Qom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom. És capital de la província de Qom, única província que està formada per un sol comtat (també anomenat Qom) dividit en cinc bakhx un dels quals (Qom Central) també té Qom com a capçalera. La seva població estimada el 2006 de 957.496.[1] El 1976 la població era de 246.873 habitants.

És considerada ciutat santa pels xiïtes perquè hi ha el santuari de Fàtima al-Massuma, germana de l'imam Alí ibn Mussa ar-Ridà (789816) i és el més gran centre d'erudició xiïta del món i lloc de pelegrinatge.

Història[modifica | modifica el codi]

S'han fet troballes del tipus de Sialk II i III (V i IV mil·lenni aC) que acrediten el seu poblament molt matiner. Part de l'imperi aquemènida, de l'imperi macedoni,[2] de l'imperi sèleucida,[3] de l'imperi part i de l'imperi sassànida,[4] fou conquerida pels àrabs musulmans en data desconeguda, ja que segons les fonst musulmanes fou una fundació pròpia, tot i que se sap que ja existia. Una versió diu que els fundadors foren àrabs aixarites de Kufa que s'hi van establir perseguits per ser xiïtes, vers 712-713, que la van defensar contra atacs daylamites, la van dotar d'una muralla que envoltava fins a 7 pobles de la plana i el conjunt fou anomenat Kum (un dels pobles es deia Kumidan). Una segona versió diu que Kum deriva de kuma (un tipus de cabana). La ciutat fou un centre xiïta; aquestos havien estat acollits pel cap de la comunitat zoroastriana Yazdanfadhar, però aquesta comunitat fou eliminada pels xiïtes moltes vegades de manera violenta. Temples de foc van estar actius a la regió fins al segle IX almenys i potser encara un temps al segle X.

La ciutat va tenir reputació de ser sempre rebel al pagament d'impostos a governs sunnites i el conflicte amb Isfahan, amb sunnites fanàtics fou constant.

Al segle IX el centre principal era Manidjan, un dels set pobles originals, i depenia d'Isfahan fins que en fou separada el 804/805 i fou una kura o districte de la província del Djibal. Ja abans que Nadjaf fou un gran centre teològic. El 816/817 Fàtima al-Masuma va anar a visitar al seu germà el vuitè imam dels xiïtes Ali ibn Musa al-Rida a Tus, però es va posar malalta a Sawa (poble sunnita) i sentint-se morir es va fer portar a Kum, la vila xiïta més propera, on va expirar i fou enterrada. Això va desenvolupar la ciutat del nord-est cap al sud-est en direcció a la tomba de Fàtima que va acabar sent el centre. El 994/995 una crescuda del riu Anarbar va fer molt de mal a la ciutat.[5] La ciutat fou afavorida pels buwàyhides i al temps dels seljúcides era anomenada per les seves madrasses (segle XI-XII) a més de pel santuari de Fàtima.

El 1224 hi van entrar els mongols i la població fou massacrada i la ciutat destruïda. Al segle XIV restava en gran part en ruïnes però sembla que els Il-khans la van voler restaurar i hi van fer alguns treballs. Es diu que Tamerlà va massacrar altre cop als habitants però les fonts només parlen del seu respecte per aquest lloc sant, igual que els seus successors; l'esposa de Shah Rukh, Gawhar Shad, hi va construir una mesquita, i el sultà Muhammad ibn Baysunkur va agafar la ciutat com a capital el 1442.

Foren els turcmans aq qoyunlu i kara koyunlu els que van atorgar més favors a la ciutat. Jahan-Xah, Uzun Hasan, Yakub, Murad i Alvand la van tenir com a capital d'hivern quan es volien dedicar a la cacera. Aquesta situació va continuar sota els primers safàvides al segle XVI fins a Tahmasp I. Abbas I el Gran va atreure als pelegrins xiïtes d'arreu cap a aquest santuari en lloc de cap als de l'Iraq (en mans dels otomans) i això va donar a Kum (o ara millor Qom) una nova vida. El santuari fou embellit, es van crear noves madrasses, un hospital pels pelegrins i molt ulemes hi van anar a estudiar. Molts imamzades (uns 444) i també ulemes i fidels van voler ser enterrats en aquest lloc on també es van enterrar els descendents d'Abbas I el Gran i 31 prínceps de la dinastia. Cap altra ciutat tenia tal nombre de tombes de ulemes i personalitats, i els cementiris cobrien una superfície immensa.

