Quark baix
| Composició | Partícula elemental |
|---|---|
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Quark |
| Generació | Primera |
| Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | d |
| Antipartícula | Antiquark avall (d) |
| Massa | 4.1-5,7 MeV/c2[1] |
| Desintegració en | Estable o quark amunt + electró + antineutrí electrònic |
| Càrrega elèctrica | −1⁄3 e |
| Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Isospín dèbil | LH: −1⁄2, RH: 0 |
| Hipercàrrega dèbil | LH: 1⁄3, RH: −2⁄3 |
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons) que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isospín feble (isospín a la força nuclear feble) de -1/2 i un aroma de -1/2. La seva massa podria estar entre 4 MeV/c2 i 8 MeV/c2, tot i que no es coneix del cert. La seva antipartícula és l'antiquark avall.
El quark avall, d, i el quark amunt, u, són els dos quarks de primera generació, més estables que els demés i que es van mantenir més d'un segon després al Big Bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark avall té càrrega de color; "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta portada per gluons. En aquesta darrera, un intercanvi entre un quark amunt i un avall no és rellevant. Per exemple, un protó està format per dos quarks amunt i un avall, mentre que un neutró l'és per un amunt i dos avall. Les masses del protó i del neutró són semblantes, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual front a les forces nuclears fortes.[3]
La seva existència va ser postulada per primera vegada per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any 1964, en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'ells. En 1967 hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear d'Standford (en anglès, Stanford Linear Accelerator Center, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.
Referències [modifica]
- ↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 2011-08-08].
- ↑ Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000 ISBN 9788483013731 (català)
- ↑ Sobre el premi Nobel de Física 1999, de Domènec Espriu, a Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències, Institut d'Estudis Catalans, 2003 ISBN 9788472835221 (català)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
