Quades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els quades (llatí Cuadi, grec Kuadoi) foren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels suevis, establerta a Bohèmia-Moravia, nord d'Àustria i oest d'Hongria. L'etnònim quade és un nom germànic emparentat, possiblement, amb el grec antic βάθος ‘fondària, profunditat’ i βαθύς ‘pregon, profund’ (encara que també s'ha proposat de veure-hi un derivat de l'arrel verbal que tenim a l'anglès (poètic o arcaic) quethe ‘dir’ i, sobretot, quoth ‘va dir’ -cf. també el gòtic qiþan, d'idèntic significat-): l'etnònim significaria, per tant, els de la plana (en oposició als suevis que vivien a la muntanya).

Vers el segle I el rei quade Vanni (Vanius) es va aliar a Roma i des lany 19, per concessió dels romans, va poder governar també sobre els marcomans, però enderrocat vers l'any 50 pels hermundurs, els marcomans van recobrar la seva autonomia; el regne dels quades va subsistir i es va dividir entre els seus nebots Vangio i Sido, que es van mantenir fidels als romans, i encara que cap a l'any 84 van ser sotmesos per les tribus dels lugions (més tard els vàndals), aviat es van independitzar de nou.

Al segle II van assolar Nòrica i Panònia i el 163 van envair Itàlia essent rebutjats davant Aquileia. Poc després es van aliar als marcomanos. El 180 aC Còmmode va signar amb els quades un tractat de pau.

Separats dels marcomans, al segle III van tornar a efectuar correries en territori imperial i amb Gal·liè van envair la Panònia on romagueren més d'un segle (fins al 373), sent llavors expulsats i unint-se als sueus, amb els quals des d'aleshores es van confondre, si ben una part es va unir als marcomanos per formar el poble dels bavars o bavaresos.

Ammianus Marcellinus diu que s'assemblaven al sàrmates, feien servir llargues espases i cota de malla; anaven a la guerra amb tres cavalls per cap. Ptolemeu esmenta com a ciutats dels quades a Eburodunum, Meliodunum, Caridorgis, Medoslanium, i alguna més, totes les quals havien estat abans ciutats celtes.

Quant a l'afirmació que l'etnònim quade derivaria de la paraula cèltica *cold- o *coad- ‘fusta; bosc’, hom pot objectar que només tenim constància d'un cèltic *keitom i *kaitom ‘bosc’ (d'on el topònim Caitobriga i el gal·lès antic coit, gal·lès modern coed[wig], bretó coet, couet, coat, c'hoat etc. ‘bosc’), però no pas *kold- o *koad- (a no ser que vulguem pretendre que la forma del bretó modern coad (plural koadou], i derivada d'un cèltic *kaitom, ja s'usava fa dos mil anys!). Aparentment, la base la base d'aquesta hipòtesi rau en la tribu dels Koldouoi esmentada per Estrabó a la seva Geogr. VII,1:3. (τὰ τῶν Κολδούων) i en l'acceptació de la hipòtesi que aquesta tribu és idèntica amb la dels quades. En aquest passatge, Estrabó hi esmenta efectivament la tribu dels Koldouoi com una branca dels suevis (germànic *swǣƀōz), però ho fa deixant ben clar que es tracta d'un poble germànic i no pas cèltic. L'etnònim estrabonià es translitera al llatí sota la forma Coldui i, per a interpretar aquests Koldouoi grecs o Coldui llatins com a quades caldria esmenar, a més a més, la forma estraboniana de l'etnònim en un Coadui, on el grup <oa> representaria una forma grega d'escriure un germànic Quad-. En tot cas, per tant, la tesi cèltica de l'origen de l'etnònim es basa en fonaments que, aparentment, no són pas ferms.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hervé Abalain: les noms de lieux bretons. Paris: Éditions Jean-Paul Gisserot, 2000. Esp. pp. 32-33: els topònims formats amb /koad-/ ‘bosc’.
  • Andreas Hofeneder: «Quaden - Historisches: a. Von Caesar bis zur Abwanderung nach Mähren – b. Die Quaden an der mittleren Donau bis 68 n.Chr.» Dins: Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Vol. 23 (2003)² pp. 625-631. Pfalzel - Quaden. Berlin: Walter de Gruyter Verlag. ISBN 978-3-11-017535-6.
  • Titus Kolnik: «Quaden - Historische Angaben und archäologische Hintergründe». Dins: Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Vol. 23 (2003)² pp. 631-640. Pfalzel - Quaden. Berlin: Walter de Gruyter Verlag. ISBN 978-3-11-017535-6.
  • Günter Neumann: : «Quaden - der Name». Dins: Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Vol. 23 (2003)² pp. 624-625. Pfalzel - Quaden. Berlin: Walter de Gruyter Verlag. ISBN 978-3-11-017535-6.