Quark t

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:57, 1 gen 2016 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de partículaQuark cim
Col·lisió amb quarks cim
Una col·lisió amb quarks cim implicats
Classificacióquark i partícula elemental Modifica el valor a Wikidata
ComposicióPartícula elemental
EstadísticaFermiònica
GrupQuark
GeneracióTercera
InteraccionsForta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbolt
AntipartículaAntiquark cim (t)
TeoritzacióMakoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973)
DescobertaCol·laboracions del CDF i (1995)
Massa172.9±1.5 GeV/c[1]
Desintegració enQuark fons (99,8%)
quark estrany (0,17%)
quark avall (0,007%)
Càrrega elèctrica+23 e
Càrrega de colorBlau, verd o vermell
Espín12
Cim1
Isoespín feble12 (levogir)
0 (dextrogir)
Hipercàrrega feble13 (levogir)
43 (dextrogir)
Paritat1 Modifica el valor a Wikidata
Supercompanyastop squark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Número de partícula de Monte Carlo6 Modifica el valor a Wikidata

El quark cim, quark veritat o quark t (del nom anglès top o truth) és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria. Igual que tots els altres quarks, el quark t és un fermió amb espín -12, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +23  e,[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada (el bosó de Higgs, que podria ser gairebé tan massiu com el quark t, encara no ha estat observat experimentalment). Presenta una massa de 172,9±1,5 GeV/c2,[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.

L'antipartícula del quark c és l'antiquark t, que només es diferencia perquè algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.

El quark t interacciona principalment mitjançant la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se mitjançant la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva, es desintegra en un bosó W i un quark b, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark s, i en rares ocasions també en un quark d. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5×10−25 s.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «PDG2011» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. S. Willenbrock. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909. 
  3. A. Quadt «Top quark physics at hadron colliders». European Physical Journal C, 48, 3, 2006, pàg. 835–1000. Bibcode: 2006EPJC...48..835Q. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6.

Vegeu també