Quina roja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Quina roja
Flor i fulla de Cinchona pubescens
Flor i fulla de Cinchona pubescens

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rubiales
Família: Rubiaceae
Subfamília: Cinchonoideae
Tribu: Cinchoneae
Gènere: Cinchona
Espècie: ''C. pubescens''
Nom binomial
Cinchona pubescens
Vahl, 1790
Sinònims
  • Cinchona succirubra Pavon ex Klotzsch
  • Cinchona chomeliana (Weddell)
  • Cinchona cordifolia (Mutis)
  • Cinchona decurrentifolia (Pavón in Howard)
  • Cinchona hirsuta (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona lechleriana (Schlechtendal)
  • Cinchona lutea (Pavón in Howard)
  • Cinchona microphylla (Mutis ex Lamb)
  • Cinchona ovata (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona pelalba (Pavón ex DC)
  • Cinchona pelletieriana (Weddell)
  • Cinchona platyphylla (Weddell)
  • Cinchona purpurascens (Weddell)
  • Cinchona purpurea (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona rosulenta (Howard ex Weddell)
  • Cinchona rotundifolia (Pavón ex Lambert)
  • Cinchona rufinervis (Weddell)

La Quina roja,[1] Cascarilla colorada, Chinchona (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), és un arbre de la família de les Rubiàcies, del gènere Chinchona (Cincones).

El nom de Cincona es dóna a diverses espècies de la família de les Rubiacies, del gènere de les Chinchones sp. El que s'anomena popularment com Quina, Cascarilla o Chinchona és l'escorça de l'arbre d'aquestes espècies, essent la Quina Roja l'escorça que s'extreu de l'espècie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.

Distribució[modifica | modifica el codi]

La Quina roja és originària de Sud-amèrica, dels Andes equatorials (des de Colòmbia, Perú, Equador fins a Bolívia). Actualment també es cultiva a zones de clima tropical d'Àsia, Sud-amèrica i Àfrica, com les Índies occidentals, Cap Verd, Micronèsia, les illes Galápagos i Hawaii.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

La quina és un arbre de copa globosa irregular, densa, que pot créixer fins a uns 15 m d'altura aproximadament. Té rel axonomorfa i la seva tija és llenyosa amb branques pubescents.

L'escorça es diferencia per estar formada per làmines primes, de superfície externa grisa marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça té una fractura fibrosa.

Les fulles són enteres, simples, peciolades, estipulades i de disposició oposades o decussades. Tenen textura coriàcia i formes oblongues o el·líptiques.

És una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 sèpals soldats i corol·la tubular de 5 pètals d'un color que va del blanc al vermellós. Les flors es troben en inflorescència cimosa de tipus panícula.

Els òrgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, opositipètals i el gineceu d'ovari ínfer i bicarpel·lar.

El fruit és una càpsula oblonga de color marró fosc, glabra i amb ranures longitudinals.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Droga: Escorça

Principis actius:

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'usa l'escorça dessecada de Chinchona pubescens Vahl (C. succirrubra) o de les seves variants o híbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[2]

Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores.

Tradicionalment també s'usa contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.

En ús extern, serveix per tractar afeccions cutànies tals com l'úlcera cutània o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.

La quinidina[3] s'usa en la profilaxi d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que és antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocàrdica.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s'ha indicat cap tipus de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevades pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

  • Embaràs, perquè té efecte oxitòcic (estimulant del part)
  • Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
  • Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
  • En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

Es donen per Hipersensibilitat a la quina, produint al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Referència a la Quina roja en la Gran Enciclopèdia Catalana
  2. Informació quinina
  3. Informació Quinidina en drug information online

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
  • Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  • BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
  • AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]