Que el cel la jutgi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Leave Her to Heaven
Que el cel la jutgi
Leave Her to Heaven.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: John M. Stahl

Producció: William A. Bacher

Guió: Història:
Ben Ames Williams
Guió:
Jo Swerling

Música: Alfred Newman

Fotografia: Leon Shamroy

Muntatge: James B. Clark

Protagonistes: Gene Tierney
Cornel Wilde
Jeanne Crain
Vincent Price

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1945
Gènere: Melodrama
Duració: 110 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Twentieth Century Fox Film Corporation

Pàgina sobre “Leave Her to Heaven a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars

Que el cel la jutgi (títol original en anglès Leave Her to Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl i estrenada l'any 1945.

Argument[modifica | modifica el codi]

Richard Harland (Cornel Wilde), un jove escriptor, coneix en un tren a Ellen, una bellíssima dona (Gene Tierney) amb la qual es casarà pocs dies després. La vida sembla somriure'ls, però Ellen és tan possessiva que tot començarà a torçar-se quan es nega a compartir a Richard amb el seu germà malalt Darryl, el seu amic Leick, i fins i tot amb la seva pròpia família.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula considerada com una de les obres mestres del melodrama dels anys quaranta. De fet, és el film més conegut de Stahl que, segons els llibres d'història del cinema, compartiria el tron del gènere al costat de Douglas Sirk. Es basa en una novel·la escrita per Ben Ames Williams el 1944, adaptada per Jo Swerling i produïda per la 20th Century Fox. No és un melodrama a l'ús, sinó que combina elements romàntics amb altres més propis del cinema negre, el que la fa brillar amb llum pròpia enfront d'altres pel·lícules similars. En aquest sentit, cal ressaltar el fort contrast que hi ha entre la negror de la trama -amb algunes escenes realment esgarrifoses- i l'exuberant Technicolor utilitzat per al rodatge. És un film rural -o rústic- perquè es desenvolupa en localitzacions on la natura juga un paper essencial, allunyant-se de la brutalitat urbana tan típica del noir. I també és un film lluminós: aquí no cal amagar-se en carrerons foscos ni esperar la caiguda del sol per cometre actes impurs.

La pel·lícula posa de manifest com darrere d'un rostre bell pot amagar-se un monstre paranoic i desequilibrat. Gene Tierney prova de carregar al seu marit el mort del seu propi assassinat, que ha planejat de manera minuciosa i amorosa. Per a aquesta dona-criatura, follament enamorada del seu pare, l'home no és res més que una presa fútil que enveja i cobeja, per després rebutjar-la i menysprear-la.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Que el cel la jutgi Modifica l'enllaç a Wikidata