Quark dalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quark amunt
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Primera
Interaccions Forta, Feble, Electromagnètica, Gravitatòria
Símbol u
Antipartícula Antiquark amunt (u)
Teorització Murray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
Descoberta SLAC (1968)
Massa 1.7 – 3,1 MeV/c2[1]
Desintegració en Estable o Quark avall + Positró
Càrrega elèctrica +23 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Isospín dèbil LH: +12, RH: 0
Hipercàrrega dèbil LH: +13, RH: +43

El quark amunt (o quark dalt), en anglès quark up o quark u, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual, és a dir, tota, excepte les partícules mediadores de les quatre interaccions fonamentals, està formada per quarks i leptons) que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de +2/3 de la càrrega elemental, un isospín feble (isospín a la força nuclear feble) de +1/2 i un aroma de +1/2. La seva massa podria estar entre 1,5 MeV/c2 i 4,0 MeV/c2, tot i que no es coneix del cert. La seva antipartícula és l'antiquark amunt, que té el color complementari (o anticolor) al quark amunt.

El quark amunt, u, i el quark avall, d, són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un segon després al Big Bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark amunt té càrrega de color; "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la força nuclear forta portada per gluons. Un protó, per exemple, està format per dos quarks amunt i un avall, mentre que un neutró l'és per un amunt i dos avalls. Les masses del protó i del neutró són semblantes, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual front a les forces nuclears fortes.[3]

La seva existència va ser postulada per primera vegada per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any 1964, en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'ells. En 1967 hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear d'Standford (en anglès, Stanford Linear Accelerator Center, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 2011-08-08].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)
  3. Sobre el premi Nobel de Física 1999, de Domènec Espriu, a Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències, Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 9788472835221 (català)