Pythium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pythium
Oòspora de Pythium sulcatum
Oòspora de Pythium sulcatum
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Chromalveolata
Fílum: Heterokontophyta
Classe: Oomycetes
Ordre: Pythiales
Família: Pythiaceae
Gènere: Pythium
Pringsheim, 1858
Espècies

Vegeu el text

Pythium és un gènere d'Oomycetes paràsits. Que com tots els oomicets no es consideren fongs veritables (Eumycota).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Hifes
Pythium, com altres de la seva família Pythiaceae, normalment es caracteritzen per la producció d'hifes coenocítiques, hifes sense septum.
Oogònia
Generalment conté una única oospora
Anteridis
Conté un anteridi en forma de bastó.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pythium forma els seus esporangis directament sobre hifes vegetatives, a les que es mantenen units, i el seu contingut surt per un tub de descàrrega, formant una vesícula esporangial dins de la qual maduren les zoòspores. Totes les espores són de tipus secundari, amb flagels laterals. La reproducció sexual es produeix per contacte entre varis anteridis menuts i un oogoni, a l'interior del qual es forma només una oòspora. Després d'un període de repòs, aquesta germina, donant lloc a un zoosporangi.

Importància ecològica[modifica | modifica el codi]

Moltes espècies de Pythium, junt amb els seus parents propers, Phytophthora, són patògens de plantes d'importància econòmica en agricultura. Pythium ocasiona la podridura comuna de les arrels de les plantes. Aquesta és una malaltia molt comuna tant als camps com als hivernacles, on l'organisme ataca a la base de les arrels de les plàntules que són al planter (Jarvis, 1992). Aquesta malaltia generalment implica relacions complexes amb altres fongs, com Phytophthora i Rhizoctonia.

Les diferents espècies de Pythium tendeixen a ser inespecífiques i generalistes respecte als hostes que poden infectar. Mentre que cada espècie de Pythium pot parasitar a molts hostes diferents (Owen-Going, 2002), les espècies de Phytophthora són més específiques enfront d'aquest factor. Aquesta és la raó per la que les espècies de Pythium són més devastadores, perquè la rotació de conreus sola sovint no eradica el problema. El guaret tampoc l'eradica aquest patogen donat que Pythium també és sapròfit i pot sobreviure durant molt de temps a la matèria orgànica en descomposició.

Tanmateix, els danys ocasionats per Pythium es limiten a l'àrea de conreu. Això es deu a la baixa mobilitat de les zoòspores, que necessiten una superfície d'aigua per a traslladar-se, i a la capilaritat del sòl, que tendeix a actuar com a un filtre natural. Als sistemes hidropònics als hivernacles, on les plantes de monocultiu es mantenen en una solució nutritiva (conté nitrogen, fosfat, potassi i micronutrients) que recircula constantment. Aquí és on Pythium pot causar una podridura estesa i intensa a les arrels (Jarvis, 1992; Owen-Going, 2002, Owen-Going et al., 2003). Aquesta podridura afecta a tot el conreu, arribant a desenes de milers de plantes en alguns casos, en un període de temps de tan sols dos o quatre dies (Owen-Going, de 2002, Owen-Going et al., 2003).

Diverses espècies de Pythium incloent P. oligandrum, P. nunn, P. periplocum, i P. acanthicum són micoparàsits de fongs patògens de plantes i oomicets i tenen un potencial interès com agents de biocontrol.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bobliografia[modifica | modifica el codi]