Quan van venir…

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

«Quan van venir…» és un poema atribuït al pastor Martin Niemöller pel que fa a la inactivitat dels intel·lectuals alemanys després de l'arribada del nazisme al poder, i la purga dels seus objectius, un grup rere l'altre. El poema és molt conegut i citat sovint, i és un model popular per a la descripció dels perills de l'apatia política. En l'àmbit hispanoparlant sovint s'atribueix erròniament a Bertolt Brecht.[1]

El text[modifica | modifica el codi]

Original Traducció
Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr, der protestieren konnte.
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  1. Martin Niemüller