Quatre Gats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Quatre Gats (revista))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la revista. Si cerqueu la cafeteria de Ciutat Vella de Barcelona, vegeu «Els Quatre Gats».
30x-Radio-Tower.png
Crystal 128 knode.png

Quatre Gats
Portada del primer número amb il·lustració de Ramon Casas
Portada del primer número amb il·lustració de Ramon Casas
Gènere artístic i literari
Idioma Català
Periodicitat Setmanal
Fundació segona setmana de febrer de 1899
Propietari Pere Romeu
Empresa editora A partir del núm. 13, l'impressor és: Impr. "La Publicitat", de Tobella i Costa
ISSN 1130-040X 1130-040X
Lloc web oficial

Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig de 1899. Els responsables d'aquesta publicació foren tres personalitats fonamentals del Modernisme català: Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo. La iniciativa de la revista fou de Pere Romeu, Ramon Casas s'encarregà de la direcció artística, i Miquel Utrillo de la direcció literària. Per a aquests dos últims personatges Quatre Gats significà el punt de trobada d'una productiva col·laboració que continuaria en les revistes Pèl i Ploma i Forma. Quatre Gats fou una obra col·lectiva, dins les pàgines de la qual aparegueren texts i il·lustracions d'artistes i escriptors significatius del modernisme català, de manera que esdevingué un important referent del moviment.

Història[modifica | modifica el codi]

Quatre Gats, a més d'ésser una revista, també va ser un local i un teatre de titelles.[1] Els tres, a més de compartir nominació, van compartir propietari: Pere Romeu. L'establiment,[n. 1] la cerveseria Quatre Gats, situada a l'antic carrer d'Espolsasacs, ara passatge de Sant Josep, a més de punt de trobada i de tertúlia, era un lloc de difusió de l'art del moment, ja que en el seu indret es realitzarien diversos espectacles, exposicions, ombres xineses...[2]

Pel que fa al perquè de la creació de la revista, el motiu que trobem més citat en la bibliografia és la intenció de Pere Romeu de donar més prestigi al seu establiment.[3][4] Mentre que a la revista mateixa és un altre motiu el nomenat com a preferent: n'es la causa lo desitj de publicar els trevalls premiats en lo certámen que el día 31 de Janer tingué lloch en el meu Hostal: pregat per no pocas personas m'he decidit á deixarlos sortir: si se'ls tracte bé continuarán sortin un cop cada setmana.[5] De la redacció se n'encarregà Miquel Utrillo i de la part artística, Ramon Casas.[6]

La revista finalment va deixar de publicar-se el mateix any de la seva fundació, però va mantenir, malgrat això, la seva continuïtat. Podríem dir que fou un tancament decidit, potser per raons financeres, que tot just acabar començava la seva continuadora tant pels directors com pel format adoptats, així nasqué Pel i Ploma.[6]

La revista va patir canvis ressentits pel seu fundador. Destaquem el fet esmentat a una nota del número 7 del setmanari on aquest «planyia que els venedors de diaris es neguessin a vendre'l a deu cèntims puix que solament constava de quatre pàgines. Pere Romeu, per a resoldre el conflicte, es veié obligat a rebaixar el preu a cinc cèntims i a publicar d'ençà d'aleshores el setmanari imprès només en negre».

Format i disseny[modifica | modifica el codi]

El primer número de la revista Quatre Gats va sortir durant la segona setmana de febrer de 1899. Allà, es veuria ja el disseny que va seguir la publicació durant els seus catorze números restants. Amb un format molt similar al d'un diari (332 x 236 mm), la publicació s'imprimia a dos colors i a la primera pàgina es presentava, a cada número, un dibuix original realitzat per algun dels artistes renovadors de l'època.[7]

El fet que tant Romeu com Casas i Utrillo haguessin viscut un temps considerable a París, lloc on, a més, es van conèixer, seria fonamental per la fisonomia que adoptaria la revista, fins al punt que Eliseo Trenc va dir que Quatre Gats es va inspirar en revistes com Le Rire, Le Chat Noir i Gil Blas i que «la taverna Quatre Gats va ser una imitació del cabaret de Montmartre Le Chat Noir».[8]

Tots els números de Quatre Gats constaven de quatre grans pàgines (format 332x236mm) impreses a dos colors,[n. 2] a la primera de les quals es reproduïen dibuixos originals de Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Dario de Regoyos, Carlos Vázquez i Santiago Rusiñol.

