Punta al coixí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Punts de llibre fets amb punta al coixí.

La punta al coixí[1] o boixets o és una tècnica manual i tradicional que consisteix a teixir peces delicades com poden ser tapets, mocadors, ventalls, estovalles... El terme punta al coixí o de coixí serveix tant per denominar la tècnica d'elaboració com el resultat de la seva elaboració la punta. El material usat per aquest tipus d'art és un coixí de qualsevol forma (pot ser cilíndric, rodó...), fils, agulles per seguir el patró i els boixets, peces de fusta de boix, d'aquí en deriva la paraula boixets. Segons el tipus de labor, el puntaire fa servir els fils d'un gruix o d'un altre. Igualment s'utilitzaran uns boixets més grossos o més petits en funció de diferents variables, les mans del o de la puntaire, els seus gustos, el tipus de labor (per exemple: si és "encaje extremeño" seran molt llargs) entre altres.

Les puntes al coixí són un treball artesanal de fil, delicat i de gran bellesa, fruit d'entrecreuats i moviments fàcils. És una de les poques artesanies que ha resistit la mecanització i les produccions industrialitzades. Les puntes al coixí tenen una gran tradició a Catalunya, especialment a Arenys de Mar, Arenys de Munt i l'Arboç. Antigament, a causa del cost temporal que suposava fer una punta al coixí, era usual que les joves en edat de casament les guardaven per a l'aixovar. Als Països Catalans, els boixets encara són molt populars. A tot el territori s'organitzen trobades de puntaires. Cal destacar la tasca que fan les escoles de boixets i les associacions, essent la més important l'Associació Catalana de Puntaires. Actualment la indústria del boixet està molt mecanitzada. Tot i així, encara es troben artesans, que converteixen el boixet en un art, combinant diferents fustes i materials per obtenir peces singulars.

Història de les puntes[modifica | modifica el codi]

La majoria d'especialites situen els orígens de les puntes a Venècia a principis del segle XVI amb el desenvolupament dels treballs a l'agulla. Les primeres puntes són la denominada punta in aria. Els treballs amb boixet es desenvolupen a Flandes i ràpidament s'estenen per tota Europa. França i Bèlgica seran els païssos més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tota Europa. Els treballs de punta s'introdueixen a Catalunya a mitjans del segle XVII i ràpidament es converteixen en un negoci a partir del segle XVIII i fins a mitjans del segle XX. La influència de França serà molt important, ja que les puntaires catalanes aprendran diferents tècniques de punta francesa que realitzaran amb gran habilitat com la blonda, la punta de Lille, valenciennes... En el segle XIX, les principals cases de punta artesana es concentraran en l'àrea de Barcelona i el Baix Llobregat i la comarca del Maresme. A Barcelona van destacar les empreses de Josep Margarit i Josep Fiter i Inglès, aquest darrer va realitzar una alba per a la celebració de les noces d'or del Papa Lleó XIII. Al Maresme va destacar la Casa Castells d'Arenys de Mar que va treballar des del 1862 fins a l'any 1962 i l'any 1906 va realitzar el mocador per al casament de la reina Victoria Eugenia de Battenberg amb Alfons XIII, el disseny d'Alexandre de Riquer va ser adaptat per Marià Castells i Simón.

Materials necessaris[modifica | modifica el codi]

Puntaires durant la troba de puntaires del 3 de setembre de 2006 a Castellar del Vallès.

Els materials necessaris per a fer puntes al coixí són: coixí, boixets, fil, patrons i agulles.

Els coixins varien segons els països i també segons les regions. A França, Bèlgica, als Països Baixos, a Anglaterra, Itàlia, Rússia... els coixins varien entre ells i són molt diferents dels nostres, però més adequats a les seves puntes. A Catalunya, Portugal i Malta el coixí és allargat i cilíndric, d'una llargada de 65 cm. i uns 25 cm. de diàmetre (mida estàndard). Els coixins estan fets de roba plena de serradures, segó, crin, palla de sègol, palla de blat, etc. El millor material és la palla llarga.

Els boixets estan fets de la fusta de boix (arbust de fusta forta i lleugera), cirerer, caoba, d'ivori, os, carei, etc. Tenen forma de bitlla amb mànec per poder-los agafar amb les mans. Els boixets que es fan servir gairebé a tota Espanya són fets a Sant Feliu de Torelló. Poden tenir diferents mesures i formes. Els boixets grans s'utilitzen per a fer puntes de fil gruixut i puntes grosses, els petits per a fils prims i puntes fines.

Els fils emprats per a fer puntes al coixí són de cotó, perlé, cotó d'Alsàcia i seda. Antigament s'utilitzava el lli, però actualment és difícil de trobar-ne.

Mètode[modifica | modifica el codi]

Boixet inspirat en Antoni Gaudi
Boixet barroc

Els boixets s'omplen de fil per parelles. Després d'omplir-ne un, es fa una llaçada que evitarà que el boixet caigui un cop penjat al coixí, es deixa el fil suficient per omplir el boixet que fa de parella i s'omple aquest segon boixet amb una altra llaçada.

Un patró és una cartolina gruixuda, de color i setinada on hi ha el dibuix guia per a realitzar l'obra. Els patrons són de color perquè les puntes solen fer-se amb fil blanc i així es pot veure millor el treball. Són gruixuts perquè es puguin utilitzar força vegades. Hi ha una gran varietat de dibuixos de diferents estils i amplades i acostumen a ser puntejats i acompanyats d'instruccions sobre el nombre de boixets utilitzats, el tipus de fil, etc.

Les agulles es claven als forats del patró. Així aguanten els fils amb què es confeccionen les puntes. Normalment s'utilitzen agulles de cap.

Per iniciar una punta al coixí es posa el coixí verticalment sobre la falda i s'hi clava el patró. Seguidament, s'hi pengen les parelles de boixets amb agulles, com indiqui el patró. Sempre es treballa amb una parella de boixets en cada mà. Encara que menys utilitzat, també existeix el coixí rodó, amb forma de llentia, que se suporta sobre la falda per a realitzar el treball. Per a més comoditat, s'utilitzen peus de fusta que suporten els coixins.

Els moviments bàsics de la punta al coixí són: volta i creu. Les voltes es fan sempre cap a l'esquerra, passant el boixet de la dreta per sobre del boixet de l'esquerra de la mateixa mà. Per fer una creu es passa el boixet interior de la mà esquerra per sobre del boixet interior de la mà dreta.

Utilitzant aquests dos moviments bàsics es poden fer diferents punts com: punt sencer, mig punt, tuls, trenes, creuat de les trenes, empuntillat, aranyes, punt de la verge, punt d'esperit i punt de guipur. Una punta molt apreciada és el Ret fi o Punta d'Arenys.

Emprant diferents tipus de fil metàl·lic (com el fil d'or o de plata) podem construir anells, polseres, corones o d'altres complements utilitzant aquesta tècnica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta al coixí Modifica l'enllaç a Wikidata