Pulla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 0′ 31″ N, 16° 30′ 46″ E / 41.00861°N,16.51278°E / 41.00861; 16.51278

Regió de la Pulla
Bandera de la Pulla Escut de la Pulla
(En detall) (En detall)
Italy Regions Apulia Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
Bari
258
Superfície 19358 km²
Població 
  • Densitat
4.050.300 hab.
209,23 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Nichi Vendola (SEL)


La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica. La componen 6 províncies: Bari, Barletta-Andria-Trani, Brindisi, Foggia, Lecce, Tàrent.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

La regió antigament estava vorejada pels frentans (frentani) al nord, Calàbria i Lucània al sud, i el Samni a l'oest. Els grecs la van anomenar Iapígia i incloïa la península de Messàpia, però més tard Iapígia fou limitat a la península Messàpia i Pulla va restar una regió separada. Sota domini romà va estar en algun períodes unida a Calàbria (Pulla i Calàbria). Amb Vespasià la província de Calàbria es va eixamplar cap al territori dels peuquetis, que vivien a Pulla; la frontera es va fixar al riu Bradanus, al límit amb Lucània, i al riu Tifernus al límit amb els Frentani; el seu territori equivalia a la Capitanata.

Era poblada per diversos pobles: els apulis de l'ètnia dels ausonis (mentre els veïns Lucans eren Sabel·lics), que vivien al interior i en general foren enemics dels samnites; els Daunis, de l'ètnia Pelàsgica, pobladors de la costa; i els peuquetis, també pelàsgics, veïns al sud (a la costa) dels daunis (el iapigis o messapis la tercera tribu pelàsgica, vivien a la península de Messàpia)

Els apulis apareixen a la història durant la segona guerra samnita (326 aC) quant algunes ciutats foren aliades dels romans i altres enemigues; el grup de ciutats del apulis tenia com a principals a Arpi, Canusium, Luceria, i Teanum. La guerra va durar fins al 317 aC i les principals ciutats quedaren sotmeses a Roma que va dominar així tot el territori de la Pulla. El 297 aC es van revoltar tímidament a favor dels samnites. El 279 aC va estar al país Pirrus d'Epir que, al servei de Tàrent, va sotmetre algunes ciutats de la Pulla, si bé la majoria van romandre subjectes a Roma i van participar amb els romans a la batalla d'Asculum. Durant la segona guerra púnica Anníbal va estar a la regió i la va assolar i hi va passar l'hivern del 217-216 aC, després del qual va guanyar la batalla de Cannas (216 aC) i els apulis es van declarar llavors al seu favor i així Anníbal la va convertir en el seu quarter general principalment als hiverns dels anys següents. Algun temps després els romans van recuperar Arpi i Salàpia, i el 207 aC després de la batalla de Metaure i la mort d'Asdrubal, Anníbal va abandonar el país en direcció al Bruttium. Les ciutats apulies van ser castigades pels romans i tot el territori va haver de pagar una forta contribució de guerra que s'ajuntà a les exaccions dels cartaginesos, el que va produir un empobriment general.

A la guerra social la Pulla fou una de les regions capdavanteres contra Roma, i les ciutats de Venusia i Canusium en van portar la direcció. El 90 aC el líder samnita Vettius Judacilius va obtenir algunes victòries però el 89 aC la major part de la regió fou sotmesa pel pretor C. Cosconius; Salàpia fou destruïda i Larinum, Ascilum, i Venusia, despoblades; des de llavors la regió encara es va empobrir més i va romandre com a regió deprimida durant la resta de la república i amb l'imperi on les ciutats d'Arpi, Canusium i Luceria eren en decadència.

La Pulla fou inclosa junt amb Calàbria i Hirpínia, a la segona regió en temps d'August, i aquesta divisió es va conservar fins al temps de Constantí menys el territori d'Hirpínia que n'havia estat separat abans per ser unit a la primera regió (formada per Campània i Latium. Amb Constantí, la Pulla i Calàbria foren unides sota una única autoritat (un Corrector) i van formar una província. La regió fou travessada per dues branques de la Via Àpia, una que anava de Benevento a Brundusium (coneguda com a Via Trajana) i una de Benevento a Tàrent.

A la caiguda de l'Imperi Occidental la regió fou disputada entre bizantins i llombards i més tard àrabs, però en general foren els bizantins els que la van dominar, i al segle X la direcció era per un magistrat anomenat Catepà del nom del qual va derivar Capitanata, fins a la conquesta normanda.

Geografia[modifica | modifica el codi]

  • Rius
    • Tifernus (Biferno)
    • Fiento (Fortore)
    • Cerbalus (Cervaro)
    • Aufidius (Ofanto)
    • Bradanus (Bradano)
  • Muntanyes
    • Garganus
  • Golfs
    • Sinus Urias
    • Golf de Manfredònia
  • Llacs
    • Lacus Pantanus (llac de Lesina)
    • Salapina Palus (Llac de Salpi)
  • Illes
  • Ciutats (de nord a sud)
    • Larinum
    • Cliternia
    • Gerunium
    • Calela
    • Teanum (Teanum de Pulla)
    • Luceria
    • Aecae
    • Asculum
    • Arpi
    • Salàpia
    • Herdònia
    • Sipontum
    • Vibinum (Bovino)
    • Accua
    • Collàtia (Collatina)
    • Ceraunilia (Cerignola)
    • Ergitium
    • Merinum
    • Portus Agasus
    • Portus Garnae
    • Hyrium o Urium
    • Anxanum (Torre di Rivoli)
    • Salinae
    • Canusium
    • Cannas
    • Rubi
    • Butuntum
    • Caelia
    • Azetium
    • Norba
    • Netium
    • Barium
    • Egnatia
    • Bardulum (Barletta)
    • Turenum (Trani)
    • Natiolum (Bisceglie)
    • Respa (Molfetta o Giovenazzo)
    • Arnestum o Apanestae
    • Dertum (Monopoli)
    • Neàpolis (Polignano)
  • Ciutats de l'interior
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pulla Modifica l'enllaç a Wikidata