Aquesta influència es nota tant en la presentació de la revista - el format (236 x 332), que comparteix amb la parisenca Gil Blas -, com en l'estil d'il·lustració: realista i sintètic; estil que va ser bandera de l'Art Nouveau francés i que va estar representat per l'il·lustrador de Gil Blas, Steinlen. Aquest estil no va ser adoptat completament, però sí de gran influència en la majoria d'artistes que van participar en Quatre Gats: Cases, Nonell, Regoyos, Rusiñol, Gosé, Sardà i Opisso.[9]

L'interior, en canvi, s'allunyaria dels corrents nous que venien de la resta d'Europa. Així trobem una compaginació d'allò més convencional: tipogràfica a dues o tres columnes totalment simètriques, sense ornament de cap tipus.[9]

Ideologia[modifica | modifica el codi]

A l'article de presentació de la revista queda ben matisat el seu caràcter: sense color polític. Res de cabòrias de cap mena... Els treballs seran seriosos o de broma, sempre que la broma siga de bon gust.[10]

Com a revista d'art i de literatura, hem d'inscriure la publicació en el context de l'atmosfera que es respirava a la cerveseria dels Quatre Gats, ja que va ser el mateix fundador, Pere Romeu, el que va voler dotar, amb aquesta revista, d'un major prestigi el seu establiment.[11] D'aquesta manera, ho podem contextualitzar dintre del moviment modernista sorgit posteriorment a l'exposició del 1888.

Dins d'aquest corrent podem trobar-hi una gran diversitat de personatges de diferents caràcters i de diferents generacions, trobant així una gran diversitat de tendències en el seu interior. És així com trobem personatges de la primera generació dels Quatre Gats com Rusiñol amb el seu lirisme i Casas portador del whistlerianisme des de París, l'entitat del Cercle Artístic de Sant Lluc amb els germans Llimona, Baixeras i Gaudí, el crític Raimon Casellas que navegarà per les diferents corrents de l'època, des del naturalisme al simbolisme, passant pel caracterisme, l'il·luminisme, l'ornamentalisme, l'esoterisme, etc.[12] També de decisiva importància seran els components de la segona generació amb Nonell, Canals, Mir, Picasso i Pichot entre d'altres, tots ells portats per l'esperit de canvi que arribava de la resta d'Europa.[13]

Fou un local que va representar el temple i la catacumba dels modernistes de Barcelona on confluïren personatges de diverses vessants: el simbolisme vingut de França; el prerafaelisme anglès; la influència del pensament i la poesia alemanya de Maeterlinck, Ibsen, Goethe i Nietzsche; les influències de Ruskin en les idees estètiques del moment; l'impressionisme de Toulouse-Lautrec, Forain i Steinlen; i no oblidem el poeta de moda, Emilio Verharen.

Com hem vist, el corrent modernista era posseïdor d'una gran riquesa per la quantitat d'influències que hi confluïren. Ara bé, no serà això el que el caracteritzarà, sinó que serà, més aviat, l'esperit idealista del moment, de caràcter universal i al mateix temps forjador d'una pròpia identitat.[14]

Fundadors i col·laboradors[modifica | modifica el codi]

Pere Romeu[modifica | modifica el codi]

(Torredembarra 1872- Barcelona 1908) Ha esdevingut un personatge important del modernisme català arran del seu local dels Quatre Gats, fundat en 1897, i que esdevingué el santuari dels modernistes barcelonesos, i també de la seva revista portadora del mateix nom del local editada per primer cop el 1899.

