Quimioautòtrof

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una fumarola de l’oceà Atlàntic que proporciona energia i nutrients

Quimioautòtrofs o quimiolitòtrofs són el organismes que són capaços d’utilitzar compostos inorgànics reduïts com substrats per al metabolisme respiratori. És una facultat exclusiva dels bacteris i Archaea coneguda com a quimiosíntesi, Aquest organismes viuen en ambients extremòfils com les fumaroles. Els científics creuen que els primers organismes que van viure a la Terra eren d’aquest tipus i que haurien produït oxigen com a subproducte.

El terme deriva del grec: Quimio = química, auto = per ell mateix, trophos = nutrició.

Grups[modifica | modifica el codi]

  • Quimiheteròtrof: Són organismes que fixen el carboni de compostos orgànics. Els quimiorganotrofs poden ser quimiolitoheteròtrofs, que obtenen energia de molècules inorgànques o quimioorganoheteròtrofs, que obtenen energia de molècules orgàniques com els glúcids, lípids o proteïnes.
  • Metanògens
  • Halòfils
  • Oxidadors de sofre
  • Reductors de sofre
  • Nitrificadors
  • Bacteris anammox
  • Termoacidòfils

Els organismes quimioautòtrofs, doncs, obtenen l’energia per l’oxidació de donadors d’electrons en el seu ambient. Aquestes molècules poden ser orgàniques (quimiorganòtrofs) o molècules inorgàniques (quimiolitòtrofs).[1][2][3][4]

Els quimioautòtrofs es designen contrastant-los amb els organismes fotòtrofs els quals utilitzen l’energia solar via fotosíntesi. Els quimioautòtrofs poden ser autòtrofs o heteròtrofs

Com els fotòtrofs (com algues i plantes) els quimioautòtrofs fan servir el diòxid de carboni (CO2) com a font principal de carboni però en lloc de fer servir la llum com a font d’energia l’obtenen de la reacció d’oxidació de compostos químics.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Davis, Mackenzie Leo, et al.. Principles of environmental engineering and science. 清华大学出版社, 2004, p. 133. ISBN 9787302097242. 
  2. Lengeler, Joseph W.; Drews, Gerhart; Schlegel, Hans Günter. Biology of the Prokaryotes. Georg Thieme Verlag, 1999, p. 238. ISBN 9783131084118. 
  3. Dworkin, Martin. The Prokaryotes: Ecophysiology and biochemistry. 3rd. Springer, 2006, p. 989. ISBN 9780387254920. 
  4. Bergey, David Hendricks; Holt, John G. Bergey's manual of determinative bacteriology. 9th. Lippincott Williams & Wilkins, 1994, p. 427. ISBN 9780683006032. 

Referències[modifica | modifica el codi]

1. Katrina Edwards. Microbiology of a Sediment Pond and the Underlying Young, Cold, Hydrologically Active Ridge Flank. Woods Hole Oceanographic Institution.

2. Coupled Photochemical and Enzymatic Mn(II) Oxidation Pathways of a Planktonic Roseobacter-Like Bacterium Colleen M. Hansel and Chris A. Francis* Department of Geological and Environmental Sciences, Stanford University, Stanford, California 94305-2115 Received 28 September 2005/ Accepted 17 February 2006