Punt volat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

El punt volat (·) s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l). És un punt que s'escriu a la meitat de l'alçada de la ela, en lloc de a la part baixa, més elevat que el punt habitual al final d'una frase. El punt volat de la ela geminada és substituït per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.

El so de l·l és de doble ela, tot i que moltes paraules cultes d'origen llatí han perdut aquesta sonoritat, a causa de la gran influència del castellà. Això comporta la majoria de les faltes d'ortografia.


Escriptura de la ela geminada[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar la ela geminada en alguns mots que:

  • Comencen per:
al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-
  • Acaben amb:
-el·la, -il·la, -il·lar

També s'hi escriuen molts cultismes que no es podrien recollir en agrupacions com les anteriors.

Punt volat en altres llengües[modifica | modifica el codi]

  • Aragonès: es fa servir a l'aragonès belsetán. En aquest dialecte aragonès existeixen la l·l geminada i la n·n geminada.
  • Occità: s'empra especialment en el dialecte gascó on el punt volat és anomenat punt interior.
    • Distingeix el grafema nh (equivalent del català ny) i la seqüència n·h (n seguida de h fricativa). Per exemple: pertànher / in·hèrn ("pertànyer, infern").
    • Dinstingeix el grafema sh (equivalent del català x de deixar) i la seqüència s·h (s seguida de h fricativa). Per exemple: deishar / des·har (català "deixar, desfer").
      • Aquesta h fricativa de l'occità gascó equival a f en els altres dialectes occitans (in·hèrn = infèrn, des·har = desfar, gahar = gafar).
    • Cal notar que l'occità no té la l·l geminada. En occità, ll equival a la l·l geminada del català i lh equival a la ll palatal del català. Per exemple: illustrar (català "il·lustrar") / palha (català "palla").
  • Francoprovençal: el punt volat distingeix
    • el grafema j pronunciat [dz] i el grafema pronunciat [ʒ].
    • el grafema g pronunciat [dz] davant de e, i i el grafema pronunciat [ʒ] davant de e, i.
    • el grafema ch pronunciat [ts] i el grafema ch· pronunciat [ʃ].
  • Grec: amb ell s'expressa sovint l'Ano Teleia literalment "punt superior", malgrat que l'Unicode posseeix un codi propi U+0387.
  • Japonès: sovint per separar les paraules estrangeres escrites en katakana si és necessari. Per exemple パブロ・カザルス (pa-bu-ro·ca-sa-ru-su) per a Pau ("Pablo") Casals o サンティアゴ・デ・コンポステーラ (sa-n-ti--a-go·de·co-n-po-su-te-e-ra) per a Santiago de Compostela. El japonès no empra espais ni cap tipus de puntuació per separar les paraules, sinó que utilitza una combinació d'escriptures: katakana, kanji i hiragana per a aquesta finalitat.
    De vegades també s'empra per a separar llistes, en lloc de la coma japonesa "、" (coneguda com a tōten). En la tipografia japonesa, el "punt mitjà katakana" ("katakana middle dot" com l'anomena el consorci Unicode) té una amplada fixa o completa (fullwidth), que és igual a la majoria dels caràcters kana. I tot i que mentre alguns d'aquests punts apareixen com a quadrats si s'amplien, això no és una propietat definitòria del punt mitjà emprat al Japó.
  • Xinès: per separar paraules, com ara en noms estrangers, igual que en japonès. Per exemple 威廉·莎士比亚 (wēilián·shāshìbǐyà) per William Shakespeare.
  • Llatí: el punt volat s'utilitzava habitualment al llatí antic per separar les paraules. Va ser substituït més tard per l'espai.
  • Taiwanès: s'utilitza sobre la dreta d'una vocal per indicar que és més oberta, i s'expressa sovint com un punt mitjà Unicode, ja que el caràcter necessari no es va codificar fins a juny del 2004.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

  • En publicacions britàniques de fins i tot meitat dels anys 1970, especialment científiques o matemàtiques, el punt decimal era substituït sovint per un punt volat. El 1971, amb la conversió a decimal de la moneda britànica, la recomanació oficial era escriure els decimals amb punt volat (així: £21·48) i usar un punt decimal quan no quedava cap altre remei. La introducció de màquines d'escriure electròniques i calculadores, poc després, va ser possiblement la causa principal del desús del punt volat decimal, encara que fins i tot pot veure's en cercles acadèmics: Universitat de Cambridge 2004 i Universitat de Durham 2004.
  • En matemàtiques un punt volat petit pot utilitzar-se per representar la multiplicació, per exemple "x"·"y" per representar el producte de "x" per "y". Quan s'empra amb números escalars és equivalent a "×" on "x·y" és el mateix que "x×y". Tanmateix, quan es tracta de vectors el punt és el producte escalar i la creu el producte vectorial. Aquest ús té el seu propi caràcter Unicode U+2219 (·).

