Punt d'articulació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
'Punts d'articulació'
Labial
Bilabial
Labio-velar
Labio-alveolar
Labiodental
Coronal
Linguolabial
Interdental
Dental
Alveolar
Apical
Laminar
Postalveolar
Alveolo-palatal
Retroflexa
Dorsal
Palatal
Labio-palatal
Velar
Uvular
Uvular-epiglotal
Radical
Faringal
Epigloto-faringal
Epiglotal
Glotal
Aquesta pàgina conté informació fonètica de l'AFI (IPA), que pot no mostrar-se correctament en alguns navegadors. Help]

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

El punt d'articulació és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el mode d'articulació i la sonoritat.

Segons els punt d'articulació les consonants poden ser:

  • Bilabials: els dos llavis es toquen per interrompre la columna d'aire
  • Labiodentals: els incisius superiors freguen el llavi inferior
  • Dentals: la llengua toca o s'acosta molt a les dents
  • Alveolars: la llengua toca els alvèols, és a dir, la part posterior de les dents
  • Retroflexes: la llengua ajuda a la vibració recolzant-se en la part superior de la cavitat bucal
  • Palatals: la llengua toca la part superior del paladar
  • Velars: la llengua es mou cap a la part posterior de la boca
  • Uvulars: la llengua retrocedeix fins a la màxima posició
  • Glotals: la glotis intervé en la formació del so, que parteix de la gola

Pel que fa a les vocals, es parla d'anteriors, centrals o mitjanes, i posteriors segons la posició de la llengua, que mai arriba a interrompre el pas de l'aire de manera total.

El punt d'articulació es veu reflectit en els formants del so, alterant els harmònics de la seva composició.

En català[modifica | modifica el codi]

  • Bilabials: [b], [β], [p], [m], [w]
  • Labiodentals: [f], i [v] en les varietats que conserven aquest fonema (balear, gran part del valencià, part de l'ebrenc)
  • Dentals: [d], [ð], [t]
  • Alveolars: [z], [s], [n], [l], [ɾ], [r], [ts], [dz]
  • Postalveolars: [ʒ], [ʃ]
  • Palatals: [ɲ], [ʎ], [j], [tʃ], [dʒ]
  • Velars: [g], [ɣ], [k], [ŋ], [ɫ].

Punt d'articulació vocàlic[modifica | modifica el codi]

El punt d'articulació vocàlic és un paràmetre per classificar les vocals en fonètica segons el lloc on els òrgans fonadors fan contacte. Depèn de la posició de la llengua a l'interior de la cavitat bucal. Presenta dos components: el grau d'obertura i l'avançament.

Vocals
Modifica Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
Blank vowel trapezoid.svg
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
• ʊ
ɪ̈ • ʊ̈
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Quan hi ha dos símbols separats per un punt (•),
el de la dreta és una vocal arrodonida.


Grau d'obertura[modifica | modifica el codi]

El grau d'obertura és la distància que -en el moment de pronunciar una vocal- hi ha entre la posició de la llengua i el paladar. Segons això una vocal pot ser molt tancada (quan la separació entre tots dos òrgans és mínima), tancada, semitancada, oberta o molt oberta (quan la separació és màxima). Per aconseguir anar distanciant la llengua es va obrint la maixella (o mandíbula inferior), de tal manera que aquesta obertura de la maixella va d'acord amb la de la vocal que pronunciem.

En català:

En català -com en la majoria de les llengües romàniques- s'oposen quatre graus d'obertura. I hi ha un cinquè grau (el semitancat) que només s'oposa al molt obert. Vegem-ho:

Vocals molt tancades: i, u
Vocals tancades: e tancada, o tancada
Vocal semitancada: vocal neutra
Vocals obertes: e oberta, o oberta
Vocal molt oberta: a

Si ho mana l'ortografia, per a distingir la e tancada de la e oberta i la o tancada de la o oberta, les vocals tancades porten accent greu (è, È, ò, Ò) i les obertes porten accent agut (é, É, ó, Ó).

En el valencià, el valencià de transició i el català insular, la e i la o obertes ho són més que en els altres parlars catalans (tanmateix el nombre de graus d'obertura és el mateix).

L'avançament[modifica | modifica el codi]

És el punt del paladar on es produeix la distància mínima amb la llengua. En català són set punts: un per a cada una de les vocals, excepte la a i la vocal neutra, que comparteixen el mateix. Són els següents, de davant a darrere:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]