Puig d'Olorda
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | llista dels 100 cims de la FEEC | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Molins de Rei (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 450 m | |||
| Prominència | 129 m | |||
| Isolament | 2,25 km | |||
| Material | pedra calcària | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | Segle V | |||
| Ruta normal | Pel vessant nord | |||
El Puig d'Olorda és un cim de 450 metres ubicat entre els municipis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, dins la serra de Collserola.
El cim el coronen una torre de vigilància d'incendis i una immensa creu, que ha donat el nom de la Creu amb què sovint es designa aquesta muntanya als pobles del voltant. Al costat oriental del cim es troben l'ermita de Santa Creu d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.
.jpg)
Les parts altes del puig (sobretot el costat que mira cap al Baix Llobregat) són formades per roca calcària, a diferència de la resta de Collserola, dominada per roques metamòrfiques i en menor mesura granits. Aquestes calcàries s'han explotat intensament per fer ciment en una fàbrica de l'empresa Cemex —coneguda com a «Sanson»— situada al mateix vessant de la muntanya i que es troba al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les pedreres d'Olorda van ser explotades fins a l'any 2006 i la fàbrica de ciment funcionà fins a l'any 2014.
És la muntanya més gran, per extensió, de la serra de Collserola i també la menys poblada i/o construïda amb 1,4 hectàrees de terreny construït.
La muntanya està poblada des del segle v.[1]
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puig d'Olorda |
- ↑ Centellas i Masuet, Francesc. Química i medi. Itinerari ambiental de Castellciuró a Santa Creu d'Olorda. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 137. ISBN 8447534235.
- ↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 3 febrer 2018].