Puigcerdà

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viccionari	Viccionari
Viquidites	Viquidites

Puigcerdà
	l'Estany de Puigcerdà
Localització
	42° 25′ 54″ N, 1° 55′ 42″ E / 42.431666666667°N,1.9283333333333°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Alt Pirineu
Comarca	Baixa Cerdanya
Capital de	Baixa Cerdanya ; comtat de Cerdanya ; Cerdanya ; Departament del Segre (1812–1814)
Capital	Puigcerdà
Conté la subdivisió	Age
Població humana
Població	9.764 (2023) (516,61 hab./km²)
Llars	408 (1553)
Gentilici	Puigcerdanenc, puigcerdanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de la Cerdanya
Superfície	18,9 km²
Banyat per	Segre i riu Querol
Altitud	1.202 m
Limita amb	Alp ; Enveig ; Ur ; la Guingueta d'Ix ; Guils de Cerdanya ; Fontanals de Cerdanya ; Bolvir ; Palau de Cerdanya
Dades històriques
Creació	1178
13 octubre 1654	Esdeveniment clau
13 octubre 1654	setge de Puigcerdà
10 abril 1873	setge de Puigcerdà (1873)
Organització política
• Alcalde	Jordi Gassió (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17520
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17141
Codi IDESCAT	171411
Lloc web	puigcerda.cat

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud, amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Geografia o medi físic[modifica]

Llista de topònims de Puigcerdà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Climatologia[modifica]

A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són freds amb temperatures mitjanes entre 2 °C i -3 °C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.

La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.^[1]

Paràmetres meteorològics per a Puigcerdà
Mes	Gen.	Feb.	Mar.	Abr.	Mai.	Jun.	Jul.	Ago.	Sep.	Oct.	Nov.	Dec.	Anual
Temp. màx. registrada (°C)	20	24,3	25,5	27	30,2	37,5	35,8	37,1	31	26,1	23,5	22.6	37,5
Temp. màx. mitja (°C)	3	6	12	16	21	25	27	27	22	15	11	4	18
Temp. mín. mitja (°C)	-8	-7	-4	-1	4	8	12	11	6	1	-3	-7	3
Temp. mín. registrada (°C)	-28,5	-24,5	-14,6	-10,5	-6,3	-1,0	4,4	3,8	-4,2	-11,4	-20,4	-29,6	-29,6
% precipitació forma pluja	22	32	56	86	94	98	99	99	96	87	52	31	74
% precipitació forma neu	78	68	44	14	6	2	1	1	4	13	48	69	26

Demografia[modifica]

Al llarg dels segles xiii i xiv, es produí una desclosa demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la vila a esdevenir una de les principals ciutats de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta del segle xv al XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle xviii s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle xix. Després de la Guerra Civil Espanyola sofrí una nova davallada. Els darrers anys, la població ha augmentat significativament en correlació amb la florida de la construcció.

El 1856, incorpora Rigolisa i Ventajola; el 1969, Vilallobent i Age.^[2]

Entitat de població	Habitants
la Guingueta	965
Puigcerdà	7411
Rigolisa	41
Sant Marc	244
Sant Martí	274
Deulofeu	349
Ventajola	7
Age	110
Vilallobent	85

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
423	316	408	1.388	2.036	2.613	2.645	2.931	2.861	2.982

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.749	3.090	2.845	3.595	4.561	5.526	5.818	6.475	6.365	6.365

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
6.356	6.580	6.902	7.774	8.370	8.859	9.365	8.746	8.957	8.761

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
8.810	8.981	9.486	9.484	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica]

Edat mitjana[modifica]

La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó, que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat mont Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i hi traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix.

Als anys 1281 i 1309, va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat. Té un gran estany artificial la concessió del qual va ser atorgada pel rei Sanç I de Mallorca, l'any 1310, destinat al regadiu de les terres del terme. Per un document de l'any 1342, se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament una part de la ciutat. L'ocupació del comtat de la Cerdanya durant la Guerra Civil catalana pel Tractat de Baiona de 1462 tindria lloc quan Puigcerdà va ser presa el 16 de juny de 1463.^[3] i no es recuperà per al Principat fins al Tractat de Barcelona el 1493.^[4]

S.XX[modifica]

La ciutat fou atacada el 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.^[5]

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a Carles III el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l'exèrcit francès va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.^[6]

Durant la Tercera Guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila tres vegades, el 1873,^[7] 1874 i 1875.

