Quintín Lame

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQuintín Lame

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel Quintín Lame Chantre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Cauca State (Granadine Confederation) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1967 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ortega, Tolima (Colòmbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, agricultor, jurista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatExèrcit Nacional de Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Mil Dies Modifica el valor a Wikidata

Manuel Quintín Lame Chantre (1880-1967) fou un indígena colombià rebel del cap del segle xx que va intentar conformar una república independent indígena.

Va néixer a El Borbollón, a prop de Popayán, el 26 d'octubre del 1880. Va morir a Ortega (Tolima) el 7 d'octubre de 1967.

Fill dels indígenes nasa Mariano Lame i Dolores Chantre. A la guerra del 1885, la seva germana Licenia, muda, fou violada. A la Guerra dels Mil Dies, van mutilar el seu germà Feliciano. El 1901 anà a l'exèrcit conservador i marxà a Panamà, on va veure que la lluita indígena era justa. Quan va tornar, es casà amb Belinda León i va començar un moviment indigenista. El 1910 fou triat representant i defensor dels cabildes indígenes del Cauca i després viatjà a Bogotà per estudiar les cèdules reials i es presentà al Congrés.

El 1914 dirigí un aixecament indígena al Cauca i el va voler estendre a Huila, Tolima i del Valle del Cauca. Se'l va acusar de construir una república dels indígenes i va ser arrestat el 9 de maig de 1915. El van tancar a la presó un any, incomunicat. Després el van continuar arrestant, però el moviment va créixer fins a arribar a constituir-se en una veritable «guera racial». El 1917 fou tancat durant quatre anys.

També circularen versions que tenia suposats poders sobrenaturals, com el de la ubiqüitat o la capacitat de transformar-se en animal; per això l'alcalde d'Ortega (lloc on estava pres), li va tancar la cabellera diverses vegades perquè pensava que el seu poder radicava allà.

El 23 d'agost de 1921 fou alliberat i s'integrà al moviment a Tolima. El 1924 redactà el seu llibre: El pensamiento del indio que se educó en las selvas colombianas

Fonts[modifica]

  • Castrillón Arboleda, Diego 1971. El Indio Quintín Lame. Bogotá: Tercer Mundo, .
  • EL TIEMPO 1999 "Cien personajes del Siglo XX en Colombia" Novena Entrega, Lecturas Dominicales 04/04/1999.
  • Fajardo, Luis Alfonso; Juan Carlos Gamboa y Orlando VILLANUEVA 1999. Manuel Quintín Lame y los Guerreros de Juan Tama. Bogotá: Proyecto Cultural Alas de Xué.
  • Lame Chantre, Manuel Quintín 1939 Las luchas del indio que bajó de la montaña al valle de la "civilización". Selección y notas, Gonzalo Castillo Cárdenas. Bogotá, Rosca de Investigación y Acción Social, 1973.
  • Tello, Piedad L. 1983 "Vida y lucha de Manuel Quintín Lame". Tesis de Grado, Departamento de Antropología, Universidad de los Andes, Bogotá, 1983.

Enllaços externs[modifica]