Quasicristall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model atòmic d'un quasicristall de plata-alumini (Ag-Al)

Un quasicristall és una estructura cristal·lina que està ordenada pero que no és periòdica. Formen patrons que omplen tot l'espai encara que no tenen simetria translacional. Mentre que els cristalls, d'acord al clàssic teorema de restricció cristal·logràfic, poden tenir només simetries rotacionals de 2, 3, 4, i 6 plecs, el patró de difracció de Bragg dels quasicristalla mostra pics aguts amb altres ordres de simetria, per exemple de 5 plecs.

Les estructures quasiperiòdiques eren ja conegudes molt abans del segle XX, Per exemple els arabescs medievals islàmics com els de l'Alhambra de Granada i la mesquita d'Isfahan es disposen seguint un patró de quasicristall. [1]

Els quasicristalls van ser investigats i observats ben aviatr[2] però fins a la dècada de 1980 van ser ignorats en favor dels punts de vista prevalents sobre l'estructura atòmica de la matèria.

A grans tret, un ordenamint és no-periòdic si li manca simetria translacional, que significa que una còpia voltejada mai correspondrà exactament amb el seu original.

Dan Shechtman, de l'Institut de tecnologia d'Israel, (Technion) va rebre el Premi Nobel de Química el 2011 per les seva recerca, a partir de 1984, en els quasicristalls.[3] Originalment, aquesta nova forma de matèria, els quasicristalls, van ser anomenats "Shechtmanita"[4] en honor del descobriment de Shechtman que va trigar anys a ser legitimat científicament.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lu, P. J.; Steinhardt, P. J.. «Decagonal and Quasi-Crystalline Tilings in Medieval Islamic Architecture». Science, vol. 315, 5815, 2007, pàg. 1106–1110. Bibcode: 2007Sci...315.1106L. DOI: 10.1126/science.1135491. PMID: 17322056.
  2. Steurer W., Z. Kristallogr. 219 (2004) 391–446
  3. http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2011/
  4. 'Impossible' Form of Matter Takes Spotlight In Study of Solids (New York Times) http://www.nytimes.com/1989/09/05/science/impossible-form-of-matter-takes-spotlight-in-study-of-solids.html?pagewanted=all&src=pm
  5. Technion's Shechtman Wins Chemistry Nobel for Discovery of Quasicrystals http://www.bloomberg.com/news/2011-10-05/technion-s-shechtman-wins-chemistry-nobel-for-discovery-of-quasicrystals.html

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • V.I. Arnold, Huygens and Barrow, Newton and Hooke: Pioneers in mathematical analysis and catastrophe theory from evolvents to quasicrystals, Eric J.F. Primrose translator, Birkhäuser Verlag (1990) ISBN 3-7643-2383-3 .
  • Christian Janot, Quasicrystals – a primer, 2nd ed. Oxford UP 1997.
  • Hans-Rainer Trebin (editor), Quasicrystals, Wiley-VCH. Weinheim 2003.
  • Marjorie Senechal, Quasicrystals and geometry, Cambridge UP 1995.
  • Jean-Marie Dubois, Useful quasicrystals, World Scientific, Singapore 2005.
  • Walter Steurer, Sofia Deloudi, Crystallography of quasicrystals, Springer, Heidelberg 2009.
  • Ron Lifshitz, Dan Shechtman, Shelomo I. Ben-Abraham (editors), Quasicrystals: The Silver Jubilee, Philosophical Magazine Special Issue 88/13-15 (2008).
  • Peter Kramer and Zorka Papadopolos (editors), Coverings of discrete quasiperiodic sets: theory and applications to quasicrystals, Springer. Berlin 2003.
  • Barber, Enrique Macia. Aperiodic Structures in Condensed Matter: Fundamentals and Applications. Taylor & Francis, 2010. ISBN 978-142-006-827-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quasicristall Modifica l'enllaç a Wikidata