Al segle XVIII va venir una depressió amb les guerres contínues, el saqueig de Qom pels afganesos; Ibrahim Khan, germà de Nàdir-Xah Afxar hi va fer una massacre, i un altre un governador uzbek de la ciutat nomenat també per Nadir, va fer el mateix. Fins a l'assentament de la dinastia Qajar que va reprendre la tradició d'establiment de monuments reials, no es va recuperar. El santuari de Fàtima fou embellit altre cop per Fath Ali Shah que a més va fer construir una madrassa. L'anomenada "Cort Nova" fou construïda el 1883 pel visir Amin al-Sultan (del xa Nasir al-Din Shah); a l'ara anomenada "Cort Vella" foren enterrats tots els grans personatges qadjars com Fat·h-Alí Xah Qajar, Muhammad Shah, la seva esposa Mahd-i Awliya, i altres, i incloïa la biblioteca amb 1.000 manuscrits i 8.800 volums. Durant la revolució constitucional fou un lloc d'asil i als santuaris es refugiaven els perseguits polítics. Els ulemes de Qom es van oposar a Rida Shah (1925-1941). El aiatol·là Kashani va poder induir a la revolta als seus seguidors en temps de Mohammed Mossadeq. Khomeini va instigar a la revolta i fou detingut el 15 de juny de 1963 i enviat en exili a Turquia i després a l'Iraq (a Nadjaf). El 1975 hi van haver disturbis contra els "marxistes islàmics". L'octubre de 1978 Khomeini es va refugiar a França a Neauphle-le-Chateau des d'on va dirigir l'oposició que finalment va acabar amb el règim del xa i el seu retorn a Teheran (1 de febrer de 1979) i després a Qom l'1 de març de 1979.

El 1976 la ciutat tenia 14 grans madrasses tradicionals dirigides per un aiatol·là, 4 escoles modernes i diverses biblioteques (privades) destacant la del aiatol·là Marashi Nadjafi (70.000 volums amb 15000 manuscrits, avui dia molts més en total uns 500.000)

Població[modifica | modifica el codi]

Les informacions fetes per viatgers donen els següents càlculs o cens al llarg dels darrers 500 anys

  • 1474: 20.000 cases, almenys 120.000 habitants
  • 1524: 2.000 focs: 15.000 habitants
  • 1565: 2.000 focs: 15.000 habitants
  • 1627: 2.000 famílies: 15.000 habitants
  • 1673: 15.000 cases: prop de 100.000
  • 1796: 50 cases (probablement un error)
  • 1850: de 20.000 a 25.000
  • 1874: 14.000 habitants (després d'una fam)
  • 1880: 20.000 a 25.000
  • 1887: 35.000
  • 1913: 30.000
  • 1938: 55.000
  • 1948: 81.540
  • 1956: 96.499
  • 1966: 134.292
  • 1976: 246.873

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

L'organització del Patrimoni Cultural de l'Iran dóna una llista de 195 llocs de significat cultural o històric a Qom. Els més visitats són:

  • Cova de Kahak
  • Cova de Vashnaveh
  • Llac salat de Howz-e Soltan
  • Llac salat de Namak Great
  • Biblioteca Mar'ashi al-Najafi
  • Museu Astaneh Moqaddaseh
  • Qom Bazaar
  • Seminari Feyzieh
  • Mesquita de Jamkaran
  • Mesquita del Divendres de Qom
  • Mesquita d'Atiq
  • Mesquita d'A'zam
  • Santuari de Fatimah al-Masumah (Fàtima al-Masuma)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. World Gazetter, probablement es refereix a la població del bakhsh i no de la pròpia ciutat
  2. Alexandre el Gran la va destruir
  3. prop de Dilidjan s'han trobat dues columnes selèucides
  4. Kobad I (488-497 i 499-531) la va fer prospera quan la va separar administrativament d'Isfahan
  5. danys greus per inundacions del mateix riu n'hi va haver més tard el 1634, 1670, 1891 i 1893

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qom
  • M. Bazin, Qom et sa region, París 1979

Coord.: 34° 39′ N, 50° 53′ E / 34.650°N,50.883°E / 34.650; 50.883