Qerqenna

Les illes dels Qèrquens o illes Qerqenna (en àrab قرقنة, Qarqanna; en francès Kerkennah, Kerkenah o també Kerkenna) són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax. Formen una delegació de la governació de Sfax, el nom oficial de la qual, en francès, és Kerkennah. Té una població de 15.620 habitants segons el cens del 2004.

Els grecs els deien Kerkina i els romans Cercina o Cercenna. Avui estan només poblades per uns centenars de pescadors, i per turistes i les persones al seu servei. Les dues illes són Gharbi, la més petita, i Chergui. Les bodes de les illes són molt acolorides. Les principals viles són Sidi Youssef, que forma el cap més occidental i proper a la costa tunisiana, i Mellita, a Gharbi. A Chergui hi ha el complex turístic de Sidi Frej, a la costa que la separa de Gharbi, i diverses petites viles, entre elles la de Chergui que dóna nom a l'illa.

L'extrem sud (Gharbi) forma el cap de Ras Es Semoun; a l'extrem est (nord-est) hi ha l'illa de Ghermedi; a l'extrem nord l'illa de Roumédia; i al nord-oest l'illa de Safnou. Constitueixen una reserva natural de Tunísia. L'illa gran mesura de nord-est a sud-oest uns 27 km amb una amplada mitjana de 7 km; la petita es un triangle amb base de 14 km i altura de 7 a 8 km. Un estret, al-Kantara, separa les dues illes, que abans estaven unides per una calçada romana que es podia travessar quan baixava la marinada —s'hi havia deixat un canal per al pas dels vaixells—, però avui dia ha estat substituïda per una carretera moderna.

Hi ha set illots deshabitats dels quals quatre son a la costa nord de l'illa gran; a més hi ha gran nombre de bancs d'arena a l'entorn. L'altura màxima és de 13 metres. El primer pou a l'illa es va construir el 1953 (l'aigua dels pous no és gaire bona, i és una mica salada) i abans s'havia de portar l'aigua de fora i construir cisternes per recollir la de la pluja.

El 217 aC els romans van atacar les illes i es van lliurar de la destrucció de l'establiment local pagant un tribut de 10 talents de plata. El 195 aC s'hi va refugiar Anníbal abans de fugir cap a Síria. El 88 aC s'hi van refugiar Gai Mari i el seu fill Mari el Jove. Sal·lusti s'hi va refugiar durant la guerra entre Pompeu Magne i Juli Cèsar, aprofitant que hi havia provisions acumulades pels republicans. Gai Semproni Grac, per les seves relacions adulteres amb la filla d'August Júlia, hi fou desterrat durant més de 14 anys (al 15è any fou executat). Amb la reorganització de Dioclecià al final del sgle III van formar part de la Bizacena dins la diòcesi d'Àfrica, administrades des de Hadrumetum (Sussa); les ciutats aleshores eren dues: Cercina (prop de la moderna Chergui a l'illa de Chergui) a l'illa gran i Cercinitis (moderna Mellita) a l'illa petita (l'illa es deia Mellita, i és la moderna Gharbi). Al segle IV hi ha vestigis de edificacions cristianes.

Després les illes van desaparèixer de la història i no tornen a ser esmentades fins al final del segle XI quan estaven en mans dels zírides (1098). Durant cinc segles les illes van servir de refugi o de cap de pont. L'illa petita era utilitzada com a pastures pels habitants de Sfax; la població fou capturada diverses vegades i emportada captiva. El 1148, després de la conquesta de Mahdia, Roger II de Sicília hi va fer una expedició; l'illa petita llavors no tenia cap vila però si població dispersa; les dues illes van quedar ocupades el 1153 però després de la revolta general contra els normands el 1158, foren evacuades i ocupades (1159) pels almohades.

El 1282 els almogàvers dirigits per Roger de Lloria al servei del rei Pere el Gran van conquerir Gerba; el 1284/1285 va esdevenir la senyoria de Gerba en feu de la corona d'Aragó i de la Santa Seu i a títol hereditari per Roger de Lloria amb un cens de 50 onzes d'or; Roger va conquistar les illes que els catalanes anomenaven Quèrquens (1286/1287) que foren afegides a la senyoria. Després del domini dels Lloria (a Quèrquens 1287 a 1311), les illes foren incorporades a Sicília pel rei Frederic de Sicília que les va donar a Ramon Muntaner (cronista) com a governador però "amb tots els drets i ingressos, i el poder de poder actuar durant tres anys com a cosa pròpia" (1311 al 1314). Van restar en mans catalanosicilianes fins el 1335 quan la revolta general a Gerba els va obligar a abandonar les illes. Els catalans les van tornar a ocupar el 1423 en una expedició; molts insulars foren fets presoners (segons el Fragmentum Historiae Siculae uns 3450 però sembla massa població), però les illes no es van retenir.

El 1510 els espanyols dirigits per Pedro de Navarra van fer una expedició contra una de les dues illes que van trobar deshabitada excepte algunes tendes berbers. Les dues illes van restar en mans dels espanyols fins el 1560 quan les van ocupar els otomans; els espanyols hi van retornar el 1576 i van fer 1000 presoners agafant 15000 cabres però no les van conservar; altres expedicions a l'illa es ban produir el 1596 i 1611.

Al final del segle XVI hi havia set poblets els habitants dels quals vivien de la pesca i del cultiu de vinyes, figueres i oliveres, explotació de les palmeres, i dels seus ramats de cabres. Al inicia del segle XIX hi havia deu poblets a la illa gran i un poble gran (Mellita) a la petita. Progressivament es van poblar per gent emigrada de Tunísia, poblant l'illa petita els beduins del desert darrera Sfax i la gran gent molt variada d'arreu del país, marabuts, gent de Gerba i altres. Vers 1960 tenien 13000 habitants.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qerqenna

• A. Louis, Les Iles Kerkena (Tunisie), étude d'ethnographie tunisienne et de géographie humaine, Tunis, 1961-1963

Tunísia	Illes de Tunísia
illes: Qerqenna, Gharbi, Chergui, Roumédia, Safnou, Ghermedi, Djerba, Guetaïa el Gueblia, Guetaïet el Baharia, Jeliji, Kneïs, Djalita (La Galite), Zembra, Zembretta, Illes Kuriat, Illes Kingliar, El Kani, Bilou, Ile Plane