Quersonès (ciutat)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Quersonesos)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Ciutat antiga del Quersonès tàuric i els seus Chora
Ruïnes de la ciutat de Quersonès
Ruïnes de la ciutat de Quersonès
Quesonès situat respecte Ucraïna
Quesonès
Informació
Localització Crimea
Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Superfície 259 ha
Vistes
Sevastopol 04-14 img32 Chersonesus.jpg
Catedral de Sant Vladimir amb vistes a les extenses excavacions de Quersonès

Tipus Cultural
Criteris (ii),(v)
ID 1411
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2013 (? sessió)
Coordenades 44° 36′ 39″ N, 33° 29′ 29″ E / 44.61083°N,33.49139°E / 44.61083; 33.49139
* Segons les regions de la UNESCO.

Quersonès (grec Χερσόνησος Chersonesos, llatí Chersonesus, ucraïnès Херсонес, Khersones rus Херсонес Khersones), també coneguda com a Chersonese, Chersonesos, Cherson, Khersones i Korsun, fou una antiga colònia grega fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de Crimea, coneguda com a Quersonès Tàuric. La colònia va ser establerta en el segle VI aC per colons d'Heraclea Pòntica.

Estava situada en la costa del mar Negre als afores de Sebastòpol a Crimea, Ucraïna, on és referida com a Khersones. Va ser apodada la "Pompeia ucraïnesa" i la "Troia russa". El nom de "Chersonesos" en grec significa simplement "península", i descriu encertadament el lloc en el qual la colònia va ser establerta.

Durant gran part del període clàssic la ciutat va ser una democràcia governada per un grup de arconts i un consell anomenat Damiorgi. Amb el temps el govern es va tornar oligàrquic, amb el poder concentrat en les mans dels arconts. Una forma de declaració de jurament per tots els ciutadans en el segle III aC ha sobreviscut fins avui.

Història[modifica | modifica el codi]

A finals del segle II aC, Quersonès va passar a dependre del regne del Bòsfor. Va ser sotmesa per Roma des de mitjans del segle I aC fins al 370, quan va ser capturada pels huns.

Segons Teòfanes Isàuric i altres, Quersonès va ser la residència del tudun (governant) khàzar a la fi del 600. Hi va haver una petita guarnició més per a la seva protecció que per al seu control.

Bizanci la va utilitzar com a punt d'observació per vigilar les tribus bàrbares; el seu aïllament la va fer un lloc popular d'exili per a aquells empipats amb els romans o els últims governs bizantins. Entre els "reclusos" més famosos s'hi compten els papes Climent I i Martí I, i el deposat emperador bizantí Justinià II.

Víktor Vasnetsov: Baptisme del Sant Príncep Vladímir a Korsun'.

En el 838 l'emperador Teòfil va enviar el noble Petronas Kamateros, que havia supervisat recentment la construcció de la fortalesa khàzara de Sarkel, per tal de prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va romandre en mans bizantines fins al 980, quan va caure en mans de Kíev. Vladímir el Gran va consentir a evacuar la fortalesa només si Ana Porfirogèneta, germana de Basili II li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escàndol a Constantinoble, car en ser una princesa imperial mai no podia casar-se amb un no-grec. Com a precondició per a l'acord matrimonial, Vladímir va ser batejat aquí al 988, la qual cosa va cimentar la conversió del Principat de Kíev. A partir de llavors Korsun va ser evacuada.

Va ser possessió bizantina durant l'Edat mitjana, però el govern bizantí va ser lleu; segons Teòfanes Isàuric i altres, Després de la Quarta Croada Quersonès va passar a dependre de l'Imperi de Trebisonda, i va caure sota el control genovès a principis de 1300. En 1299 la ciutat va ser saquejada pels exèrcits de Nogai Noyan. Un segle després va ser destruïda per Edigu i va quedar permanentment abandonada. A la fi del segle XIX, la catedral de Sant Vladimir (completada en 1892) va ser construïda en un petit pujol; dissenyada en estil bizantí, tenia la intenció de commemorar el lloc del bateig de Vladimir.

Jaciment arqueològic[modifica | modifica el codi]

Les antigues ruïnes de Quersonès estan ara situades en un dels suburbis de Sebastòpol. Han estat excavades des de 1827 pel govern rus. Són una popular atracció turística, protegida per l'estat com un parc arqueològic.

Els edificis barregen influències de les cultures grega, romana i bizantina. El mur defensiu té centenars de metres. Entre les construccions hi ha un amfiteatre romà i un temple grec.

La major porció del lloc és la Chora, diversos quilòmetres quadrats d'antigues però no ermes terres de conreu, amb restes de premses de vi i torres defensives. Segons els arqueòlegs, les evidències suggereixen que els pobladors locals van ser pagats per fer el treball de la granja en lloc de treballar com esclaus.

Les tombes excavades suggereixen pràctiques funeràries diferents a les gregues. Cada pedra marca la tomba d'un individu, en comptes del d'una família sencera i les decoracions inclouen exclusivament objectes, com ara armes, en lloc d'estàtues funeràries. En la meitat de les tombes els arqueòlegs han trobat ossos de nens. Les restes cremades suggereixen que la ciutat va ser saquejada i destruïda.

Estudis actuals[modifica | modifica el codi]

L'Institut d'Arquelogia Clàssica de la Universitat de Texas i el Parc Arquelògic local ha investigat en el jaciment des de 1992. El govern d'Ucraïna ha inclòs el lloc com candidat a ésser Patrimoni de la Humanitat. El lloc, encara així, està en perill per l'expansió urbana i l'erosió marina.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 44° 36.7′ N, 33° 29.6′ E / 44.6117°N,33.4933°E / 44.6117; 33.4933

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quersonès (ciutat) Modifica l'enllaç a Wikidata