 85 |
| Cal Vidal | 56 |
| Puig-reig | 3.628 |
| Viladomiu | 80 |
| Dades: 2009. Font: Idescat | |
Taula de continguts
|
[modifica] Festivitats i actes d'interès
- La Corrida: és potser la festa més destacada de Puig-reig, celebrada el cap de setmana posterior a Sant Antoni (17 de gener), té una llarga tradició de més de 125 anys. La festa gira a l'entorn dels cavalls, rucs i carros; i dels productes derivats del porc, molt especialment els embotits. Cada any es designa l'abanderat, que porta l'estendard encapçalant la cercavila del diumenge al matí, en la que es passeja una imatge de Sant Antoni. La festa acaba amb una multitudinària cursa de cavalls i rucs, de la qual pren el nom.[2]
- Festa Major: se celebra per la segona pasqua i té tots els elements típics d'una festa major: sardanes, correfocs, balls per a la gent gran i el jovent, concerts...
- Trobada d'acordionistes: se celebra el 15 d'Agost.
- Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre (FICCCC): és un dels festivals més importants de la zona en el seu àmbit i ha portat corals d'arreu del món. Organitzat entre els pobles de Puig-reig i Castellbell i el Vilar, consta d'un concert individual de cada una de les corals participants i un concert final de clausura amb totes les corals amb les dues corals organitzadores, la Polifònica de Puig-reig i la Capella de música Burés.
- Festa de Sant Martí: és la festa patronal del poble i se celebra per Sant Martí (11 de novembre) i el cap de setmana següent. Durant aquesta festa es fa l'elecció de la Pubilla, Dama, Hereu i Fadrí del poble. El diumenge la colla de geganters organitza una important trobada de gegants.
- Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de Novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig[3]
[modifica] Política
| Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CiU) | 961 | 45,61 | 6 | |
| Independents de Puig-reig - Entesa de Progrés Municipal (IP-EPM) | 515 | 24,44 | 3 | |
| Independents - Acord Municipal (ERC-AM) | 293 | 13,91 | 1 | |
| Partit Socialista de Catalunya - Progrés Municipal (PSC-PM) | 159 | 7,55 | 1 | |
| Partit Popular (PP) | 33 | 1,57 | - | |
| vot en blanc | 146 | 6,93 | - | |
| vot nul | 55 | 2,54 | - | |
| Nom dels regidors | Partit polític | Regidories | |
|---|---|---|---|
|
Antoni Clement i Guitart (Alcalde)
|
CIU (cap de llista)
|
Urbanisme, Governació i Promoció Econòmica | |
|
Maria Carme Rossell Noguera (Primera tinent d'alcalde)
|
CIU
|
Ensenyament, Colònies i nuclis agregats i Festes | |
|
Dídac Flores Flores (Segon tinent d'alcalde)
|
CIU
|
Serveis Urbans, Medi Ambient i Esports | |
|
Isabel Corominas Santaulària (Tercera tinent d'alcalde)
|
CIU
|
Hisenda, Dipositària i Cultura | |
|
Elisabet Serra Castañe
|
CIU
|
Joventut i Comunicació | |
|
Ramon Ros Codina
|
CIU
|
Benestar Social, Sanitat, Pagesia, Seguretat i Protecció Civil | |
|
Saturnino Domínguez Vinagre (cap de llista)
|
IP-EPM
|
- | |
|
Pere Picado Rodríguez
|
IP-EPM
|
- | |
|
Mercedes Garcia Lizana
|
IP-EPM
|
- | |
|
Antoni Pérez Martos
|
ERC-AM (cap de llista)
|
- | |
|
Laura Parramona Ariño
|
PSC-PM (cap de llista)
|
- | |
[modifica] Llocs d'interès[6]
[modifica] Masies
El terme municipal de Puig-reig és ric en masies, importants construccions documentades des de l'època medieval que van créixer i s'ampliaren al llarg dels segles moderns, especialment en els s. XVI i XVII. Els seus propietaris foren batlles dels templers i posteriorment dels hospitalers, senyors de Puig-reig. Del conjunt destaquen:
[modifica] La Serra de Cap de Costa
[modifica] Subirana
Situada a Merola, és una masia que conserva velles parets medievals del s. XII i XIII, tot i que va ser ampliada al s. XVII.
