Quartet de corda núm. 3 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 3
Forma musicalQuartet de corda
TonalitatRe major
CompositorL. V. Beethoven
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1799
Data de publicació1801 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 18, núm. 3
Part deQuartets de corda op. 18 Modifica el valor a Wikidata
Opus18, No. 3 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0c2937a5-73e7-4a90-856b-878df5879a79 IMSLP: String_Quartet_No.3,_Op.18_No.3_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002432963 Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 3 en re major, opus 18 núm. 3, va ser compost per Ludwig van Beethoven entre 1798 i 1799, i va ser publicat el 1801. Com els altres sis quartets de l'opus 18 estan dedicats al príncep Joseph Franz von Lobkowitz. Cronològicament és el primer quartet.

El componen quatre moviments i la seva execució dura uns 26 minuts:

  1. Allegro
  2. Andante con moto
  3. Allegro
  4. Presto

Segons Steinberg, aquesta és "l'obra lírica més suau i consistent [dins de l'Op. 18 de Beethoven]",[1] excepte el quart moviment, en què "Beethoven explora per primera vegada la idea de canviar el centre de gravetat cap al final d'una obra multimoviment”.[2]

El primer moviment comença amb un tema suau i modest:

Quartet de Beethoven, op. 18 núm. 3, obertura.

Tanmateix, el seu retorn a l'inici de la recapitulació mostra el tema amb una llum completament diferent. Philip Radcliffe (1965, pàg. 24) descriu aquest moment com a "bellíssimament creat".[3] Burstein (1998, pàg. 295) descriu la progressió harmònica dramàtica i inusual al final de la secció de desenvolupament com a "impressionant".[4]

Quartet de Beethoven Op. 18 núm.3, primer moviment, compassos 156-162

“La reinterpretació sobtada del do♯ crea un tipus de crisi tonal que té profundes ramificacions estructurals per a tot el moviment. La manera brillant de Beethoven d'abordar les implicacions d'aquesta estratègia inusual indica un deute amb el seu professor, Haydn, i també revela molt sobre l'artesania i la visió artística de Beethoven”.[5] El moviment final conté un tema que s'assembla a la dansa mexicana Jarabe tapatío.

Referències[modifica]

  1. ↑ Steinberg, p. 159
  2. ↑ Steinberg, p. 163
  3. ↑ Radcliffe, P. (1965) Beethoven’s String Quartets. London, Hutchinson.
  4. ↑ Burstein, L. P. (1998, p. 295) “Surprising returns: the VII# in Beethoven’s String Quartet Op. 18 No.3, and its antecedents in Haydn”. Music Analysis, 17/3 pp. 295-312.
  5. ↑ Burstein, L. P. (1998, p. 295) “Surprising returns: the VII# in Beethoven’s String Quartet Op. 18 No.3, and its antecedents in Haydn". Music Analysis, 17/3 pp. 295-312.

Bibliografia[modifica]

  • Robert Winter, Robert Martin eds.. The Beethoven Quartet Companion. University of California Press, 1994. ISBN 0-520-08211-7. ; especially the essay by Michael Steinberg (pp. 159–163)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._3_(Beethoven)&oldid=32355276»