Quercus chapmanii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Quercus chapmanii
Quercus chapmanii (homeredwardprice).jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Quercus
Secció: 'Quercus'
Espècie: ''Q. chapmanii''
Nom binomial
Quercus chapmanii
Sarg.

Quercus chapmanii, és una espècie de roure que pertany al grup dels roures blancs, i creix en hàbitats del matollar de muntanya dels estats del sud-est dels Estats Units.[1](anglès)

Descripció[modifica | modifica el codi]

Quercus chapmanii són arbustos o arbres petits de fins a 13,7 m d'alçada,[2] perennifolis dicotiledònies.[3] L'escorça és de color cafè grisenc, de gruix irregular i es trenca en plaques planes. Les seves fulles són simples, alternes, i poden persistir en l'arbre fins a finals de l'hivern. Fan entre 3,81 cm a 10,16 cm de llarg i 1,905 cm a 5,715 cm d'ample, obovades, és a dir, el·líptiques, més ample cap al cim que a la base, i les seves bases són curtes i peludes. Les fulles solen tenir lòbuls poc profunds a prop de la punta arrodonida. L'anvers de la fulla és llisa i de color verd fosc, mentre que el revers és de color verd opac. Les fulles es tornen de color groc o vermell abans de caure a l'hivern a principis de primavera. Les glans són d'1,27 cm a 2,54 cm de llarg. La tapa en forma de cassoleta cobreix entre 1/2 a 3/4 de la gla. Maduren al final de la primera temporada i en general neixen per separat, encara que de vegades en parelles.

Quercus chapmanii acorn (homeredwardprice) 001.jpg

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus de roure es troba en els sòls sorrencs de la plana costanera de l'Atlàntic dels Estats Units d'Amèrica, des de l'extrem sud-est de Carolina del Sud, sud-est de Geòrgia, sud i nord-oest d'Alabama i Florida.[3] .[3]

Altres espècies associades amb l'hàbitat del Quercus chapmanii són Pinus clausa, Quercus myrtifolia i Quercus geminata.

Els arbres tenen poca importància econòmica, però sí que contribueixen a la diversitat d'espècies de les zones forestals i a la fauna li proporcionen un aliment valuós i llocs de nidificació. El cérvol de Virgínia, els galls dindis, els óssos rentadors i els esquirols que s'alimenten de les seves glans.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Sinònims:

  • Quercus minima forma pygmaea: Quercus minima (Sargent) Small, forma pygmaea (Sargent) Trelease, Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 115. 1924.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus minima forma reasoneri: Quercus minima (Sargent) Small, forma reasoneri Trelease, Mem. Natl. Acad. Sci. 20: 115. 1924.
  • Quercus minima var. pygmaea: Quercus minima (Sargent) Small, var. pygmaea (Sargent) A. Camus, Chênes Texte 2: 461. 1939.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus obtusiloba var. parvifolia: Quercus obtusiloba Michaux, var. parvifolia Chapman, Fl. South. U.S. 423. 1860.
  • Quercus pygmaea: Quercus pygmaea (Sargent) Ashe, Bull. Torrey Bot. Club 55: 465. 1928.
    • Basiònim: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent 1918.
  • Quercus virginiana var. pygmaea: Quercus virginiana Miller, var. pygmaea Sargent, Bot. Gaz. 65: 449. 1918.[4] (anglès)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Duncan, Wilbur H.; Marion B. Duncan. Trees of the Southeastern United States. ATHENS, GEORGIA: The University of Georgia Press, 1988, p. 229. ISBN 0-8203-1469-2. 
  2. «NPIN: Quercus chapmanii (Chapman oak)» (en (anglès)). Native Plant Database. University of Texas at Austin. [Consulta: 2 de gener de 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Mapa de distribució Quercus chapmanii» (en (anglès)). efloras.org database. efloras.org. [Consulta: 5 de juny de 2012].
  4. «Quercus chapmanii - Species Page». Atlas of Florida Vascular Plants. Institute for Systematic Botany, University of South Florida. [Consulta: 5 de juny de 2012].
  5. «Quercus chapmanii - Species Page». Atlas of Florida Vascular Plants. Institute for Systematic Botany, University of South Florida. [Consulta: 2 de gener de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]