Quarta paret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La quarta paret és la separació imaginària que separa el públic de l'escenari en una representació teatral. Es creu que el terme es va originar al segle XIX a partir de l'aparició del realisme teatral. El motiu del nom és el fet que en un escenari hi ha tres parets; les dues laterals i la posterior, essent doncs la quarta una paret imaginària. Aquest concepte ha estat adaptat a moltes altres manifestacions artístiques com cinema, televisió i literatura. També es pot donar en altres camps com els videojocs o els jocs de rol. En aquests casos no es tracta òbviament d'una separació física, sinó d'una separació imaginària entre la ficció i el públic.

Trencar la quarta paret[modifica | modifica el codi]

El trencament de la quarta paret es dóna en teatre quan un actor ignora aquesta quarta paret i interacciona amb el públic, interpel·lant-lo directament o fins i tot mantenint-hi un diàleg. En certes ocasions l'actor pot, fins i tot, baixar a platea per fer aquest contacte encara més pròxim.

També es dóna de forma similar en els altres camps esmentats anteriorment. Malgrat les limitacions tècniques d'alguns d'aquests camps, el recurs ha estat explotat de forma recurrent al llarg del temps.

Exemples[modifica | modifica el codi]

En cinema[modifica | modifica el codi]

  • En la pel·lícula de Peter Pan de Disney es produeix el trencament de la quarta paret quan un personatge es dirigeix directament als espectadors per demanar-los que aplaudeixin.

En televisió[modifica | modifica el codi]

  • Algunes sèries americanes amb aquest trencament de la quarta paret són: 30 Rock, on gairebé tots els personatges ho fan en alguna ocasió i Community, on aquest trencament es focalitza en el personatge Abed Nadir.
  • A la sèrie de dibuixos animats americana My Little Pony: Friendship Is Magic, els personatges trenquen en més d'una ocasió la quarta paret, sobretot la poni Pinkie Pie, coneguda també per saltar-se la física i la lògica del seu propi món, talment com els dibuixos animats clàssics.

En teatre[modifica | modifica el codi]

  • Aquest recurs és utitiltzat en l'obra Sit de El tricicle quan dos actors s'acosten a un espectador de la platea per interaccionar amb ell.
  • També es dóna en diferents obres de La Cubana.

En literatura[modifica | modifica el codi]

  • L'escriptor portuguès José Saramago, utilitza aquest recurs en l'obra Assaig sobre la lucidesa, quan s'adreça directament al lector per comentar amb ell diferents aspectes de la narració.
  • És un recurs freqüent en tota la història de la literatura, d'origen oral i per tant amb un públic. Les captatio benevolentiae i la ironia són dos exemples recurrents.