Quint Cecili Metel Numídic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Cecili Metel Numídic (llatí: Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) fou un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb. Es va caracteritzar per la seva honestedat en una època de forta corrupció.

Fou cap del partit aristocràtic i es va comportar amb l’arrogància pròpia dels nobles de l’època. Fou pretor en any incert i després propretor, i en tornar de la seva província fou acusat d’extorsió però la seva fama d’incorruptible era tan alta que els jutges no van creure les acusacions.

Fou cònsol el 109 aC amb Marc Juni Silà i va rebre Numídia com a província amb la direcció de la guerra contra Jugurta. El rei númida va ser derrotat al riu Muthul.

El 108 aC va romandre a Numídia com a procònsol i es va dedicar a assetjar ciutat, però sense poder acabar la guerra, que finalment va acabar Gai Mari que llavors era el seu llegat mercès a que van córrer rumors de què allargava la guerra per seguir en el comandament. Això fou una ofensa per Metel, ja que Mari no solament era el seu subordinat fins llavors sinó que era de les classes populars i havia ascendit amb el suport del mateix Metel. No va voler fer l’entrega de l’exèrcit a Mari i va deixar al comandament al seu llegat Publi Rutili que fou el que es va presentar a Mari.

A la tornada a Roma fou rebut amb respecte i aplaudiment, potser perquè es percebia la injustícia que d’alguna manera se li havia fet, i va poder celebrar un gran triomf (107 aC) agafant el títol de Numídic. Després es va retirar a la vida privada.

El 102 aC fou censor amb el seu cosí Gai Cecili Metel Caprari i va intentar expulsar del senat a Luci Appuleu Saturní i Gai Servili Glàucia, dos enemics de l’aristocràcia, cosa que li fou vetada pel seu col·lega. Va refusar a Luci Equici, que deia ser fill de Grac, l’entrada en la llista de ciutadans i aquest refús va ocasionar un tumult.

Saturní va decidir arruïnar a Metel i va obtenir el suport de Gai Mari que odiava personalment a Metel. Després de l’assassinat d’Aule Noni, que aspirava al tribunat de la plebs, aquesta dignitat pel 100 aC va recaure en Saturní, el mateix any que Glàucia era pretor i Mari cònsol per sisena vegada. Saturní va proposar una llei agrària amb una clàusula per la que el senat havia de jurar obediència en cinc dies a partir de l’aprovació i el que no ho fes seria expulsat del senat i pagaria 20 talents de multa. Mari va dir que ell no acceptaria aquesta llei però al moment de la votació al senat fou el primer que va jurar obediència (ja estava pactat així) agafant als senadors desprevinguts; Metel va haver de mantenir la dignitat i fou l’únic que va refusar jurar fidelitat a la llei i fou expulsat del senat i a proposta del tribú fou desterrat. Els amics de Metel estaven disposats a agafar les armes, però Metel no hi va donar suport i se’n va anar a Rodes.

Després de la mort de Saturní i la caiguda del partit popular, poca oposició hi va haver a que Metel fos cridat (99 aC) a proposta del tribú Quint Calidi i alguns dels parents de Metel.

Segons Ciceró, Metel Numídic fou enverinat pel tribú de la plebs Quint Vari Hibrida (enemic de l’aristocràcia) el 91 aC.