Va ser molt retratat per Casas i Rusiñol, entre d'altres. Ell mateix va ser pintor, però va realitzar altres activitats com la de titiriter a Chicago, també a París amb les ombres xineses junt amb Steinlen.[15]

Amant del progrés en tots els aspectes, després del tancament dels Quatre Gats es va dedicar a l'activitat automobilística[16]

Ramon Casas[modifica | modifica el codi]

(Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) A Quatre Gats va començar a publicar la seva col·lecció de retrats al carbó, on apareixen destacats artistes i escriptors, de gran qualitat tècnica i de gran capacitat per captar les diferents psicologies.[17]

Va passar per l'aprenentatge de Joan Vicens, Carolus Duran, pel qual es va traslladar a París, on tornarà al cap d'alguns anys, el 1890 amb Rusiñol per viure la vida bohèmia de la ciutat. A Barcelona freqüentà els Quatre Gats junt amb altres personalitats del modernisme.

Va celebrar exposicions a la Sala Parés amb Rusñol i Clarassó. Va esdevenir un mestre del cartellisme, va ésser un mestre reconegut durant el seu temps.[18]

Miquel Utrillo[modifica | modifica el codi]

(Barcelona, 16 de febrer de 1862, Sitges 20 de gener de 1934) Va estudiar a Barcelona i a París, va viatjar per Alemanya, Rússia i Amèrica, a més de ser corresponsal de La Vanguardia a París.

Va fundar juntament amb Ramon Casas les revistes de Pèl i Ploma i Forma. També va portar a terme durant alguns anys la direcció de la Enciclopèdia Espasa.

Altres camps com el de decorar Mar i cel amb Casas i la direcció conjunta amb altres arquitectes de les obres del Poble Espanyol varen ésser realitzades per ell.[19]

Altres col·laboradors[modifica | modifica el codi]

De rellevant importància és la col·laboració literària que hi trobem, noms com els de Joan Pons i Massaveu, Guillem Tell i Lafont, Ramon Raventós, Manuel Rocamora, Ramón Suriñach i Senties, J. Serra Constansó i molts altres.[6]

Taula de continguts[modifica | modifica el codi]

data Textos i autors Dibuixos i autors Personalitats de las que es parla Portades
1 2ª setmana/02/1899
  • Textos del certàmen celebrat per Pere Romeu el 31/01/1899. Apareixen: Conrat Roure, J. Serra y Constansó, Guillém A. Tell y Lafont i Joan Bta. Martín y Navarré.
  • Sense títol, Ramón Casas (portada).

--

Il·lustració de Ramon Casas, Sense títol
2 16/02/1899
  • Apeles Mestres, Extasis.
  • Joan Pons y Massaveu, Nocturn.
  • La figuereta, Joaquim Mir (portada).

--

Il·lustració de Joaquim Mir, La figuereta
3 23/02/1899
  • J. Novellas de Molins, Instantánea.
  • De l'Albaicin, Ramon Pichot (portada).
  • Ramon Pichot.
  • Lorenzo Stechetti (R. E Bassegoda tradueix del'italià Soneto).
  • Amadeo Vives.
Il·lustració de Ramón Pichot. De l'Albaicin.
4 2/03/1899
  • Joan Maragall: La balada del bés.
  • Alphons de Aladern: Cansó d'esclava.
  • Demanant Caritat, I. Nonell (portada).
  • Ramon Pichot.
  • La Mariani.
  • Emile Verhaeren i Dario de Regoyos pel seu llibre España Negra.
Il·lustració de I. Nonell. Demanant Caritat.
5[n. 3] 9/03/1899
  • Pompeyus Gener, Macabra Vital.
  • Daniel Roig Pruna, Música eterna (A Santiago Rusiñol).
  • Sin título, Santiago Rusiñol (portada).
  • Excm. Sr. D.Manel Durán y Bás, Ramón Casas.
  • J. Masriera
  • Vidal Valenciano
Sense títol, Santiago Rusiñol
6 16/03/1899
  • Santiago Rusiñol, Sorolls de quietuds.
  • Eugeni d'Ors, Els IV gats.
  • Jose Mº Roviralta, Tot eren lliris blancs.
  • Tirant l'art, Gosé (portada)
  • Dionis Puig.
  • Santiago Rusiñol.
  • Gili Roig
Tirant l'art, Gosé
7[n. 4] 23/03/1899
  • R. Reventós, La cabellera.
  • Sense Titol, Carlos Vázquez (portada).

