Qui perd guanya (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P.H. Törngren
Tidskrift för Schack 1929
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Variant qui perd guanya, les blanques juguent i guanyen.
Solutió : 1.h3! a5 2.h4 a4 3.h5 a3 4.h6 a2 5.h7 a1T 6.h8A!! Th1 (poden anar allà on vulguin, igualment les negres es troben en zugzwang) 7. Aa1 Txa1 1-0.

Qui perd guanya (o antiescacs) és una variació dels escacs en la qual la finalitat del joc és que el contrincant ens capturi totes les peces per guanyar.

Història[modifica | modifica el codi]

Dresdner Schach-Kalender 1901
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Les blanques juguen i guanyen.

Es troba una referència d'aquesta forma de jugar on es tractava de capturar el rei a l'Almanac de Brede al 1844 amb el nom de « joc de Codrus »[1] · [2] · .[3]

Walter Campbell inventa la variant «Take me» al 1874, que no difereix de molt de com es juga actualment[4] · .[5]

Al 1901, a Dredner Schach-Kalendar publica el primer estudi d'aquesta variació.[6]

Al 1996, el servidor d'escacs per internet FICS proposa Loser's Chess (Escacs del perdedor) com a variant dels escacs.

Regles del joc[modifica | modifica el codi]

Les regles dels escacs són les mateixes que els escacs normals però amb les excepcions següents :

  • la captura és obligatòria quan sigui possible,
  • si és possible diverses captures al torn d'un jugador, llavors aquest pot escollir la captura que vulgui,
  • el rei no disposa de cap prerrogativa particular, i conseqüentment :

En cas d'ofegat, les regles varien i es poden considerar els següents casos:

  • victòria pel jugador qui és ofegat (regles internacionals),
  • la partida són taules,
  • qui disposi de menys de peces guanya. Si el nombre de peces és igual, la partida seran taules. El valor de les peces no tenen cap consideració (regla adoptada per la web FICS).

Un jugador guanya si totes les seves peces són capturades, o qui és ofegat segons els casos descrits anteriorment. La partida seran taules per repetició, aplicació de la regla dels cinquanta moviments, per acord mutu o si és impossible que les peces restants sobre l'escaquer es puguin capturar (per exemple dos alfils de colors oposats.

Triar les obertures[modifica | modifica el codi]

La captura forçada pot suposar enllaçar llargues captures successives, i per tant la tria de l'obertura és important. Les obertures conegudes per perdre són: 1.d4, 1.e4, 1.d3, 1.Cc3, 1.Cf3, 1.f4, 1.h4, 1.b4, 1.h3.[7] Els judadors experimentats poden guanyar de forma forçada contra 1.d3, 1.d4 o 1.e4 gràcies a una seguit de captures forçades.

El joc a internet[modifica | modifica el codi]

A les webs d'escacs, la variació és coneguda també per noms com escacs suicida, escacs de perdedors o també antiescacs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Games and Puzzles Publications. Encyclopedia of Chess Variants, 1994, p. 384. ISBN 0-9524142-0-1. 
  2. Historique du QPG
  3. Almanach für Freunde von Schachspiel, J. Brede
  4. Losing Chess
  5. [1] :«  Take me chess : invented by Walter Campbell, and played at Boyton Lodge, Wiltshire, in 1876 »
  6. Dredner Schach-Kalender 1901
  7. Anti-chess

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]