Puigcerdà
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi de la Baixa Cerdanya | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Alt Pirineu i Aran Cerdanya |
||||
| Gentilici | Puigcerdanenc, puigcerdanenca | ||||
| Superfície | 18,92 km² | ||||
| Altitud | 1.202 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
8.802 hab. 465,22 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 411850 4698600(i) | ||||
| Formació Fundació |
1178 |
||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
9 Albert Piñeira Brosel (CiU) |
||||
| Codi territorial | 171411 |
||||
| Dies de mercat | Diumenges | ||||
| Web | |||||
Puigcerdà. Municipi català i capital de la Baixa Cerdanya, a les Comarques Gironines. És la capital històrica de la Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, La Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó que va manar construir una ciutat sobre una muntanya anomenada Cerdà, va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà, traspasant la capital de la Cerdanya des d'Ix. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. Als anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, el 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat. Té un gran estany artificial que va donar la concessió per construir-ho el rei Sanç I de Mallorca l'any 1310, el seu destí era per al regadiu de les terres del seu terme.
[modifica] Economia
La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Disposa d'un aeròdrom, on s'hi solen fer petits trajectes amb avioneta, cursets i vols amb globus. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Real Club de Golf de la Cerdanya. A més, gràcies a la seva ubicació enmig de la natura, es solen fer excursions per conèixer tots els racons de la comarca.
[modifica] Llocs d'interès
- Estany de Puigcerdà. Estany artificial del qual se'n té notícia des de l'any 1260. Al segle XIX s'afegí a l'estany el Parc Schierbeck, impulsat pel cònsul danès German Schierbeck. Va ser remodelat el 1992.
- El Campanar. Torre del segle XII. Són les úniques restes visibles de l'antiga església parroquial de Santa Maria que fou destruïda l'any 1936.
- Església de Sant Tomàs de Ventajola. Església romànica documentada des de l'any 958.
- Museu Cerdà[2]
[modifica] Festivitats
- 16-19 de juliol- Festa Major
- 25 de juliol- Aplec de Sant Jaume
- Primer cap de setmana de novembre- fira de bestiar
[modifica] Demografia
Al llarg dels segles XIII i XIV es produí una eclosió demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la Vila a convertir-se en una de les principals de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que avasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la guerra civil espanyola s'observa una nova davallada. Els darrers anys la població ha augmentat significativament lligat al fenomen de la construcció.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Age | 122 |
| Guingueta, la | 839 |
| Puigcerdà | 6.819 |
| Rigolisa | 31 |
| Sant Marc | 276 |
| Sant Martí | 301 |
| Urbanització Deulofeu | 314 |
| Ventajola | 9 |
| Vilallobent | 134 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1857 incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 1999 - 2003 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 2003 - 2007 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 2007 - 2011 | Joan Planella i Casasayas | ERC |
| 2011 - ara | Albert Piñeira Brosel | CiU |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Albert Piñeira Brosel | 2.377 | 10 | ||
| En-cerd | 729 | 3 | |||
| Partit Popular | 207 | - | |||
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | 143 | - | |||
| Solidaritat Catalana per la Independència | 46 | - | |||
| Total | 3.626 | 13 | |||
En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.
El 16 de setembre de 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[3]
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7.
- ↑ El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Portal de turisme Cerdanya
- Patrimoni històric i artístic de Puigcerdà
- Parc Cultural de la Cerdanya
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Baixa Cerdanya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
