Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Cecili Metel Crètic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat romà. La seva ascendència és dubtosa.

Fou cònsol el 69 aC amb Quint Hortensi i se li va encarregar la guerra a Creta que Hortensi havia refusat. El 68 aC va deixar Itàlia amb tres legions i va romandre dos anys en la guerra pel sotmetiment de l'illa. Va tornar a Roma el 66 aC. Va conquerir Cydonia, Cnossos i altres ciutats però els cretencs no es van voler rendir a ell i van enviar una submissió a Gneu Pompeu del que esperaven un millor tracte. Com que Pompeu havia rebut (lex Gabinia) el comandament suprem al Mediterrani per la lluita contra els pirates, tenia justificat interferir en els afers de Creta.

Pompeu va enviar als seus llegats (encapçalats per Luci Octavi i després per Corneli Sisenna) a rebre la submissió. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistència encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir Eleuthera i Lappa i en aquesta darrera Octavi fou fet presoner i alliberat, amb repulsió, per Metel (Sisenna mentre havia mort). Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, però les tropes es van retirar de l'illa per alguna raó que no s'ha arribat a conèixer i Octavi es va refugiar amb Aristó a Hierapytna (actual Ieràpetra), d'on va fugir en arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment Lastenes de Creta i Panares van fer submissió a Metel i la guerra es va acabar.

El 66 aC Metel va tornar a Roma però els partidaris de Pompeu al senat li van negar els honors del triomf; Metel va esperar a la vora de la ciutat millors circumstàncies i va romandre allí fins al 63 aC quan se'l va enviar a la Pulla per fer front a la revolta d'esclaus induïda pels conspiradors cataliniaris. Al 62 aC, a la mort de Catilina, va poder fer l'entrada triomfal a Roma i va rebre el títol de Crètic; no obstant els dos caps rebels, Làstenes i Pànares, que havien d'adornar el seu triomf, foren obligats per un tribú a rendir-se davant Pompeu.

Crètic es va unir a altres dirigents aristocràtics per oposar-se a Pompeu i van impedir que els actes d'aquest a Àsia fossin ratificats pel senat. El 60 aC el senat el va enviar amb dues persones més a inspeccionar els afers de la Gàl·lia. El 57 aC era pontífex. Va morir poc després.