Q'anjob'al

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Q'anjob'al
Parlat a: Huehuetenango, Chiapas
Regió: Àrea lingüística mesoamericana
Parlants: Guatemala Guatemala 139.830 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 8.529 (2010)[2]
Classificació genètica: Ameríndia

  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
     Q'anjob'alan–Jakaltek
      Q'anjob'al

estatus oficial
Llengua oficial de: Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Regulat per: ALMG
codis de la llengua
ISO 639-1 --
ISO 639-2 kjb
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El q'anjob'al (també conegut com a Kanjobal)[4] és una de les llengües maies hablado por la población q'anjob'als que és la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en extrem de Chiapas.

La comunitat lingüística q'anjob'al tenia uns 77.800 parlants segons estimacions de SIL en 1998, concentrats en tres municipis del departament de Huehuetenango: Santa Eulalia (Jolom Konob), San Juan Ixcoy (Yich K’ox), San Pedro Soloma (Tz’uluma’) y Santa Cruz Barillas (Yal Motx).[5][6]

El q'anjob'al forma part de la branca q'anjob'al de les llengües maies. La família de llengües maies inclou 31 idiomes, dels quals 2 són extints. La branca q'anjob'al inclou també els idiomes chuj, akatek, jakaltek i tojolabal. Els idiomes q'anjob'alan són considerats com els més conservadors de les llengües maies, encara que tenen també innovacions interessants[7]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El q'anjob'al consta de 26 sons consonàntics i 5 sons vocàlics. Les lletres de l'alfabet són les següents:

a, b', ch, ch', d, e, h, i, j, k, k', l, m, n, o, p, q, q', r, s, t, t', tx, tx', tz, tz', u, w, x, xh, y, and ' (glotal).

La ' en ch', k', q', t', tx', i tz' representa una ejectiva o egressiva glotal, és a dir, la consonant s'acompanya d'una glopada d'aire de la glotis. La lletra r en q'anjob'al té una distribució limitada. S'utilitza sobretot en els préstecs, principalment en paraules prestades de l'espanyol com roxax, rosa, de l'espanyol 'rosa'. També s'utilitza en paraules afectives i posicionals com k'arari 'soroll d'un motor vell o similar', jeran 'estar en una posició/forma trencada'. Les lletres tx i x representen consonants retroflexes pronunciades amb la llengua tancada enrere a la boca. Es creu que aquesta retroflexió en a'anjob'al és una influència del mam.[8]

Vocals
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta a
Consonants
  Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflex Velar Uvular Glotal
  plana implosiva plana ejectiva plain ejectiva plana ejectiva plana ejectiva plana implosiva
Nasal m /m/ n /n/ n /ŋ/
Oclusiva p /pʰ/ b' /ɓ/ t /tʰ/ t' /tʼ/ k /kʰ/ k' /kʼ/ q /qʰ/ q' /ʠ/ ' /ʔ/
Africada tz   /tsʰ/ tz'   /tsʼ/ ch   /tʃʰ/ ch'   /tʃʼ/ tx   /tʂʰ/ tx'   /tʂʼ/
Fricativa s /sʰ/ xh /ʃʰ/ x /ʂ/ j   /χ/
Aproximant w /v/ l /l/ y   /j/ w /w/
Bategant r /ɾ/

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Atlas de los pueblos indígenas
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales».
  4. Altres variants del nom inclouen Kanjobal de Santa Eulalia, Kanhobal, Qanjobal, Conob, i Kanjobal oriental.
  5. «Comunidad Lingüística Q'anjob'al».
  6. La majoria dels parlants radiquen al municipio de Santa Eulalia. Arran d'emigracions recents també hi ha comunitats de parlants de q'ankob'al a Mèxic i els EUA. Vegeu Gordon (2005).
  7. Robertson (1992), p.154.
  8. Robertson (1992), p.58.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Comunidad Lingüística Q'anjob'al. Gramática descriptiva q’anjob’al = Yaq’b’anil stxolilal ti’ q’anjob’al. Guatemala City: Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG), Comunidad Lingüística Q'anjob'al, 2005. OCLC 70631325.  (castellà)
  • Oxlajuuj Keej Maya’ Ajtz’iib’ [OKMA]. Variación dialectal en q'anjob'al = Sk'exkixhtaqil yallay koq'anej. Saaqjumay [Sonia Raymundo González], Adán Francisco Pascual, Pedro Mateo Pedro, and B'alam Q'uq' [Eladio Mateo Toledo] (authors/contribs.), Nora C. England (advisor), Guisela Ascensio Lueg (Spanish revision). Guatemala City: Cholsamaj, 2000 (Informes de variación dialectal series). ISBN 99922-53-08-8. OCLC 49332799.  (castellà)
  • Robertson, John S.. The History of Tense/Aspect/Mood/Voice in the Mayan Verbal Complex. Austin: University of Texas Press, 1992. ISBN 0-292-72075-0. OCLC 26160695. 
  • Mateo Pedro, Pedro (2010). The acquisition of verb inflection in Q'anjob'al Maya: a longitudinal study. Ph.D. dissertation, University of Kansas.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]