Pío Cabanillas Gallas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPío Cabanillas

(1979) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pío Cabanillas Gallas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Pontevedra (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1991 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
  Ministre de Justícia
1 de setembre de 1981 – 3 de desembre de 1982
  Ministre de la Presidència
26 de febrer de 1981 – 1 de setembre de 1981
  Ministre de Cultura[1]
4 de juliol de 1977 – 6 d'abril de 1979
← nou càrrec
  Ministeri d'Informació i Turisme
3 de gener de 1974 – 29 d'octubre de 1974
  Diputat al Parlament Europeu
1 de gener de 1986 – 10 d'octubre de 1991
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónotari
PartitUCD / PP
Membre de
Família
FillsPío Cabanillas Alonso Modifica el valor a Wikidata

Pío Cabanillas Gallas (Pontevedra, 13 de novembre de 1923 - Madrid, 10 d'octubre de 1991) fou un polític i notari espanyol que ocupà diverses carteres ministerials en els primers governs després de la transició espanyola.

Biografia[modifica]

Va néixer el 13 de novembre de 1923 a la ciutat de Pontevedra. Instal·lat a Andalusia va estudiar dret a la Universitat de Granada, en la qual es doctorà. Posteriorment va esdevenir notari, registrador de la propietat i lletrat de l'Estat.

Va morir el 10 d'octubre de l'any 1991 a la seva residència de Madrid. El seu fill, Pío Cabanillas Alonso, va ser Ministre portaveu del Govern (2000-2002) durant part del mandat de José María Aznar.

Activitat política[modifica]

Va ser nomenat procurador a les Corts l'any 1958 en representació de l'Organització Sindical i el 1961 en representació del Cap de l'Estat. A partir d'aquell moment va adquirir notabilitat dins el govern, esdevenint inicialment secretari en el Ministeri d'Informació i Turisme dirigit per Manuel Fraga Iribarne i finalment Ministre d'Informació i Turisme en el govern presidit l'any 1974 per Carlos Arias Navarro, en el qual va intentar ampliar la llibertat de premsa per la qual cosa va ser destituït l'octubre del mateix any del seu càrrec pel mateix Francisco Franco.

Va ser un dels impulsors del primer Partido Popular, creat l'any 1976 per José María de Areilza i el mateix Cabanillas, embrió de la futura Unió de Centre Democràtic (UCD). Va ser un dels homes forts d'aquest partit a Galícia gràcies al suport d'Eulogio Gómez Franqueira. En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la província d'Ourense, escó que repetiria en les eleccions de 1979 i 1982. En el primer govern presidit per Adolfo Suárez l'any 1977 fou nomenat Ministre de Cultura i Benestar, esdevenint en la I Legislatura consecutivament Ministre adjunt al President, Ministre de la Presidència i Ministre de Justícia.

Després de la caiguda del poder de la UCD es retirà de la vida política, ingressant l'any 1989 al Partit Popular i sent escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees d'aquell any.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando de Liñán y Zofio
Ministeri d'Informació i Turisme
Escut de l'estat espanyol

1974
Succeït per:
León Herrera Esteban
Precedit per:
nou càrrec
Ministre de Cultura i Benestar

19771979
Succeït per:
Manuel Clavero Arévalo
Precedit per:
Rafael Arias Salgado
Ministre adjunt al President

19801981
Succeït per:
Jaime Lamo de Espinosa
Precedit per:
Rafael Arias Salgado
Ministre de la Presidència

1981
Succeït per:
Matías Rodríguez Inciarte
Precedit per:
Francisco Fdz. Ordóñez
Ministre de Justícia
Escut d'Espanya

19811982
Succeït per:
Fernando Ledesma Bartret