Quersonès Tàuric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El "Chersonesus Tauricus" de l'Antiguitat en un mapa imprès a Londres vers el 1770.

El Quersonès Tauric (en grec: Ταυρίς; en llatí: Taurica o Chersonesus Taurica), conegut també amb els noms de Tàurica i Tàurida fou una regió equivalent a l'actual Crimea i territoris de la rodalia. Poblada per cimmeris (Tauri) fou conquerida pels escites.

Els grecs s'hi van establir i hi van fundar colònies com Sebastòpol (colònia dòria; grec: Σεβαστούπολις) i Eupatòria. Els atenencs hi van tenir una colònia fundada per Gylon, avi matern de Demòstenes. La colònia de Quersonès (inicialment Megarice) fou fundada pels doris d'Heracleia del Pont (que era colònia de Mègara) vers la meitat del segle V.

El seu moment principal fou el període del regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeric. Els últims reis governaven encara al segle IV quant fou ocupada pels huns, una part dels quals encara hi vivien el segle VI. Després dels huns van venir els gots i altres pobles, fins que en temps de Justinià I, l’Imperi Bizantí va establir el seu control, que va durar fins a la invasió dels mongols. Llavors s'hi van establir els genovesos que van fundar diverses colònies.

El 14 d'octubre del 1917 hi fou proclamada la República de Crimea en el si de la Federació Russa, sota el control del Consell Nacional dels Tàtars. Pel gener del 1918 els bolxevics prengueren el control del territori i hi instauraren la República Soviètica de Tàurida.

L'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe hi va situar la seva obra Ifigènia a Tàurida, traduïda al català per Joan Maragall.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]