Quatretonda

De Viquipèdia

Quatretonda és un municipi del País Valencià.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Administració 4 Demografía 5 Economia 6 Patrimoni Arquitectònic i Natural 7 Monuments 8 Festes locals 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba en la comarcal 322 d'Aiora a Gandia, terreny relativament pla de terres secanes ( taps i llacorelles ) en un terme allargat en rectangle de NE. a SO. i altituds que van des dels 673 m. de l'alt de l'Hedra, nord, fins els escassos 145 m. en la confluència dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benigànim (O).

La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d'una banda i la Sèquia, on s'hi trobava la poassa, de l'altra. El casc urbà es desenvolupà sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l'eixample produït per l'encreuament dels camins s'hi troba la plaça principal, centre polític i econòmic de la població, ja que concentra l'església parroquial dedicada als Sants Joans. Enfront mateixa l'anomenada casa de la Vila, avui biblioteca municipal, per haver-se traslladat la casa Consistorial a les dependències de l'antiga caserna, a més, també trobem, algunes cases senyorials del XVI.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i la CV-612.

[edita] Història

Quatretonda, igual com passa en la gran majoria de pobles valencians busca les seues arrels històriques "documentades" a partir de la conquesta cristiana del s. XIII, coneguda per la tradició com Reconquesta. És, així doncs, al llibre del Repartiment on trobem la primera font que parla d'aquesta població, més concretament l'assentament núm. 1975 referència les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent : A Pasqual d'Opte i a Domènec de Moia, i a vint pobladors que duien...totes en les alqueries que s'anomenen Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248.

Els antecedents a aquesta etapa cal buscar-los en la toponímia i arqueologia, així diversos autors han parlat del component ibèric del nom Quatretonda, d'altres, en canvi, l'han situat en època romana. Amb tot, i d'època prehistòrica s'han trobat jaciments del bronze i ibèrics a les partides dels Castellarets, Mahiques i Nul.les, així com restes romanes a Simona, i Sant Martí.

Els segles XIII, XIV i XV signifiquen l'etapa d'assentament de la nova població cristiana, dins del marc territorial conegut per Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com un dels seus carrers.

Amb el segle XVI Quatretonda viu un dels moments claus de la seua història, no debades conclou eixa etapa que hem anomenat d'assentament per erigir-se en una nova vila per privilegi atorgat pel propi rei Felip I de València, que la declarava independent jurídicament i territorial, gràcies, sobretot, al creixement econòmic i demogràfic.

Des d'aquest moment la nova vila jugarà un paper determinant dins la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s'allargarà fins el s. XIX en què amb la desaparició d'allò que s'ha anomenat com l'Antic Règim, Quatretonda es conforma en la unitat territorial que coneguem avui, ja que al terme que fins aleshores sols incloïa les terres del pla, s'unirà ara, amb el procés desamortitzador, el que coneguem per la Serra, un patrimoni econòmic, natural i històric de gran valor. A partir del qual s'assentarà el progrés de la població al llarg del segle XX.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007	Rafael Benavent Vidal	BNV
2007-2011	Rafael Benavent Vidal	BNV

[edita] Demografía

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
2.637	2.585	2.594	2.570	2.511	2.549	2.530	2.529	2.540

[edita] Economia

Tot i tractar-se d'un poble eminentment agrari presenta un 38% de la població destinada al sector terciari, quan la mitjana de la comarca és de 32 %. Amb tot l'agricultura encara és l'element més definitori de la idiosincràsia econòmica local, vivint una etapa de renovellament d'ençà que s'instal.là el regadiu a goteig, després de diversos intents de practicar altres tècniques de reg.

Albercoquers 2568 Hortalisses 2364 Vinyes 2508 Altres 2760

Distribució conreus (fanecades)

Derivada d'aquesta activitat agrícola tenim la Cooperativa Vinícola de Quatretonda que canalitza la producció a més de dinamitzar tota una sèrie de serveis com són, la secció de reg, economato, venda de productes i adobs, secció d'almàssera, secció de Crèdit etc. Recentment aquestes dues seccions han donat lloc a la constitució de la Caixa Rural i d'una almàssera comarcal Olival, que agrupa 17 antigues cooperatives de la Vall d'Albaida, situada en l'antiga planta alcoholera.

