Quartell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quartell
Escut de Quartell
(En detall)
Localització

Localització de Quartell respecte del País Valencià Localització de Quartell respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Mancomunitat de les Valls
Sagunt
Gentilici Quarteller, quartellera
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,18 km²
Altitud 40 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.545 hab.
485,85 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 20″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.73889°N,0.26389°O / 39.73889; -0.26389Coord.: 39° 44′ 20″ N, 0° 15′ 50″ O / 39.73889°N,0.26389°O / 39.73889; -0.26389
Distàncies 34,5 km de València
8,7 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP i 4 PSPV
Francisco Huguet Queralt (PP) (2011)
Codi postal 46510
Codi territorial 46103
Festes majors Segona quinzena de juliol
Patró/Patrons Àngel Custodi i Santa Anna
Web

Quartell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Benavites, Quart de les Valls, Benifairó de les Valls, Sagunt, Faura i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86.3 % del total del sòl; i la no productiva del 13,8 %. Les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, envolten a la vall que està la població, el qual desemboca, en un recorregut de 7 km, en la mar Mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat trobar-se dintre del Terme General del Saguntum romà i d'haver-s'hi trobat dues inscripcions votives romanes la fundació del lloc és musulmana; la primera menció escrita que tenim es refereix a Quarcel i apareix al Llibre de Repartiment; entre 1248 i 1300 la veiem com a propietat de la Corona; en 1330 és el seu senyor Guerau Fabra; el 1340 és el porter reial, Bartomeu Fabra, qui posseeix el senyoriu fins al 1349 en què l'és confiscat el lloc que és comprat per Roderic Borja, en 1383 Francesc Munyós torna a comprar-lo a la Corona juntament amb Quart; fins al moment de l'expulsió era un lloc de moriscs pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó; en 1611 Pere Eixarch i Castellví i Gastó Roís de Corella, comte de Cocentaina, senyors proindivisos de Quartell donen carta pobla al quasi despoblat lloc; des d'aleshores fins al 1837, data de l'abolició dels senyorius, encara passà per les mans de Jaume Ferrer, els Pròxita, comtes d'Almenara, i, finalment, dels comtes de Faura; en la guerra de Successió l'alferes reial Jordi Ausoles posà Quartell del bàndol botifler; en 1869 s'adherí a al causa carlista fins i tot amb una milícia armada composta pels veïns del poble. Com a curiositat, en 2006 aquest menut municipi valencià va saltar a les primers planes de tota la premsa per haver sigut triat com a poble pilot per a l'estudi antropomètric de les dones de l'estat per a la unificació de talles.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.348 1.356 1.361 1.374 1.366 1.369 1.369 1.395 1.410 1.431

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia del poble es basa fonamentalment en el cultiu de la taronja, encara que als últims anys està prenent força el sector industrial amb la incorporació de diverses empreses al seu polígon industrial.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Miguel Marqués Marqués UCD
1983 - 1987 José Torrente Oller PSOE
1987 - 1991 Francisco Huguet Queralt PP
1991 - 1995 Francisco Huguet Queralt PP
1995 - 1999 Francisco Huguet Queralt PP
1999 - 2003 Francisco Huguet Queralt PP
2003 - 2007 Francisco Huguet Queralt PP
2007 - 2011 Francisco Huguet Queralt PP
Des del 2011 Francisco Huguet Queralt PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Anna
L'Auditori
  • Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
  • Palau senyorial. Any 1741. Antic palau dels Comtes de Faura. La seva organització s'hereta dels palaus del gòtic valencià amb un pati central al voltant del com s'organitza tota l'edificació. La porta principal és de pedra i amb entrada suficient per als carruatges, sobre aquesta se situa el pis senyorial i finalment en "l'andana" se situava tota la collita recollida en els horts dels senyors per a la seva conservació, manteniment i sobretot per a magatzematge de la seda. En estat de ruïna.
  • Molí Nou o Doblons. Segle XVIII. Encara pot observar-s'hi part de la maquinària i la mola d'arròs que es conserva perfectament.
  • Safareig Municipal. Encara en ús.
  • L'Auditori. Reconstruït recentment és la seu de la Unión Musical de Quartell, la segona banda de música més antiga del País Valencià.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Quadro. Dintre del terme de Quartell i a uns quilòmetres de distància, es troba el Quadro, zona de marjal, de gran valor ecològic. No solament per la gran quantitat de flora i fauna autòctona que alberga, sinó per la reserva nacional del samaruc (València hipánica, peix d'aigua dolça característic del País Valencià).
  • Font de Quart. És un veritable paradís natural per als visitants, immers en les últimes estribaciones de la Serra d'Espadà.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les festes de Quartell se celebren igual que les altres viles, a l'estiu, exactament se celebren en el mes de juliol i és la segona vila després de Benevites a celebrar les seues festes les quals estan dedicades a la patrona Santa Anna.

Esports[modifica | modifica el codi]

Com és tradició a la resta de municipis de la subcomarca de La Vall de Segó la Pilota Valenciana està arrelada a aquests pobles inclòs a Quartell. L'Esportiu Quartell, nascut en 1967, és un dels clubs de bàsquet més coneguts i populars de la comarca.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Quartell té entre fills il·lustres a Josep Polo de Bernabé i Borràs (polític i escriptor nascut en 1812), el mestre Joaquín Rodrigo i Joaquín Soriano, fill adoptiu de Quartell i un dels millors pianistes a nivell mundial.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]