Quint Fufi Calè (cònsol)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fufi Calè (Quintus Fufius Q. F. C. N. Calenus), fou fill de Quint Fufi Calè (Quintus Fufius Calenus) . Fou tribú de la plebs el 61 aC. Va ser patró de Publi Clodi al que va intentar salvar de la condemna per violació dels misteris de la deessa Bona Dea i va proposar una llei perquè fos jutjat no per un tribunal especial sinó per una cort ordinària. La llei fou aprovada.

El 59 aC fou elegit pretor per influència de Juli Cèsar, al que va servir activament en endavant. En aquest any va portar una llei per la qual les tres classes de jutge (senators, equites, i tribuns aerarii) havien de votar per separat.

El 52 aC va donar suport al partit de Clodi després de l'assassinat d'aquest per Miló i al 51 aC fou llegat de Cèsar a la Gàl·lia.

En esclatar la guerra civil el 49 aC es va trobar (març) amb Cèsar a Brundusium i pel camí es va trobar també amb Ciceró a la Vila Fòrmia, davant del que es va declarar contra Gneu Pompeu.

Quan Cèsar va anar a Hispània el va seguir com a llegat i quan Cèsar va anar a l'Epir va quedar amb el comandament de les tropes a Itàlia i quan va intentar passar a l'Epir molts dels vaixells foren agafats per Bíbul. Calè es va escapar cap a la costa italiana i va tornar després a l'Epir amb Marc Antoni. Abans de Farsàlia, Juli cèsar el va enviar cap a Acaia i en aquesta direcció va ocupar Delfos, Tebes i Orcomen, Atenes, Mègara i finalment Patres.

El 47 aC Cèsar l'elevà al consolat.

Després de la mort de Cèsar el 44 aC es va unir a Marc Antoni al que va defensar contra Ciceró (43 aC). En la guerra contra Brut i Cassi va ser llegat de Marc Antoni i va manar les legions del nord d'Itàlia. Quan es va acabar la guerra de Perusa (41 aC) Octavi volia les seves legions estacionades al peu dels Alps i just llavors Calè va morir i el seu fill, que era molt jove, va entregar les legions al futur emperador sense lluitar.

Referència[modifica | modifica el codi]