Química nuclear

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La química nuclear és la part de la química que estudia l'obtenció d'energia nuclear. L'any 1938 es va descobrir que, quan es bombardejaven àtoms d'urani amb neutrons, els nuclis es trencaven. En aquest trencament, anomenat "fissió nuclear", s'alliberava una gran quantitat d'energia.

Reacció de fissió en cadena

També es va observar que en aquest procés s'alliberaven més neutrons, que alhora eren capaços de fragmentar més nuclis d'urani, repetint-se així el procés. Aquest procés continu va ser anomenat "reacció en cadena".

Centrals nuclears[modifica | modifica el codi]

Central nuclear francesa
Vegeu l'article principal Reactor nuclear.

La quantitat de calor que es desprèn en el procés de fissió és enorme: la fissió d'1 g d'urani produeix tanta calor com la combustió de 3000 Kg de carbó. Però, per poder aprofitar aquesta energia, la reacció en cadena ha d'estar controlada. Aquesta reacció controlada es fa a les centrals nuclears, on la calor que es produeix en la fissió de l'urani s'utilitza per passar aigua líquida a l'estat de vapor.

El vapor d'aigua a pressió mou unes turbines acoblades a uns generadors, que produeixen corrent elèctric. Aquest funcionament és semblant al d'una central tèrmica, només que s'hi utilitza urani en lloc de carbó per generar energia. La generació d'energia nuclear presenta una sèrie de riscos:

  • Les reaccions nuclears poden descontrolar-se accidentalment (com va passar el 1986 a la central de Txernòbil, Ucraïna).
  • S'hi generen força residus radioactius que han de ser aïllats del medi ambient amb molta cura.

Fusió nuclear[modifica | modifica el codi]

Fusió nuclear
Article principal: Fusió nuclear

La fusió nuclear es produeix quan nuclis petits s'uneixen per formar nuclis amb més massa, mentre desprenen una gran quantitat d'energia.