Quercus franchetii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 78917520 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus franchetii Skan 1899 |
Quercus franchetii, és una espècie de roure que pertany a la secció Quercus sect. Cerris, natiu a una àmplia zona de l'est d'Àsia. És un tipus de roure natiu de la Xina (Sichuan i Yunnan) nord de Tailàndia i el Vietnam, on creix a una altitud entre 800 i 2600 metres.[1] Es tracta d'un petit arbre perennifoli.
En la natura, forma un arbre de fins a 15 m d'alt.[1] De vegades és arbustiu. Quan és més gran es formen branques irregulars i tortuoses. Les branques estan cobertes d'un toment blanc cremós de molt llarga durada. Els brots són petits, globulars amb l'àpex agut, a la vora ciliat vermellós i negre.
Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada el 1899 i està dedicada a René Adrien Franchet, un botànic del Museu Nacional d'Història Natural de París. En el subgènere Quercus, és a la secció de Cerris, s'assembla al Quercus lanata.
Les fulles són coriàcies en forma d'oval, i fan 5 a 12 cm de llarg per 2,5 a 6 cm d'ample i són de fulla perenne (que queden a l'arbre durant l'hivern). Tenen una cuneada (forma de falca) o una base lleugerament arrodonida, i la part superior és llisa i brillant, mentre que la part inferior està densament coberta amb pelatge groguenc.[1] El marge de la fulla és dentat, amb 5 a 10 parells de dents curtes, encara que no a prop de la base, i la fulla es troba en un 1-2 cm de llarg pelut amb un pecíol gris-groc. El fruit és una gla que fa 0.9-1.1 cm de llarg per 0,8 cm d'ample, ovoide, àpex deprimit però mucronat, sedós, peduncle curt (1.5-3 cm); tancats 2/3 per tassa, tassa de 0.8-1.1 cm de diàmetre i escamosa, maduració en 1 o 2 anys.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wu, Z. Y. & P. H. Raven. «FOC Vol. 4 Page 379: 31. Quercus franchetii». Flora of China. Science Press, Beijing, and Missouri Botanical Garden Press, St. Louis, juliol 1999. [Consulta: 5 juny 2012].