Queen II
| Tipus | àlbum d'estudi  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Artista | Queen | ||||
| Publicat | 8 març 1974 | ||||
| Enregistrat | Trident Studios | ||||
| Gènere | rock, art rock, rock dur, glam rock, heavy metal i rock progressiu | ||||
| Durada | 40:43 | ||||
| Llengua | anglès | ||||
| Discogràfica | Parlophone Elektra Records EMI | ||||
| Productor | Roy Thomas Baker | ||||
| Format | disc de vinil i estríming de música | ||||
Pistes A1. Procession (en)  A2. Father to Son (en) A3. White Queen (As It Began) (en) A4. Some Day One Day (en) A5. The Loser in the End (en) B1. Ogre Battle (en) B2. The Fairy Feller's Master-Stroke (en) B3. Nevermore (en) B4. The March of the Black Queen (en) B5. Funny How Love Is (en) B6. Seven Seas of Rhye
| |||||
| Cronologia | |||||
| |||||
   | |||||
Queen II és el títol del segon àlbum d'estudi del quartet anglès de música rock Queen publicat el 8 de març de 1974. Va ser gravat als als Trident Studios de Londres a l'agost de 1973, i va ser dirigit per Mike Stone. Originalment produït en format de Long Play en vinil, es va llançar per primera vegada l'any 1974. Ha estat citat com un "un pilar grandiós" del hard rock pel Rock and Roll Hall of Fame.[1]
La conclusió de l'àlbum va coincidir amb la crisi del petroli de 1973 i per tant, les mesures d'estalvi d'energia van influir en el retard del llançament del disc durant diversos mesos a causa que la indústria del plàstic depèn en gran part de derivats del petroli.
El títol de l'obra denota amb nombres romans la seva posterioritat al primer àlbum del grup de títol homònim.
Portada de l'àlbum
La fotografia de l'àlbum va ser presa per Mick Rock i va ser reutilitzada per la banda al llarg de la seva carrera; per exemple al vídeo de la cançó "Bohemian Rhapsody" o a "One Vision".[5]
Els dos costats del LP original van ser nomenats com a “cara blanca" i "cara negre" (en comptes dels comuns cara “A” i “B”), amb les fotos corresponents de la banda vestida de blanc o en negre segons la cara de LP. També és de menció el fet que a la "cara A" es presenta la cançó "White Queen (As It Began)", i a la "cara B" "The March of the Black Queen".
Interpretació
Com en el seu àlbum debut, Freddie Mercury va ser el compositor dominant. Ell va compondre i va arranjar la "cara A" del disc, va tocar el piano i el clavicèmbal
Llançament i recepció
| Valoracions de ressenyes | |
|---|---|
| Font | Valoració |
| Allmusic |  
|
| Creem | C−[7] |
| Disc | (favorable)[3] |
| Melody Maker | (desfavorable)[3] |
| NME | (favorable)[3] |
| Pitchfork | (7.9/10)[8] |
| Record Mirror | (desfavorable)[3] |
| Rolling Stone | 
|
| Sounds | (favorable)[3] |
A Mojo ha estat catalogat com un dels 60 millors àlbums d'Elektra, estant just al lloc núm. 60.[10] A més aquest àlbum ha estat inclòs al llibre 1001 Albums You Must Hear Before You Die.[11]
"Considerant l'abús que hem tingut últimament, em sorprèn que el nou àlbum s'hagi fet tan bé. Suposo que és bàsicament que a l'audiència li agrada la banda... Vam tenir tants problemes en aquest àlbum, possiblement masses, però quan el vam acabar ens vam sentir realment satisfets. Immediatament vam tenir males crítiques, llavors em vaig anar a casa a escoltar-lo de nou i vaig pensar: «Déu, estaran ells en lo cert?». Però després d'escoltar-ho algunes setmanes després encara m'agradava. Jo crec que és bo. I seguirem aquest estil." – Roger Taylor davant les crítiques de Queen II[12]
Llista de cançons
| Núm. | Títol | Composició | Durada |
|---|---|---|---|
| 1. | «Procession» | May | 1:12 |
| 2. | «Father to Son» | May | 6:15 |
| 3. | «White Queen (As It Began)» | May | 4:37 |
| 4. | «Some Day One Day» | May | 4:23 |
| 5. | «The Loser in the End» | Taylor | 4:04 |
| Núm. | Títol | Composició | Durada |
|---|---|---|---|