El punt volat en els tipus de lletra digitals[modifica | modifica el codi]

El caràcter informàtic del punt volat va aparèixer ben aviat en els jocs de caràcters informàtics i lletres digitals. Per exemple, la variant del joc de caràcters ISO 646 de 7 bits d'IBM usada a l'estat espanyol ja el tenia.[cal citació] La taula de codis de 8 bits d'IBM 850 usada en l'Europa Occidental en el sistema operatiu MS-DOS també tenia aquest caràcter.[1] El teclat QWERTY espanyol també permet introduir el punt volat en els documents. Així doncs, els autors i autoeditors de documents digitals van poder usar el punt volat fàcilment en la composició dels seus texts, però sovint el punt volat crea una separació excessiva entre les dues eles. Per a millorar l'aspecte de la ela geminada, el format de fonts digitals Open Type permet disposar dels caràcters ŀ i Ŀ amb el punt volat adequadament acostat cap a l'esquerra i definir-lo com una variant de l per als casos de final de ratlla en què la ela geminada s'hagi de tallar pel mig.[2]Aquests caràcters, si estan ben dissenyats, permeten una ela geminada tipogràficament bona, però presenten altres problemes:[cal citació]

  • No es troben accessibles des dels teclats habituals usats pels catalans.[cal citació]
  • No són admesos en bases de dades oficials.[cal citació]
  • Generen una codificació que no és canònicament equivalent a la codificació habitual de 3 caràcters (ela+punt volat + ela).[cal citació]
  • No es troben present en tots els tipus de lletra.[cal citació]

Introducció del punt volat als teclats informàtics[modifica | modifica el codi]

La introducció del punt volat usat pel català depèn del sistema operatiu usat i disposició de teclat configurada.

  • Al MS Windows, GNU/Linux o OSX, amb un teclat QWERTY espanyol estàndard, el més habitual pels catalans, el punt volat (·) es pot obtenir amb la combinació Maj+3.[cal citació]
  • A l'OSX, amb un teclat QWERTY dels EUA, el punt volat (·) es pot obtenir amb la combinació Opt+Maj+9[cal citació]
  • A l'OSX, amb un teclat QWERTY de Noruega o Suècia, el punt volat (·) es pot obtenir amb la combinació Opt+Maj+. (punt normal)[cal citació]
  • A l'OSX, amb un teclat QWERTY de Dinamarca, el punt volat (·) es pot obtenir amb la combinació Opt+. (punt normal)[cal citació]
  • A l'iOS6 o superior, amb el teclat català, el punt volat s'obté com a alternativa al punt baix (.) del teclat de símbols. També es pot obtenir la "L·L" sencera com a alternativa a la L.[cal citació]
  • A l'Android depèn del fabricant del teclat, habitualment és el mateix fabricant del terminal:
    • Els teclats Samsung, Sony i HTC no tenen punt volat.[cal citació]
    • El teclat català de Google i AOSP permeten obtenir el punt volat (·) com a alternativa al punt baix (.)[cal citació].També es pot obtenir la "L·L" sencera com a alternativa a la L.[cal citació]
  • Al Firefox OS, amb el teclat català el punt volat (·) s'obté com a alternativa al punt baix (.). També es pot obtenir la "L·L" sencera com a alternativa a la L.[cal citació]
  • Al BlackBerry 10, amb el teclat català, no permet introduir e punt volat (·). Sí permet introduir el caràcter Ŀ com a alternativa a la L.[cal citació]

Tipografia[modifica | modifica el codi]

A continuació una mostra tipogràfica del punt volat i altres punts similars:

Mostra Unicode (decimal) HTML Descripció
· U+00B7 (&#183;) &middot; Punt volat o punt mitjà (ela geminada i interpunció)
U+22C5 (&#8901;) &sdot; Operador matemàtic de multiplicació
U+2022 ( &#8226; ) &bull; Punt d'entrada a llistes (en anglès bullet)

Tipografia de la ela geminada:

Mostra Unicode HTML Descripció
L·L l·l U+00B7 &middot; Ela geminada mecanogràfica de tres caràcters.
ĿL U+013F &#319; Ela geminada tipogràfica majúscula de dos caràcters.
ŀl U+0140 &#320; Ela geminada tipogràfica minúscula de dos caràcters.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Code page 850» (en anglès). Wikipedia. [Consulta: 3 abril 2014].
  2. PUJOL, Josep M. "L'escriptura tipogràfica, 2. Tipografia de qualitat". Llengua i Ús, 23, pàg. 25-36.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]