Aus 630 000 Porcí 231 Altres 16 000

Unitats ramaderes.

La indústria, principalment de mobles de canya i terrasso, no és encara rellevant.

Agricultura 34 Indústria 15.7 Construcció 12.5 Serveis 37 '9

Ocupació per sectors econòmics %

Índex d'envelliment (+64 anys) 17.3 Superfície forestal 66.5 Vehicles per 100 habitants 42.2 Consum d'energia elèctrica 1.7 hab.(Mw/hora hab.)

Indicadors socio-econòmics

[edita] Patrimoni Arquitectònic i Natural

Dins d'aquest apartat conegut com patrimoni monumental destacaríem l'església parroquial dels segles XVI i XVII, destacant la portada reinaxentista, senzilla però elegant, així com l'esvelta torre-campanar d'estil barroc, però amb reminiscències del gòtic, tal com passa amb la fàbrica de l'edifici, d'una nau amb capelles entre contraforts.

D'època barroca també és l'ermita de Sant Josep, així com la portada de l'antiga Casa de la Vila. Dins del casc urbà s'hi poden contemplar encara alguns habitatges d'època reinaxentista, així com un ric conjunt de ceràmica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers.

Dins del patrimoni natural destaca en el seu conjunt la Serra de Quatretonda, on s'hi poden trobar paratges de singular bellesa com el barranc de l'Aigua, la Falaguera, els Escudellers, el Castell de Quirella, el Buixcarró amb la singular pedrera, el Xim etc. Sense oblidar el famós Avenc de Quatretonda, apte per a la pràctica i ensenyament de l'espeleologia.

Recentment s'ha recuperat per a l'esplai la coneguda font Vella, amb el seu llavador, cava i font, paratge singular situat al barranc de les Fontetes, molt a prop de la població.

[edita] Monuments

• Església Parroquial.

Està dedicada als Sants Joans, és del segle XVI. Té una torre hexagonal de cadirat acabat en 1604; en la capella de la comunió hi ha unes magnifiques pintures murals, realitzades per Miguel Vaquerer en 1965. Va ser nombrada en rectoria en 1530 i filial de la de Llutxent fins a 1902, que va ser ascendida a parròquia.

Sobre el turó pròxim a la població està l'ermita de San Josep.

• Casa de la Bastida

Situada en la immensa serra de Quatretonda, aquesta casa ofereix un entreteniment molt divers i unes experiències properes a la naturalesa, a la serra, que no es poden viure en altres llocs. La serra de Quatretonda s'estén pràcticament fins a la menuda localitat de "Plà de Corrals", posseeix una enorme riquesa botànica, existeixen en la serra una gran quantitat de plantes com el timó o el romaní, la població de pins és molt rica encara que menor en les últimes dècades com conseqüència de diversos incendis produïts per les altes temperatures de la zona a l'estiu.

[edita] Festes locals

• Festes Patronals. Celebra les seues festes patronals del 8 al 10 de setembre, a la Verge del Rosari, Divina Aurora, Crist de la Fe i San Josep.

• Llocs d'oci. Existeixen llocs d'oci com bars o pubs en gran mesura per a la població que resideix a Quatretonda, un d'ells és el pub "Sarau" que duu en actiu 26 anys i que està en constants renovacions, un lloc plenament recomanable si s'està de passada per la població.

[edita] Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pàgina oficial de Quatretonda.

v • d • e Municipis de la Vall d'Albaida Agullent  •  Aielo de Malferit  •  Aielo de Rugat  •  Albaida  •  Alfarrasí  •  Atzeneta d'Albaida  •  Bèlgida  •  Bellús  •  Beniatjar  •  Benicolet  •  Benigànim  •  Benissoda  •  Benissuera  •  Bocairent  •  Bufali  •  Carrícola  •  Castelló de Rugat  •  Fontanars dels Alforins  •  Guadasséquies  •  Llutxent  •  Montaverner  •  Montitxelvo  •  l'Olleria  •  Ontinyent  •  Otos  •  el Palomar  •  Pinet  •  la Pobla del Duc  •  Quatretonda  •  el Ràfol de Salem  •  Rugat  •  Salem  •  Sant Pere d'Albaida  •  Terrateig

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.