Putto
Un putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat. El terme deriva del llatí putus, i ha entrat en la història de l'art sota la forma italiana. Vasari, a la seva obra Vite de più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a tempi nostri (1550-1565), en va donar la descripció primera.
La seva representació és abundant durant el Renaixement i el Barroc italià, principalment en el Barroc sicilià, i s'empraven com a elements decoratius a les esglésies, als altars, als orgues, als frescs i a l'escultura. Des de l'antiguitat fins als nostres dies, els putti són utilitzats per representar la figura infantil d'Eros, el déu de l'amor conegut com a Cupido. A l'art paleocristià, aquesta forma de representació es va utilitzar per a la simbologia dels àngels; durant el Renaixement va ser freqüent emprar-los com a àngels músics: un bon exemple va ser l'ús que li va donar Donatello a l'altar major de la basílica de Sant Antoni de Pàdua.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Putto  |
