Punt tipogràfic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El punt tipogràfic és la unitat de mesura utilitzada en impremta, a partir de la qual es fabrica tot el material tipogràfic. En el sistema Didot equival a uns 0,376 mm (exactament 0,376065 mm a la temperatura de 20 °C). La unitat de mesura equivalent a dotze punts s'anomena cícero.

En el sistema anglosaxó i en diversos països hispanoamericans que no van adoptar el sistema Didot, el "punt tipogràfic" es basa en la pica (una mica inferior al cícero) i és la dotzena part d'aquesta, equivalent a 0,3514729 mm.

Història[modifica | modifica el codi]

Antigament, cada fonedor donava una mesura diferent als tipus que fabricava. Va ser el fonedor francès Pierre Simon Fournier (el Jove) el primer a unificar les diferents mesures el 1742. Per a això, va escollir el tipus més petit, i el va dividir en sis parts, a les quals va anomenar «punts». Al doble del nomparell (12 punts) el va denominar «cícero». El "punt Fournier" tenia 0,35 mm i l'alçada del tipus era de 22,05 mm.

El 1760, François-Ambroise Didot, membre d'una cèlebre dinastia francesa d'impressors, va perfeccionar el sistema de mesura. No es va basar en cap tipus existent, com havia fet Fournier, sinó en el nònius, o "peu del rei». El punt tipogràfic de Didot equival exactament a dos punts de nònius. Aquest sistema, anomenat "Sistema Didot", va ser adoptat per la major part del món tipogràfic, excepte Anglaterra, Estats Units i alguns països hispanoamericans, que empren la pica (i el punt de pica) com a unitat de mesura.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]