Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)
Quint Cecili Meteli Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) fou un magistrat romà, fill de Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos i germà de Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Celer.
El 67 aC va servir com a llegat de Gneu Pompeu en la guerra contra els pirates, i després a Àsia fins el 64 aC. El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al tribunat (com a fidel de Pompeu) enfront de Marc Cató (candidat del senat) i els dos foren elegits entrant al càrrec el 10 de desembre del 63 aC, i des del començament va atacar a Ciceró, cònsol. Quan va deixar aquest el càrrec el 1 de gener del 62 aC va atacar a Metel al senat i els dos homes es van enfrontar.
Metel va fer aprovar una llei que cridava a Pompeu a Roma per restablir l'ordre i protegir als ciutadans, i Cató no ho va poder impedir, sent expulsat del senat, però va tornar amb una força armada dels aristòcrates i llavors fou Metel el que va haver de fugir. El senat va privar a Pompeu dels seus poders.
El 61 aC Metel va tornar a Roma amb Pompeu. L'any 60 aC va ser elegit pretor gràcies a la protecció de Pompeu, que havia tornat a Roma.
El 59 aC va romandre a Roma sense anar a la seva província. El 58 aC va concórrer a les eleccions per cònsol càrrec pel que fou elegit pel 57 aC junt amb Publi Corneli Lèntul Espinter, i davant d'una nova situació política va anunciar l'1 de gener que no s'oposava a cridar de l'exili a Ciceró, amb el que els dos homes es van reconciliar. El setembre d'aquell any Ciceró tornava a ser a Roma.
El 56 aC Metel va anar com a procònsol a l'Hispània Citerior. Després d'un viatge a Luca als quarters de Juli Cèsar a l'abril va tornar a Hispània on va fer un injustificat atac als vacceus als que lògicament va derrotar. El 55 aC, encara a Hispània, els vacceus van ocupar la ciutat de Clúnia i Metel no els va poder fer front; una mica després va retornar a Roma on segurament va morir el 54 aC. Per testament va deixar hereu a Carrines (probablement el cònsol del 43 aC).