[modifica] El soler de Jaumàs
Al límit amb Viver i Serrateix, és una gran masia documentada des del s. XVII que conserva encara la torre medieval, amagada per les construccions del s. XVII que la van transformar en una gran masia de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana i amb una elegant galeria d'arcs de mig punt a migdia. La masia té una capella particular, dedicada a sant Julià, que durant la guerra civil va perdre un interessant retaule barroc.
[modifica] Farriols
Documentada des del s. X, fou reconstruïda a finals del s. XVI. Esdevingué una masia clàssica, de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Prop de la masia hi havia l'hostal de Farriols, una important posada des del s. XVI.
[modifica] La casa gran de cal Riera
És una masia del s. XVII, ampliada al XVIII amb una galeria d'arcs de mig punt a la façana de llevant. Els seus propietaris foren batlles de Merola. L'any 1976 es van trobar, prop de la casa, un conjunt de més de set-centes monedes d'or i de plata de finals del s. XVIII i començaments del XIX. Les monedes es conserven avui al Museu Numismàtic de Barcelona amb el nom «Tresor de Puig-reig».
[modifica] La Cortada
Situada a prop de l'antiga església pre-romànica de St. Miquel de la Cortada, és una gran casa d'estructura clàssica del s. XVII. En aquest segle, l'església fou remodelada i adaptada com a capella de la masia.
[modifica] Les Comes
Situada a la banda dreta del Llobregat i davant mateix del castell, és documentada des del s. XIII. Els seus propietaris foren batlles dels templers i també dels hospitalers. Membre d'aquesta orde fou l'arquebisbe de Tarragona, Arnau Ces Comes. La masia conserva velles parets medievals sobre les quals fou alçada, en el s. XVII, la nova edificació, una masia d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana.
[modifica] Treserra
Documentada des del s. X, la masia actual és una construcció del s. XVII, edificada seguint els esquemes clàssics. Té capella pròpia (situada a ponent de la masia) dedicada a Sant Jaume.
[modifica] Vilarrasa
Masia construïda en el s. XVII, seguint els esquemes clàssics. Consta de tres naus, és coberta doble vessant i té el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia.
[modifica] El Lledó
Documentada al s. XIII, és una masia construïda de nova planta al s. XVII, amb uns impressionants matacans a les cantonades que li donen un caràcter fortificat. La façana de llevant és formada per una galeria d'arcs de mig punt. Té capella pròpia, dedicada a Santa Rita. És una petita construcció del s. XVIII integrada a la masia. Els membres de la família foren batlles de Puig-reig i també priors de l'església parroquial de St. Martí.
[modifica] Trulls
Situada a Fonollet, és una gran masia d'estructura clàssica construïda al s. XVII. Els seus propietaris foren batlles de Puig-reig al llarg del s. XVIII.
[modifica] Església romànica de Sant Martí
L'església romànica de Sant Martí de Puig-reig, situada al costat de l'església actual és propietat del Bisbat de Solsona. La primer església del castell, del 907, es va substituir per l'actual, un edifici romànic de mitjans del s. XII, a l'època en què els vescomtes del Berguedà i el trobador Guillem de Berguedà eren senyors de Puig-reig. A partir del s. XIII i fins el s. XIV fou l'església de l'orde militar del Temple. Conserva a l'interior un conjunt de pintures murals de mitjans del s. XIII dedicades a la Mare de Déu. La primera restauració de l'any 1932 fou iniciativa dels Amics de l'Art Vell.
[modifica] Castell de Puig-reig
Documentat des de l'any 907, fou ampliat considerablement en els s. XII i XIII en construir-se tres nivells de muralles, que incloïen el castell, l'església i una petita vila. Situat dalt d'un turó, domina tot el nucli urbà de Puig-reig. Del conjunt en resten fragments de muralles i part del casal casteller, que als s. XVI i XVII fou adaptat com a masia. L'any 1988 va ser restaurat pels seus actuals propietaris. S'arriba al castell des del nucli urbà de Puig-reig, pel carrer de les Abelles i pels carrers Verdaguer i Església.