| 1. | «Ogre Battle» | Mercury | 4:11 |
| 2. | «The Fairy Feller's Master-Stroke» | Mercury | 2:42 |
| 3. | «Nevermore» | Mercury | 1:20 |
| 4. | «The March of the Black Queen» | Mercury | 6:34 |
| 5. | «Funny How Love Is» | Mercury | 2:51 |
| 6. | «Seven Seas Of Rhye» | Mercury | 2:50 |
| Núm. | Títol | Durada |
|---|---|---|
| 1. | «"See What A Fool I've Been"» ((May) - original B-side) | |
| 2. | «"Ogre Battle"» (('1991 Bonus Remix' per Nicholas Sansano)) | |
| 3. | «"Seven Seas Of Rhye"» (('1991 Bonus Remix' per Freddy Bastone)) |
| Núm. | Títol | Composició | Durada |
|---|---|---|---|
| 1. | «Procession (Usual Version)» | May | 1:14 |
| 2. | «Father To Son (BBC Dec'73)» | May | 6:13 |
| 3. | «White Queen (Live At Hammersmith Odeon'75)» | May | 5:18 |
| 4. | «White Queen (BBC Abril '74)» | May | 4:44 |
| 5. | «Ogre Battle (Hollywood Records Remix)» | Mercury | 3:22 |
| 6. | «Ogre Battle (Live At Hammermith Odeon'75)» | Mercury | 5:02 |
| 7. | «Ogre Battle (BBC Dec '73)» | Mercury | 3:55 |
| 8. | «Nevermore (BBC Abril '74)» | Mercury | 1:25 |
| 9. | «Soul Brother» | Mercury | 3:30 |
| 10. | «Seven Seas Of Rhye (Hollywood Records Remix)» | Mercury | 6:29 |
| 11. | «Seven Seas Of Rhye (Wembley'86)» | Mercury | 1:18 |
| 12. | «Seven Seas Of Rhye (Instrumental Remix)» | Mercury | 3:08 |
Llistes de vendes
| Posicions | Vendes | |||
|---|---|---|---|---|
| País | Millor posició | Setmanes | Certificació | Vendes |
| Regne Unit[13] | 5 | 29 | Or | 350.000 |
| Noruega[14] | 19 | |||
| Japó | 26 | |||
| Estats Units[15] | 49 | 13 | Or | 700.000 |
Membres
|
|
2011 reedició
El 8 de novembre de 2010, la companyia discogràfica Universal Music va anunciar una reedició remasteritzada i ampliada de l'àlbum que inclouria 5 bonus tracks que sortiria publicada finalment al maig de 2011. Aquest va ser el marc d'un nou contracte de gravació entre la Queen i Universal Music, fet que significava el final de l'associació de Queen amb EMI després de gairebé 40 anys. Tots els àlbums d'estudi de Queen acabarien estant remasterizats i reeditats.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Queen Biography». Rock and Roll Hall of Fame. [Consulta: 16 octubre 2015]. «Their massively overdubbed second album, Queen II (1974), exploited cutting-edge studio technology and remains a pillar of grandiose, assaultive hard rock»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erlewine, Stephen Thomas. «Queen II». AllMusic. [Consulta: 16 octubre 2015]. «This hits like heavy metal but has an art-rock sensibility through and through»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gunn, Jacky; Jenkins, Jim. Queen. As It Began. London: Sidgwick & Jackson. 1992. pp. 75–77. ISBN 0-283-06052-2.
- ↑ Hall, Russell. "10 Classic Glam Rock Albums". IGN. 20 setembre 2008. Consultat on 16 gener 2010.
- ↑ The Indepedent Mick Rock: The man who shot the Seventies
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Queen - Royal Legend: Facts: Queen II
- ↑ Christgau, Robert «The Christgau Consumer Guide». Creem, octubre 1974 [Consulta: 19 juliol 2013].
- ↑ Leone, Dominique. Queen reviews. Pitchfork. 24 març 2011. Consultat 14 desembre 2011.
- ↑ Barnes, Ken. "Queen II review". Rolling Stone. 20 juny 1974. Consultat on 16 gener 2010.
- ↑ «Break On Through – Mojo – The 60 Greatest Elektra Albums» Mojo.
- ↑ 1001 álbumes que tienes que escuchar antes de morir
- ↑ Roger Taylor, Queen Street entrevista (arxivada a queenonline.com)
- ↑ Queen II Chart Stats. Consultat 14 agost 2011
- ↑ Queen II norwegiancharts.com. Consultat 14 agost 2011
- ↑ Queen – Billboard Allmusic. Consultat 14 agost 2011
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queen II |
- Queen II a Queen Online, web oficial de la banda.
- Tate Gallery: Richard Dadd's "The Fairy Feller's Master-Stroke"
- Queen II a Queenpedia
