Puré d'albergínia
| Puré d'albergínia | |||
|---|---|---|---|
|
|
|||
| Altres noms | Amanida d'albergínia, caviar d'alvergínia, babaganuix, karhmus Riffi, mutabal betinjan | ||
| Tipus cuina | dieta mediterrània, cuina grega, cuina turca, cuina balcànica, cuina egípcia, etc. | ||
| On es menja | Balcans, est i sud de la Mediterrània | ||
| Ingredients destacats | albergínia, pasta de sèsam, llimona, oli d'oliva, sal | ||
| Metode de preparació | Albergínia rostida o escalivada, trinxada i barrejada amb els altres ingredients | ||
| Origen | Incert | ||
El puré d'albergínia o [1] babaganuix, també conegut com a karhmus Riffi (en berber, al Riff),[2] baba ganuj,[2] Baba Ghanoush,[3] Baba Ghannouj,[3] Baba Ghannoug[3] (els darrers són diferentes transcripcions de l'àrab بابا غنوج bābā ġanūj), o Mutabal en armeni, o Melitzanossalata (μελιτζανοσαλάτα) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter. Al moment de triturar hom aprofita per a barrejar-hi condiments, entre els quals sovint hi ha pasta de sèsam (tahina), oli d'oliva, suc de llimona i all picat. També hi pot haver julivert, pebre bord, comí, grans de magrana, etc. A en Dalí li agradava molt una versió sense tahina però a la qual s'hi afegia una anxova de l'Escala ben xafada.[2] El seu nom en algunes llengües (grec, turc, etc.) és "amanida d'albergínia" i en francès és "caviar d'albergínia".
L'albergínia es pot escalivar al forn, o freqüentment es torra sobre una flama viva per a que la polpa sigui ben tova amb un cert gust fumat,[4] després es pela.[4] Sovint es serveix en una font més aviat plana, decorat de forma més o menys senzilla, i es suca amb bocins de pa sense molla, que fan la funció de cullera. Típicament es tracta d'un mezze o tapa però també es pot afegir a d'altres plats com a acompanyament.
L'origen d'aquest plat s'atribueix de vegades als jueus sefardites dels països balcànics i Turquia.[2]
Taula de continguts |
Llegenda i tradició [modifica]
A alguns països, com Síria i Palestina, el nom que se li dóna al plat, baba ganuj, vol dir "coqueta i viviosa". Algunes persones opinen que és "viciós" perquè, com l'albergínia és poc calòrica i el plat molt suau i alhora molt bo, quan es comença a menjar, encara que no es tingui molta gana, costa molt de parar.
Altres tradicions diuen que les noies que mengen sovint aquest plat es tornen "coquetes" i amb ganes de ser estimades, i se'ls hi dóna en abundància en certs moments de la seva vida, per exemple quan s'ha de casar, o se'ls prohibeix en d'altres.
Preparacions similars [modifica]
A l'Índia existeix un plat semblant que es diu Baingan Bartha, que també està fet amb albergínia cuita directament sobre una flama, pelada i barrejada amb altres ingredients, en aquest cas tomàquet, ceba, all i espècies. Es serveix amb pa indi, per exemple de tipus naan.
A l'oest de l'Índia hi ha una altra versió que es diu Bharit, que conté ceba picada i iogurt i es serveix com a acompanyament.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Termcat: Diccionari de gastronomia del Pròxim Orient
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Dalícies: a taula amb Salvador Dalí, pàg. 54. Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2004. ISBN 849791001X
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Egyptian Cuisine and Recipes (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Khayat, Marie Karam and Keatinge, Margaret Clark - Food from the Arab World, Khayats, Beirut, Lebanon. (anglès)
