Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Fulvi Flac (llatí: Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) fou un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC.[1]

Fill del cònsol del 264 aC Marc Fulvi Flac i cònsol romà per primer cop el 237 aC junt amb Luci Corneli Lèntul en què va lluitar contra els lígurs i els va derrotar. El 224 aC fou altre cop cònsol i va reduir als gals ínsubres que encara lluitaven. El 216 aC fou elegit pontífex al lloc de Quint Eli Pet, mort a la batalla de Cannes.

El 215 aC va obtenir la pretoria de la ciutat i va rebre el comandament de 24 vaixells i poc després se li van donar cinc mil homes i 400 cavallers per dur-los a Sardenya i allí podia nomenar a qui volgués com a comandant, fins que Quint Muci, el seu comandant natural, es recuperés d’una malaltia; Flac va donar el comandament a Tit Manli Torquat. Fou reelegit com a pretor el 214 aC i el Senat li va donar Roma com a província (aquesta concessió fou feta extra ordinem) amb el comandament a la ciutat durant l’absència dels cònsols.

El 213 aC fou magister equitum del dictador Gai Claudi Centó. El 212 aC fou cònsol per tercera vegada amb Appi Claudi Pulcre. Fou candidat a Pontífex Màxim però no fou elegit. Va tenir la província de Campània i va establir el seu camp a Beneventum i va fer un inesperat atac al campament del general Hannó que era a la vora; finalment el camp cartaginès fou pres d’assalt el segon dia de lluita i es va fer una gran matança en la que van morir més de sis mil cartaginesos[2] i set mil foren fets presoners. Hanno es va retirar amb les restes de les seves forces al país dels brucis.

Els cònsols van anar a Càpua que fou assetjada amb força. El 211 aC Gneu Fulvi Centumal i Publi Sulpici Galba foren cònsols, però el poder (imperium, comandament) de Flac i Claudi fou prorrogat i van conservar el seu exèrcit amb ordres de no deixar Càpua fins a la seva conquesta. Però com que Anníbal va marxar cap a Roma, el senat va cridar a Flac i li va donar els mateixos poder que els dos cònsols de l’any. Quan Anníbal es va retirar, Flac va tornar a Càpua i finalment aquesta e va rendir després que els principals dirigents locals se suïcidaren. Els romans van castigar severament als campanis, i els senadors de Càpua que havien sobreviscut foren executats; aquestes i altres decisions cruels foren presses sens dubte per Flac.

A finals del 211 aC va tornar a Roma on fou nomenat dictador per dirigir les eleccions de cònsols. Càpua li fou donada com a província proconsular però ja només amb una legió en lloc de dues.

El 209 aC fou cònsol per quarta vegada i va rebre les províncies de Lucània i Bruttium; se li van sotmetre els hirpins, lucans i volcentins que foren tractats suaument. El 208 aC el seu poder fou prorrogat amb Càpua com a província i una legió. El 207 aC va dirigir dos legions al Bruttium.

Devia morir no massa després, ja que no torna a ser esmentat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «gens Fúlvia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064.