Quina roja
 |
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «l'ús i la correcció del nom "quina roja" en català aplicat a la planta (la referència que s'ha posat, de l'enciclopèdia, diu que aquest nom s'aplica a l'escorça que s'extreu de l'arbre, cosa que lliga també amb la definició de "quina" que dóna el DIEC)» o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Quina roja}}--~~~~ |
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor i fulla de Cinchona pubescens
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Cinchona pubescens Vahl, 1790 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
La Quina roja,[1] Cascarilla colorada , Chinchona (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), és un arbre de la família de les Rubiàcies, del genere Chinchona (Cincones).
El nom de Cincona es dona a diverses espècies de la família de les Rubiacies, del gènere de les Chinchones sp. El que s'anomena popularment com Quina, Cascarilla o Chinchona és l'escorça de l'arbre d'aquestes espècies, essent la Quina Roja la escorça que s'extreu de l'espècie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.
Taula de continguts |
Distribució [modifica]
La Quina roja es originaria de Sud Amèrica, dels Andes equatorials (des de Colòmbia, Perú, Equador fins a Bolívia). Actualment també es cultiva a zones de clima tropical de Àsia, Sud Amèrica i Àfrica, com les Índies occidentals, Cap Verd, Micronèsia, les illes Galápagos i Hawaii.
Descripció morfològica [modifica]
La quina es una arbre de copa globosa irregular, densa, que pot créixer fins a uns 15 m d'altura aproximadament. Te rel axonomorfa i la seva tija es llenyosa amb branques pubescents.
L'escorça es diferencia per estar formada per lamines primes, de superfície externa gris marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça te una fractura fibrosa.
Les fulles són enteres , simples, peciolades, estipulades i de disposició oposades o decussades. Tenen textura coriàcia i formes oblongues o el·líptiques.
És una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 sèpals soldats i corol·la tubular de 5 pètals d'un color que va del blanc al vermellós. Les flors es troben en inflorescència cimosa de tipus panícula.
Els òrgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, opositipètals i el gineceu d'ovari ínfer i bicarpel·lar.
El fruit és una càpsula oblonga de color marró fosc, glabra i amb ranures longitudinals.
Farmacologia [modifica]
Composició química [modifica]
Droga: Escorça
Principis actius:
- Tanins 3-10%
- Alcaloides 5-15% : conté més de 20 tipus d'alcaloides, els de més importància són els alcaloides quinilinics: quinina, quinidina, cinconina, cinconidina.
- Principis amargs (acids Triterpènics) : àcid quinic
- Traces d'olis essencials
Usos medicinals [modifica]
S'usa l'escorça dessecada de Chinchona pubescens Vahl (C. succirrubra) o de les seves variants o híbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[2]
Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores.
Tradicionalment també s'usa contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.
En ús extern, serveix per tractar afeccions cutànies tals com la ulcera cutània o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.
La quinidina [3] s'usa en la profilaxis d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que es antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocàrdica.
Accions farmacològiques [modifica]
- Tònic aperitiu: Agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digestió dels aliments.
- Digestiu
- Colagog: provoca l'evacuació de la bilis
- Astringent
- Antipalúdic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale
- Antiprotozoari
- Cicatritzant
- Tònic cardíac potenciador del efectes del alcaloides digitàlics
Toxicitat [modifica]
No s'ha indicat cap tipus de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevada pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.
Contraindicacions [modifica]
- Embaràs, perquè te efecte oxitòcica (estimulant del part)
- Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
- Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
- En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals
Efectes secundaris [modifica]
Es donen per Hipersensibilitat a la quina, produint al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia
Galeria d'imatges [modifica]
-
Cinchona pubescens
Aspecte general -
Cinchona pubescens Fruits -
fruits de
Cinchona pubescens
Referències [modifica]
- ↑ Referencia a la Quina roja en la Gran Enciclopèdia Catalana
- ↑ Informació quinina
- ↑ Informació Quinidina en drug information online
Bibliografia [modifica]
- Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
- Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1
