Puigcerdà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Puigcerdà
Bandera de Puigcerdà Escut de Puigcerdà
(En detall) (En detall)
Localització

Puigcerdà situat respecte Catalunya
Puigcerdà situat respecte Catalunya

Localització de Puigcerdà respecte de la Baixa Cerdanya


Municipi de la Baixa Cerdanya
l'Estany de Puigcerdà.
l'Estany de Puigcerdà.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
Gentilici Puigcerdanenc, puigcerdanenca
Superfície 18,92 km²
Altitud 1.202 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
8.910 hab.
470,93 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 411850 4698600Coord.: 42° 26′ 5″ N, 1° 55′ 42″ E / 42.43472°N,1.92833°E / 42.43472; 1.92833
Formació
Fundació
 
1178
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

9
10 CiU, 3 En-cerd
Albert Piñeira Brosel (CiU)
Codi territorial 171411
Dies de mercat Diumenges
Web

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Història[modifica | modifica el codi]

La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó que va manar construir una ciutat sobre una muntanya anomenada Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix. Per un document de l'any 1342 se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. Als anys 1281 i 1309 va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat, el 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament part de la ciutat.

Té un gran estany artificial que va donar la concessió per construir-ho el rei Sanç I de Mallorca l'any 1310, el seu destí era per al regadiu de les terres del seu terme.

La ciutat fou atacada en 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.[2]

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l’obediència a Carles III el 28 d’octubre de 1705. Dos anys després, una incursió de l’exèrcit francès va situar la vila en l’òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l’exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, tot i que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.[3]

Durant la tercera guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila en tres ocasions, en 1873,[4] 1874 i 1875.

Economia[modifica | modifica el codi]

Mercat a la Plaça Major a principis del segle XX

La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Disposa d'un aeròdrom, on es solen fer petits trajectes amb avioneta, cursets i vols amb globus. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Real Club de Golf de la Cerdanya. A més, gràcies a la seva ubicació enmig de la natura, es solen fer excursions per conèixer tots els racons de la comarca.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Torre del Campanar

Al llarg dels segles XIII i XIV es produí una eclosió demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la Vila a convertir-se en una de les principals de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la guerra civil espanyola s'observa una nova davallada. Els darrers anys la població ha augmentat significativament lligat al fenomen de la construcció.

El 1857 incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.

Entitat de població Habitants
la Guingueta 887
Puigcerdà 6.762
Rigolisa 32
Sant Marc 258
Sant Martí 296
Deuloféu 337
Ventajola 6
Age 120
Vilallobent 104
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
423 316 408 1.388 2.036 2.613 2.645 2.931 2.861 2.982
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.749 3.090 2.845 3.595 4.561 5.526 5.818 6.475 6.365 6.586
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.356 6.580 6.902 7.774 8.370 8.859 9.365 8.746 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Clima[modifica | modifica el codi]

A Puigcerdà el clima és Mediterrani Pirinenc. Els hiverns són molt freds amb temperatures mitjanes entre 2 °C i -3 °C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 °C i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar. A constatar l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.

La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.[10]

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999 Joan Carretero i Grau ERC
1999 - 2003 Joan Carretero i Grau ERC
2003 - 2007 Joan Carretero i Grau ERC
2007 - 2011 Joan Planella i Casasayas ERC
Des del 2011 Albert Piñeira Brosel CiU
Resultats electorals de Puigcerdà, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Albert Piñeira Brosel 2.377 10 60,29
En-cerd 729 3 20,33
Partit Popular 207 - 5,77
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal 143 - 3,99
Solidaritat Catalana per la Independència 46 - 1,28
Total 3.626 13

En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.

El 16 de setembre de 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[11]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732. 
  3. «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  4. Sánchez i Carcelén, Antoni. «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15/1/2013].
  5. «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
  6. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  7. «Monestirs de Catalunya».
  8. «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. [Consulta: 21/6/2013].
  9. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm
  10. «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 19 març 2013].
  11. El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]