[modifica] Periques
La masia coneguda avui amb el nom de Periques és en realitat un convent-granja de finals del s. XII o començaments del XIV construït pels monjos templers, senyors de Puig-reig. És un exemple excepcional, únic a la comarca i a tot Catalunya, de l'arquitectura conventual dels ordes militars. És una construcció tancada, de planta quadrada, amb dues ales edificades, l'una a tramuntana i l'altra a ponent. Les edificacions presenten uns excel·lents arcs diafragmàtics i un aparell regular, ben tallat i amb els senyals dels picapedrers. Per anar a Periques cal agafar la carretera de Puig-reig a Santa Maria de Merlès i prendre, just després de passar el pont que travessa el Llobregat, el camí que hi ha a mà dreta i que hi porta.
[modifica] Església de Periques
És una església romànica, documentada al llarg del s. XI, seu d'una petita comunitat monàstica que va tenir una vida molt curta. L'església era un edifici de tres naus coronades amb tres absis que durant el s. XVIII fou remodelada i quedà reduïda a una petita capella d'una sola nau i absis. L'estiu de l'any 1989 es va fer una excavació que recuperà la planta inicial.
[modifica] Pont de Periques
És un elegant pont gòtic de tres arcs de mig punt i sense pendents. Fou construït pels templers a finals del s. XIII o començaments del XIV per tal de poder travessar el Llobregat i comunicar-se fàcilment amb la gran casa conventual.
[modifica] Església de Sant Marçal
És una església d'una sola nau, coronada amb un absis semicircular a llevant. La porta original era al mur de migdia, però avui està tapiada. La porta actual és al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat. És una església documentada des del s. XI. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres. Poc abans del km. 11 ja s'albira l'església des de la mateixa carretera.
[modifica] Església de Sant Sadurní de Fonollet
Documentat des del s. IX, però l'església és una construcció del XII. És una església d'una sola nau, amb l'absis semicircular a llevant, avui amagat per la masia veïna de cal Fusté. La porta, d'arc de mig punt, és al mur de ponent, com també el massís campanar d'espadanya. A l'interior de l'església s'hi conserva un fragment de retaule gòtic del s. XV que es va perdre durant la guerra civil; concretament és la taula central del retaule, que representa a sant Sadurní, bisbe i màrtir, patró de l'església. Per anar a Fonollet cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, i just a l'indret del Lledó, abans del Km. 10, prendre el camí a mà esquerra i continuar uns 3 Km. fins a Fonollet.
[modifica] Església de Sant Joan Degollat
Petita esglesiola d'una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta al mur de migdia i sense absis. La construcció és molt senzilla i data del s. XIII. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga i, poc abans del km 64, passada la colònia Guixaró, prendre un trencall a mà esquerra que porta a la casa del Guixaró. A la casa guarden la clau de l'església, que es troba a uns 600 m.
[modifica] Església de Santa Maria de Merola
De l'antiga església romànica del s. XI només se'n conserven restes de la nau i l'absis, ja que fou abandonada l'any 1609, quan amenaçava ruïna. Era parròquia del nucli de Merola i s'hi venerava una mare de Déu romànica que es va perdre durant la guerra civil. L'any 1609 fou consagrada la nova església, construïda a prop de la torre de Merola, un edifici renaixentista d'una sola nau amb capelles laterals que va mantenir el seu culte fins als anys seixanta del s. XX.
[modifica] Torre de Merola
De l'antic castell de Merola només se'n conserva una de les parets de la torre de l'homenatge, una torre de planta quadrada que tenia tres pisos d'alçària amb finestres adovellades a cada nivell. Al costat de la torre hi havia altres dependències castelleres. El castell és documentat des del s. XII, i al s. XIV fou possessió reial.
[modifica] Personatges celebres
- Josep Pons, actual director de l´ Orquesta Nacional de España
- Sílvia Alcàntara,(1944), escriptora.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament
- Pàgina web la festa de La Corrida de Puig-reig
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- www.radiopuig-reig.net
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Podeu trobar molta més informació a http://www.lacorrida.info
- ↑ Web oficial de Ràdio Puig-reig
- ↑ Ministeri de l'Interior(castellà)
- ↑ Ajuntament de Puig-reig
- ↑ Serra, Rosa, Bernadich, Anna, Rota, Montserrat: Guia d'Art del Berguedà (Editat pel consell comarcal del Berguedà)
|
|||||||