Quítxua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quítxua
Runa Simi
Pronunciació: AFI: ['ɾunɑ 'simi]
Altres denominacions: quechua, quichua
Parlat a: Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador i Perú
Regió: Andes
Parlants: 9,6 milions
Rànquing: 83
Classificació genètica: Quítxua
estatus oficial
Llengua oficial de: Bolívia i Perú.
Regulat per: Acadèmia Major de la Llengua Quítxua
codis de la llengua
ISO 639-1 qu
ISO 639-2 que
ISO 639-3 Diversos: el SIL considera els dialectes com a llengües separades
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El quítxua és una llengua indígena d'Amèrica del Sud. És parlada per uns 10 milions de persones a Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile i l'Argentina. En quítxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home') i, en castellà, quechua al Perú i a Bolívia, quichua a l'Equador i a Colòmbia, i quichua o quichua santiagueño a l'Argentina.

El quítxua és una llengua aglutinant molt regular, que utilitza multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el significat de l'arrel. La variació dialectal és actualment bastant forta, a causa de la incomunicació tradicional entre les diferents àrees en què es parla. S'hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o waywash, parlat a la regió central del Perú, i el perifèric o wamp'uy, parlat a l'àrea de Cusco, a Bolívia, a l'Equador i a l'Argentina.

Història[modifica | modifica el codi]

El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua i fou expandit per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. La conquesta espanyola i, especialment, l'Església Catòlica, en promogué l'ús com a lingua franca per a la predicació a tota l'àrea andina. Amb l'arribada de la dinastia borbònica, però, es prohibí l'ús de la llengua oficialment. Els processos d'independència dels estats sud-americans, liderats per l'aristocràcia criolla, no modificaren la situació i, en general, el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda de les reivindicacions nacionals. Els darrers anys hi ha una certa revalorització del quítxua a les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l'Equador.

Distribució del quítxua

Com que el quítxua no tenia escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs testimonis de la literatura anteriors al 1530, només alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l'època colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l'obra Apu Ollantay, punt culminant de la literatura quítxua del segle XVII, o l'Atawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragèdia de la fi d'Atahualpa"), de temàtica indígena, així com les versions de mites clàssics com el rapte de Prosèrpina.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Ordre dels mots:

SOV: Uwiha pumata qhawan : L'ovella mira el puma

Casos:

El quítxua té un sistema de casos molt ric. Prenem com a exemple el substantiu wasi, 'casa'. A partir d'aquest es poden afegir sufixos per expressar diferents funcions en les frases:
Nominatiu --: '-' - wasi: 'la casa'
Acusatiu -ta: '-' - wasita: 'la casa'
Comitatiu -wan: 'amb' - wasiwan: 'amb la casa'
Datiu -paq: 'a' - wasipaq: 'a la casa'
Genitiu -p: 'de' - wasip: 'de la casa'
Perlatiu/causatiu -rayku: 'per' - wasirayku: 'per la casa'

- Casos locatius:

-pi: 'a' - wasipi: 'a la casa'
-piwan: 'al costat' - wasipiwan: 'al costat de la casa'
-kama: 'fins a' - wasikama: 'fins a la casa'
-nta: 'a' - wasinta: 'per/a través de la casa'
-manta: 'des de' - wasimanta: 'des de la casa'; Qusqumanta 'des de Cuzco'
-man: 'cap a' - wasiman: 'cap a la casa'

Nombre:

El plural dels noms es fa afegint-hi el sufix -kuna: wasikuna: 'cases'. Així, wasikunamanta seria 'des de les cases'.
Subgrups del quítxua

Classificació[modifica | modifica el codi]

El lingüista històric Joseph Greenberg classificà el quítxua dins d'una família hipotètica que anomenà "ameríndia", la qual molts lingüistes consideren dubtosa. Greenberg el va classificar dins del subgrup andina, on també són l'aimara i l'araucà, entre moltes altres. Convencionalment, tanmateix, el quítxua és classificada com a família en si.

Malgrat que es solgui parlar del quítxua com una unitat, actualment és més típic entre experts descriure'l com una família de llengües diferents. De totes maneres, no hi ha acord sobre com dividir-la; el quítxua és un exemple de continu dialectal, un fenomen d'un conjunt de varietats lingüístiques, cadascuna intel·ligible amb les varietats parlades a prop però de poca mútua intel·ligibilitat amb varietats més llunyanes. Per això, no hi ha divisions entre els dialectes (o bé les llengües) quítxua.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quítxua