Economia[modifica]

Mercat a la plaça Major a principis del segle xx

La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (la Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Reial Club de Golf de la Cerdanya. Gràcies a la seva localització, i pel fet de ser una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.

Política i administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Josep Turiera-Puigbó Masana (1979-81) Julio Pérez de Rozas (1981-83)	Independent	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Llombart i Padrós	CiU	28/05/1983	--
1987–1991	Joan Llombart i Padrós	CiU	30/06/1987	--
1991–1995	Francesc Rosell i Blanich	ERC	15/06/1991	--
1995–1999	Joan Carretero i Grau	ERC	17/06/1995	--
1999–2003	Joan Carretero i Grau	ERC	03/07/1999	--
2003–2007	Joan Carretero i Grau / Joan Planella i Casasayas	ERC	14/06/2003	--
2007–2011	Joan Planella i Casasayas	ERC	16/06/2007	--
2011–2015	Albert Piñeira Brosel	CiU	11/06/2011	--
2015–2019	Albert Piñeira Brosel	CiU	13/06/2015	--
2019-2023	Albert Piñeira Brosel	JxCAT	15/06/2019	--
Des de 2023	Jordi Gassió	Junts per Catalunya	17/06/2023	--

Resultats electorals - Puigcerdà, 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Junts per Catalunya	Albert Piñeira Brosel	2.149	9	58,73
	Esquerra Republicana de Catalunya	Joan Manel Serra	955	3	26,10
	Partit Popular	Meritxell Forment	277	1	7,57
	COMPROMÍS PER PUIGCERDÀ-CANDIDATURA DE PROGRÉS (CP)	Ester Jiménez	196	-	5,36
Total		3.577		13

En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.

El 16 de setembre del 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.^[8]

Llocs d'interès[modifica]

Estany de Puigcerdà. Estany artificial del qual se'n té notícia des de l'any 1260. Al segle xix, s'afegí a l'estany el Parc Schierbeck, impulsat pel cònsol danès German Schierbeck. Va ser remodelat el 1992.
El Campanar. Torre del segle xii. Són les úniques restes visibles de l'antiga església parroquial de Santa Maria que fou destruïda l'any 1936.^[9] Acull avui dia l'oficina de turisme.
Església de Sant Tomàs de Ventajola. Església romànica documentada des de l'any 958.
Museu Cerdà^[10]
L'estació de ferrocarril. Línia 3 de Renfe Rodalies (la Tor de Querol-Puigcerdà-Barcelona-l'Hospitalet de Llobregat).
Convent de Sant Domènec. Fundat el 1290 pels dominics i ampliat durant el regnat de Jaume II. Va patir desperfectes durant el terratrèmol del 1428 i durant la Guerra del Francès. El 1835, el convent va ser suprimit i va passar a allotjar, primer, una caserna i, posteriorment, una escola. En resta una part del claustre del 1610. Actualment, és la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i del Casal d'avis Sant Domènec de Puigcerdà.^[11]
L'Hospital de Puigcerdà
Al cementiri hi ha la tomba de Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, Cantàbria, 1918 - Barcelona, 2004) compositor d'havaneres.

Entitats i associacions[modifica]

Fires i festes[modifica]

16-19 de juliol, Festa Major
25 de juliol, Aplec de Sant Jaume
Primer cap de setmana d'agost, Festival Internacional de Cinema de Cerdanya ^[12]^[13]^[14]^[15]
Tercer cap de setmana d'agost, Festa de l'Estany^[16]^[17]
Primer cap de setmana de novembre, fira de bestiar
Proximitats de la castanyada, Nit de les ànimes

Persones il·lustres[modifica]

Històrics[modifica]

