Surera de la Xina
Quercus variabilis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Quercus Cortex i Valonia (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194243 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus variabilis Blume, 1850 |
La surera de la Xina (Quercus variabilis) és un arbre del gènere Quercus original de l'est de l'Àsia, de la Xina, el Japó i Corea. El seu nom prové del llatí variabilis-e, variable, mudable, i probablement es refereix a la variabilitat en les seves fulles.
Descripció[modifica]
Arbre caducifoli que pot arribar als 30 m d'alçada, encara que rarament supera els 20 o 25 m. Acostuma a ser un arbre més aviat ample.
El tronc i branques presenten una escorça grisa groguenca, gruixuda, surosa i amb grans fissures sinuoses. Les branquetes, en canvi, són lleugerament piloses.
Les fulles, simples, alternes, de 7.5 a 20 cm. de llarg i de 4 a 10 cm. d'ample, són acuminades i amb el marge asserrat (de nou a setze dents per costat). L'anvers de la fulla és lluent i d'un verd fosc, mentre que el revers és densament pubescent. A la tardor, les fulles esdevenen groguenques, variant fins al marró clar, i no cauen de l'arbre fins a la sortida de les noves fulles a l'inici de la primavera següent.
La maduració de les aglans és bianual.
Usos[modifica]
Les cúpules de les aglans s'utilitzen per aconseguir un tint de color negre. També s'aprofita la seva escorça, el suro, tot i que el seu rendiment és inferior a la surera del mediterrani (Quercus suber).
Bibliografia[modifica]
- A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.
