Puigcerdà
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Baixa Cerdanya | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Alt Pirineu i Aran Cerdanya |
||||
| Gentilici | Puigcerdanenc, puigcerdanenca | ||||
| Superfície | 18,92 km² | ||||
| Altitud | 1.202 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
8.957 hab. 473,41 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 411850 4698600Coord.: 42° 26′ 5″ N, 1° 55′ 42″ E / 42.43472,1.92833 | ||||
| Formació Fundació |
1178 |
||||
| Organització Entitats de població Ajuntament • Alcalde: |
9 10 CiU, 3 En-cerd Albert Piñeira Brosel (CiU) |
||||
| Codi territorial | 171411 |
||||
| Dies de mercat | Diumenges | ||||
| Web | |||||
Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, La Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó que va manar construir una ciutat sobre una muntanya anomenada Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. Als anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, el 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat.
Té un gran estany artificial que va donar la concessió per construir-ho el rei Sanç I de Mallorca l'any 1310, el seu destí era per al regadiu de les terres del seu terme.
Durant la tercera guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila en tres ocasions, en 1873,[2] 1874 i 1875.
Economia [modifica]
La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Disposa d'un aeròdrom, on s'hi solen fer petits trajectes amb avioneta, cursets i vols amb globus. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Real Club de Golf de la Cerdanya. A més, gràcies a la seva ubicació enmig de la natura, es solen fer excursions per conèixer tots els racons de la comarca.
Llocs d'interès [modifica]
- Estany de Puigcerdà. Estany artificial del qual se'n té notícia des de l'any 1260. Al segle XIX s'afegí a l'estany el Parc Schierbeck, impulsat pel cònsul danès German Schierbeck. Va ser remodelat el 1992.
- El Campanar. Torre del segle XII. Són les úniques restes visibles de l'antiga església parroquial de Santa Maria que fou destruïda l'any 1936.[3]
- Església de Sant Tomàs de Ventajola. Església romànica documentada des de l'any 958.
- Museu Cerdà[4]
- L'estació de ferrocarril. Línia 3 de Renfe Rodalies (La Tor de Querol-Puigcerdà-Barcelona-L'Hospitalet de Llobregat).
- Convent de Sant Domènech de Puigcerdà. Fundat el 1290 pels dominics i ampliat durant el regnat de Jaume II. Va patir desperfectes durant el terratrèmol del 1428 i durant la Guerra del Francès. El 1835, el convent va ser suprimit i va passar a allotjar, primer, una caserna i, posteriorment, una escola. En resta una part del claustre del 1610. Actualment és la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i del Casal d'Avis Sant Domènec de Puigcerdà. [5]
Festivitats [modifica]
- 16-19 de juliol- Festa Major
- 25 de juliol- Aplec de Sant Jaume
- Tercer cap de setmana d'Agost, Festa de l'Estany
- Primer cap de setmana de novembre- fira de bestiar
Demografia [modifica]
Al llarg dels segles XIII i XIV es produí una eclosió demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la Vila a convertir-se en una de les principals de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la guerra civil espanyola s'observa una nova davallada. Els darrers anys la població ha augmentat significativament lligat al fenomen de la construcció.
El 1857 incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| la Guingueta | 887 |
| Puigcerdà | 6.762 |
| Rigolisa | 32 |
| Sant Marc | 258 |
| Sant Martí | 296 |
| Deuloféu | 337 |
| Ventajola | 6 |
| Age | 120 |
| Vilallobent | 104 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Clima [modifica]
A Puigcerdà el clima és Mediterrani Pirinenc. Els hiverns són molt freds amb temperatures mitjanes entre 2ºC i -3ºC de mitjana, i els estius son suaus amb unes temperatures d'entre 14ºC i 18ºC. Tot l'any hi pot glaçar. A constatar l'elevada amplitut tèrmica tant diària com anual.
La precipitació mitjana anual es d'uns 700 mm.[6]
Administració i política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 1999 - 2003 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 2003 - 2007 | Joan Carretero i Grau | ERC |
| 2007 - 2011 | Joan Planella i Casasayas | ERC |
| Des del 2011 | Albert Piñeira Brosel | CiU |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Albert Piñeira Brosel | 2.377 | 10 | 60,29 | |
| En-cerd | 729 | 3 | 20,33 | ||
| Partit Popular | 207 | - | 5,77 | ||
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | 143 | - | 3,99 | ||
| Solidaritat Catalana per la Independència | 46 | - | 1,28 | ||
| Total | 3.626 | 13 | |||
En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.
El 16 de setembre de 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[7]
Personatges il·lustres [modifica]
- Rafael Carreras Puigdengolas (1933-), arquitecte tècnic i dissenyador.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sánchez i Carcelén, Antoni. «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15/1/2013].
- ↑ «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7.
- ↑ «Monestirs de Catalunya».
- ↑ «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina web de l'ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Puigcerdà
|
|||||