Joan Onofre d'Ortodó (?-1616), notari i diputat a les Corts Catalanes
Lluís de Sanç i Manegat (1547-1620), primer bisbe de Solsona
Sever Tomàs Auter (1630-1700), bisbe de Girona i de Tortosa
Bonaventura Vernis i Juvés (1886-1936), alcalde de Puigcerdà
Joan Puigbó Casamitjana (1823-1906), defensor de la vila dels atacs carlins (Cal Puigbó)
Josep Clausolles i Ponent (1825-1907), fill adoptiu de Puigcerdà
Miquel Salvadó i Llorens (1838-1921), industrial i financer del segle xix
Higini de Rivera Sempere (1843-1911), fill adoptiu de Puigcerdà
Josep Maria Martí i Terrada (1837-1917), farmacèutic i alcalde
Miquel Bernades i Mainader (?-1771), metge i botànic del s. XVIII
Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 1872-Alp, 1936 ), mossèn creador del primer arxiu comarcal
Josep Pons i Gasch (1821-1881), alcalde de Puigcerdà
Ramon Cosp i Esteve (1870-1936), comerciant i alcalde de Puigcerdà
German Schierbeck (1842-1912), promotor del Parc Schierbeck, a l'estany de Puigcerdà
Rafael Carreras Puigdengolas (1933-2013), arquitecte tècnic i dissenyador
Dionís Puig i Soler (1854-1921), meteoròleg cerdà
Francesc Piguillem i Verdacer (1770-1826), metge, professor i escriptor, que introduí la vacuna antiverolosa als Països Catalans
Joan Fabra i Floreta (1817-segle xix), comerciant i polític cerdà
Josep Postius i Saura (1914-1993), fotoperiodista cerdà
Maria Carme Surroca de Pastors (1871-1916), religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell
Pere Blasi i Maranges (1886-1961), pedagog, geògraf i polític català
Pere Borrell del Caso (1835-1910), fou un pintor català
Sebastià Bosom i Isern (1955-2008), director de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Actuals[modifica]

Antoni Pallarès i Tuset (1932), regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte de Les Corts
Albert Piñeira i Brosel (1980), alcalde de Puigcerdà
Joan Carretero i Grau (Tremp, 1955), metge i polític català
Josep Moliner i Florensa (1936), empresari i polític cerdà
José Antonio Hermida i Ramos (1978), ciclista i campió del món de BTT

Referències[modifica]

↑ «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2013. [Consulta: 19 abril 2013].
↑ BOSOM ISERN Sebastià; SOLÉ IRLA Martí. Carrers i places de Puigcerdà, una passejada per la seva història. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 1998, p. 44 i 163.
↑ Ryder, Alan. The wreck of Catalonia: civil war in the fifteenth century. Oxford University Press, 2007, p. 139. ISBN 978-0199207367.
↑ Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 139 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris). ISBN 84-297-4706-0.
↑ Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732.
↑ «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 20 de març 2014. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
↑ Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].
↑ El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
↑ «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7.
↑ «Monestirs de Catalunya».
↑ «Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya». Viure als Pirineus, 05-10-2015.
↑ «VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya». Institut Ramon Muntaner, 21-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ «Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya» (en castellà). Sweet Events, 07-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
↑ Clotet, Dolors «Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies». Regió 7, 06-08-2015.
↑ «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 juny 2013].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm

Enllaços externs[modifica]

[1] «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2013. [Consulta: 19 abril 2013].

[2] BOSOM ISERN Sebastià; SOLÉ IRLA Martí. Carrers i places de Puigcerdà, una passejada per la seva història. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 1998, p. 44 i 163.

[3] Ryder, Alan. The wreck of Catalonia: civil war in the fifteenth century. Oxford University Press, 2007, p. 139. ISBN 978-0199207367.

[4] Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 139 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris). ISBN 84-297-4706-0.

[5] Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732.

[6] «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 20 de març 2014. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA

[7] Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].

[8] El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.

[Sapiens122-9] «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.64. ISSN: 1695-2014.

[10] AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7.

[11] «Monestirs de Catalunya».

[12] «Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya». Viure als Pirineus, 05-10-2015.

[13] «VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya». Institut Ramon Muntaner, 21-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].

[14] «Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya» (en castellà). Sweet Events, 07-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].

[15] Clotet, Dolors «Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies». Regió 7, 06-08-2015.

[16] «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 juny 2013].

[17] {[enllaç sense format]} http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)