Francisco de Quevedo

De Viquipèdia

Francisco de Quevedo (1580-1645) és un escriptor del barroc espanyol, famós per conrear el corrent anomenat conceptisme basat en els jocs d'enginy i la complicació del missatge a partir del doble sentit.

Criat en la cort, aviat va prendre contacte amb l'ambient literari de l'època i va escriure nombroses obres. Destaquen les de caràcter satíric i moral, on criticava els excessos del seu entorn. El seu estil es basa en els neologismes humorístics, l'adjetivació rica i la frase de sintaxi clara, així com un predomini de la hipèrbole o exageració. Quevedo fou el gran difusor del conceptisme, l'escola poètica que cercava ambigüitats i paronomàsies. Fou gran rival de Luís de Góngora y Argote, patrocinador del cultisme

[edita] Obres Polítiques

• La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero. 1641, pamflet contra la revolta catalana de 1640: Son los catalanes el ladrón de tres manos. (...) Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido. (...) Son los catalanes aborto monstruoso de la política...

Aquest "gran odiador" de catalans, també va fer el refrany "los catalanes, de las piedras hacen panes", traduit fins i tot al català i que alguns volen considerar com una floreta pel poble de Catalunya. Qui aixís pensi, quedarà ben aclarit en sentir altra fraseta del pensador "del siglo de oro español" Quevedo: “En tanto que en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra”

[edita] Obres més conegudes

• Sueños: escrits breus on es burla de diverses professions i costums, especialment dels metges.
• El Buscón: novel·la picaresca on el protagonista intenta pujar de classe social, predomina l'animalització
• Poesia completa: recull dels seus poemes, on sobresurt la polèmica amb Góngora sobre l'estil literari més adient. Són la part més coneguda de la seva obra, apareixen temes típicament barrocs com la vanitat del món, el regust per la mort o l'amor clàssic. Moltes de les composicions circulaven només oralment, per la qual cosa hi ha problemes d'atribució amb determinats escrits.
• Quevedo, com molts autors del barroc, cultivà el sonet, i el seu sonet més famós potser és aquest, intitulat "Amor constante más allá de la muerte":

Cerrar podrá mis ojos la postrera sombra que me llevare el blanco día, y podrá desatar esta alma mía hora a su afán ansioso lisonjera;

mas no, de esotra parte, en la ribera, dejará la memoria, en donde ardía: nadar sabe mi llama la agua fría, y perder el respeto a ley severa.

Alma a quien todo un dios prisión ha sido, venas que humor a tanto fuego han dado, medulas que han gloriosamente ardido,

su cuerpo dejará, no su cuidado; serán ceniza, mas tendrá sentido; polvo serán, mas polvo enamorado.