Roure de fulla petita
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Quercus faginea Lam., (1785) |
||||||||||||||||||
 Distribució de Quercus faginea
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
El gal·ler, roure garriguenc, roure de fulla petita, carvalho-portugués o roure valencià (Quercus faginea) és un arbre marcescent de grandària mitjana de fins a 20 metres d'altura, típic de les zones de clima mediterrani del Nord d'Àfrica i la Península Ibèrica. Espècie autòctona del bosc mediterrani. Florix entre abril o maig, quasi sempre abans que la alzina; les glans maduren i es disseminen cap a setembre o octubre.
Hàbitat [modifica]
Habita a la regió mediterrània occidental; a la Península Ibèrica, sobretot al sud, Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura i a la Regió de Múrcia, perquè en el nord el roure xicotet sol ser substituït pel Roure que presenta pareguts requisits que este. A Andalusia hi ha moltes zones amb estos arbres, ja que no formen en cap lloc verdaders boscos, els llocs on es troben bons exemplars d'esta espècie són: massís de ronda- Serra de les Neus (Màlaga) on hi ha un lloc on es troben roures xicotets centenaris, molt danyats per l'home, però ja recuperat; al parc Natural Sierra Màgina (Jaén) i en el naixement de riu Mundo. També en el nord-oest d'Àfrica.
Es cria en tot tipus de sòls, tant en els pobres com en els rics en calç, aguantant molt bé climes de forts contrastos (continentals), pot ascendir en les muntanyes del sud fins a 1900 m i requerix unes condicions semblants a la de l'alzina, encara que necessita sòls un poc més frescos i profunds, s'associa ben sovint o es posa en contacte amb alzines, roures martinencs i sureres. Sol viure en sòls bàsics més que en àcids encara que en aquestos últims també es troben. És un arbre que forma híbrids fàcilment, amb altres roures xicotets (Quercus canariensis) i roures (Quercus pubescens), que dificulten la seua identificació.
Observacions [modifica]
La denominació d'aquesta espècie és molt problemàtica, el francès Lamarck la va publicar en 1785 denominant al arbre així, perquè la seua fulla li va semblar semblant al faig (Fagus). S'accepten dos subespècies, Quercus faginea subsp. faginea de fulles més xicotetes, coriàcies, esclerofil·les, d'espines rígides. A aquesta varietat se la coneix a algunes parts d'Espanya amb el nom de roure alzina, precisament per posseir trets d'ambdós espècies. I Quercus faginea subsp.broteroi (Coutinho) A. Camus., de fulles més grans dentades i que apareix en la part del SO peninsular. A la província de Cadis poden ser confosos amb el Quercus canariensis.
Són típiques del galer i altres roures les agalles, del nom llatí del qual, cecidium deriva el nom castellà d'aquest arbre; Són unes boles de la grandària d'una nou, de color marró, proveïdes d'uns becs que sovint formen una corona, i d'interior esponjós i esponjat; es produïxen per la picadura d'un insecte de la família dels cinípids (família Cynips) en els brots joves, per a fer la posta, quedant protegits els ous per estes.
Aquestes agalles són molt apreciades per la seua riquesa en tanins. Les bellotes del galer, per madurar abans que les de l'alzina, són d'interès en la muntanera. La seua fusta és bona per a emprar en construcció, en forma de bigues, per a llenya i carbó vegetal.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roure de fulla petita |
- Galeria d'imatges de Galer, del Ministeri d'Educació i Ciència (castellà)
- Rouredes ibèriques de Quercus faginea Ministeri de Medi Ambient. Arxiu en pdf. (castellà)