--

Sense títol, Carlos Vázquez
8 30/03/1899
  • Joseph Aladern, Sospirs del cor.
  • Arrabal de Barcelona, Ricard Opisso (portada).
  • Nicolás Maria López
  • Manuel Urgelles de Pares
Arrabal de Barcelona, Ricard Opisso
9 6/04/1899
  • Joan Mª Guasch, Intimas.
  • Alphons Pajés, Ditxos, sentències, dialechs i altres frioleres.
  • Nuvulosa, Gosé (portada).
  • Dionis Puig. J. Mir.
  • Dionis Puig.
  • Gordon Benet (director del New York Herald)
Nuvulosa, Gosé
10 13/04/1899
  • Jacinto Capella, Manias.
  • Alphons Pajés, Faules.
  • Santiago Rusiñol, Miseria mate.
  • Sense títol, Ramon Casas (portada).
  • Il·lustracion de R. Pichot per a Miseria Mate.
  • Juli Vallmitjana.
  • Pompeyo Gener.
Sense títol, Ramon Casas
11 20/04/1899
  • Johan Richepin, Adeu. (Traducción de Pompeyo Gener i J. Aladern).
  • Enrich de Fuentes, Amors.
  • Eugeni d'Ors, Merces.
  • De retorn, F. Sardà (portada).
  • Pere Romeu, R. Casas.

--

De retorn, F. Sardà.
12 4/05/1899
  • Hortensi Güel, Paisatge.
  • Una... dona, García Escarré (portada).

--

Sense títol, García Escarré.
13 11/05/1899
  • A. de Riquer, Crisantemes (fragment).
  • Sense títol, A. de Riquer (portada).
  • Juli Borrell.
Sense títol, A. de Riquer
14 18/05/1899
  • F. Pujulá i vallès, Bords.
  • Sense Títol, Eveli Torrent (portada).

--

Sense Títol, Eveli Torrent
15 25/05/1899
  • J. B. Martí i Navarsé, Els angels caiguts.
  • Marian Roig, Expiació.
  • Sense Títol, K. Mulder (portada).

--

Sense Títol, K. Mulder

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Encara que Quatre Gats era propietat de Romeu, van ajudar significativament al seu finançament les aportacions de Ramon Casas i de Manuel Girona, industrial de l'època (TASIS, R.; TORRENT, J.: 1966, 99).
  2. Hi haurà dues excepcions, els números 6 i 7 van ser impresos a blanc i negre
  3. A partir d'aquest número es permeten subscripcions anuals per sis pesetes.
  4. La revista baixa el preu a 5 cèntims i les il·lustracions són a blanc i negre. A l'interior s'aclareix que de tant en tant hi haurà un exemplar a color per 10 cèntims.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TASIS, R.; TORRENT, J.: 1966, 224.
  2. TASIS, R.; TORRENT, J.: 1966, 99.
  3. TASIS, R.; TORRENT, J.: 1966, 228.
  4. TRENC, E: 1977, 139.
  5. ROMEU, P. «Presentació». Dins Quatre Gats. Núm 1, pàg 2.
  6. 6,0 6,1 6,2 p229
  7. TASIS, R.; TORRENT, J.:1966, 299
  8. TRENC, E.:1977, 138
  9. 9,0 9,1 Íbidem
  10. TASIS, Rafael, TORRENT, Joan. Història de la premsa catalana. Barcelona: Editorial Brughera, 1966. p.229
  11. Íbidem (not.10). p. 19.
  12. BENET, Rafael. Quatre Gats: primer salón "Revista". Barcelona: Barna, 1954. p.8-9.
  13. Íbidem (not.12). p. 11.
  14. Íbidem (not.12). p.15-17
  15. Íbidem (not.12). p.4
  16. Íbidem (not.12). p. 25
  17. Íbidem (not.10). p.229.
  18. Íbidem (not.12). p.40.
  19. Íbidem (not.12). p.55.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CADENA, Josep M. «Periódics modernistes a Catalunya». En El Modernisme, vol. II. Barcelona: L'Isard.
  • GUILLAMET, J. Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1641-1994)
  • La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura [de] Gloria Camarero Gómez; dirigida por S. Alcolea Gil
  • MARFANY, J.-LL., “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Barcelona: Ariel, 1986, pp. 75-142.
  • LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958.
  • PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966.
  • TRENC, E. Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]