Quint Petili Cerealis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Petili Cerealis (llatí: Quinctus Petilius Cerealis) fou un general romà parent proper de l’emperador Vespasià.

Revolta de Budicca[modifica | modifica el codi]

Cerealis és esmentat per primer cop com a llegat de la Legió IX Hispana sota Vetti Bolà a Britània, quan fou derrotat per la reina Búdicca el 61, durant la revolta liderada per la reina. Les tropes liderades per Cerealis intentaven ajudar la ciutat de Camulodunum, (Colchester), però foren severament derrotades pels britons en una batalla coneguda com la Massacre de la Legió IX. La legió fou pràcticament anihilada i només la cavalleria va poder fugir.[1] Camulodunum fou destruïda, encara que la revolta seria més tard esclafada pel governador Gai Suetoni Paulí.

Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

Quan Vespasià es va alçar per reclamar l’imperi (69), l'emperador Vitel·li va ordenar que es prengués Cerealis com a ostatge pel seu parentesc amb el revoltat. Però Cerealis es va escapar i es va unir a les seves forces a Itàlia dirigides per Antoni Prim, i fou general de l’exèrcit favorable a Vespasià dirigint part de la cavalleria. A les portes de Roma fou derrotat en un combat menor.

Amb Vespasià al poder, va obtenir el comandament de la Legió XIV Gèmina i l’any següent (70) fou enviat a Germània per lluitar contra Civilis i aquí va tenir èxit. El llavors general Domicià li va demanar el comandament poc abans de liquidar la revolta però Cerealis no li va voler donar i l'emperador li va reconèixer el mèrit d'esclafar la Revolta de Batàvia.

Governador a Britània[modifica | modifica el codi]

El 71 aC fou enviat com a llegat consolar al govern de Britània. Va arribar a l'illa al davant de la Legió II Adiutrix Pia Fidelis i es va guanyar el suport de Gneu Juli Agrícola, comandant de la Legió XX Valèria Victrix, estacionada a la província. Va organitzar diverses campanyes contra els Brigants, obtenint diverses victòries i conquerint la major part de seu territori.

Va abandonar la província el 74, retornant a Roma com Cònsol sufecte. El 83 fou nomenat cònsol per segona vegada, juntament amb l'emperador Domicià.



Precedit per:
Vetti Bolà
Governadors romans de Britània
71 - 74
Succeït per:
Sext Juli Frontí


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tàcit, Annals, 14.32