Puig Neulós
De Viquipèdia
| Puig Neulós | |
|---|---|
 Santuari, el veïnat i el castell de Requesens amb el puig Neulós al fons
|
|
| Altitud: | 1.256 msnm |
| Coordenades: | 42° 28′ 55.46″ N 2° 56′ 49.09″ E |
| Serralada: | Serra de l'Albera, Pirineus |
| Material de formació: | {{{Material}}} |
| Situació: | La Jonquera (Alt Empordà) Sureda (Rosselló) |
| Etimologia: | {{{Etimologia}}} |
| Temp. mitj. anual: | {{{Tempmitja}}} ºC |
| Amplitud tèrmica anual.: |
{{{Amplitudterm}}} ºC |
| Promig anual precipitacions: |
{{{Precipany}}} mm. |
| Balanç hídric anual: | {{{Defichidric}}} mm. |
| Prominència: | m |
| Primera ascensió: | Desconeguda |
| Ruta normal: | |
| Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes | |
El puig Neulós (en francès pic du Néoulous, adaptació de la pronúncia rossellonesa "puig Neulús") és una muntanya de la serra de l'Albera, de la qual és el pic culminant (1.256 m). És compartit pels municipis de la Jonquera (Alt Empordà) i Sureda (Rosselló) i fa de divisòria entre les respectives comarques. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d'Empúries i de Rosselló i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho és entre els estats espanyol i francès.
Taula de continguts |
[edita] Accés
L'accés al cim és més fàcil pel vessant N, l'obaga de la muntanya, d'administració francesa, on existeix una carretera de muntanya asfaltada des de la Roca d'Albera que porta fins a l'estació repetidora de senyals de televisió i ràdio que hi ha instal·lada i que és visible des de molts punts del Rosselló i de l'Alt Empordà. A partir del coll de l'Ullat, però, aquesta carretera és d'ús restringit, tècnic i militar, i cal continuar a peu.
Pel vessant S, la solana de la muntanya, d'administració espanyola, cal arribar a Requesens, on menen sengles pistes de muntanya des de Cantallops (en millor estat) i des de la Jonquera. Des de Requesens una altra pista permet l'accés, a peu, a la carena.
[edita] Patrimoni
La riquesa natural de la muntanya és important, amb grans boscúries (sobretot d'alzina surera) que ja foren descrites per autors com Carles Bosch de la Trinxeria, arbres i prats afectats per la força de la tramuntana. Les aigües, amb nombroses rieres i fonts, són tributàries de la riera d'Anyet (conca de la Muga) i del riu Rom (conca del Tec). La població de vaca de l'Albera, que pastura en llibertat, també hi és destacada i explica l'existència d'un tancat a la carena de la muntanya. El vessant S és una reserva protegida en el marc del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.
L'ocupació humana és antiga, amb presència de monuments megalítics sobretot a la falda meridional de la muntanya. Des de l'època medieval, el santuari de Requesens i el castell de Requesens, situats al mateix sector, són referents emblemàtics tant per a empordanesos com per a rossellonesos. Prop del cim, pel vessant S, hi ha també un interessant pou de glaç.
Al pic hi ha un monument piramidal, fet de de pedres de la zona, dit la torre d'en Manel. L'original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal·lació de l'estació de comunicacions i més tard hi ha estat restituït.
Les vistes des del pic del puig Neulós, si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l'Alt Empordà esteses als seus peus fins al mar, el Canigó a una banda, els cims de l'Albera a l'altra i la muntanya de Requesens a sota mateix.
